Cainisme

Image d'un au que representa el concepte

El cainismo és un tipo de conducta agressiva observada en animals, principalment aus rapaces o en primats, per la qual els germans majors o els germans menors competixen per distintes causes, en el cas d'animals, sempre recursos o simple dominancia, aplegant a causar la mort del germà.

En els animals matar a un germà pot ser ventajós per a un individu, perque monopolisa més recursos en haver eliminat a un competidor directe. No obstant, és necessària una gran cantitat d'energia per a perpetrar-ho i no sempre és de profit. El grup en el que este comportament és més freqüent és en el de les aus (aproximadament el 88% dels casos registrats), pero també s'observa en molts atres tàxons (insectes, amfibis i inclús algun mamífer).

A partir de llavors passa a acaparar el menjar i atenció dels seus pares.

Hi ha dos tipos de cainisme: obligat i facultatiu. El cainisme obligat ocorre sempre en l'espècie animal que ho practica, al marge de condicions ambientals; mentres que el cainisme facultatiu pot donar-se o no, ocorrent generalment quan els recursos són escassos, és el més comú dels dos.

Eixemples

En algunes espècies, com l'àguila real (Aquila chrisaetos), els progenitors no es inmutan quan presencien esta activitat, mentres que en atres animals les conductes cainitas es produïxen quan els pares s'han absentat del niu. El nom fa referència a Caín, personage bíblic que va matar al seu germà Abel per celosies.

Entre els cucos es produïx una conducta similar, encara que en estos casos el pollet assessine no és el major (encara que sí el més gran) ni els que mata són germans biològics, sino adoptius. Els cucos femella no construïxen nius, sino que posen un ou en cada niu d'atres aus que troben. La crío de cuco ix de l'ou en seguida, quan a penes té força i movilitat suficient com per a tirar el restant d'ous fora del niu. Posteriorment, els pares i constructors del niu crían sense saber-ho al usurpador i assessí dels seus autèntics fills.

Canibalisme intrauterino

Una atra conducta pareguda és el canibalisme intrauterino practicat per alguns taburons ovovivípars, en els que les cries més fortes devoren els ous encara sense eclosionar i als seus germans més dèbils abans d'abandonar el cos de la seua mare.