Cadena dels Puys
La cadena dels Puys (en francés: Chaîne dones Puys), també cridada monts Dôme (monts Dôme), és un conjunt d'aproximadament 80 volcans de França que s'estenen a lo llarc de 45 km en el replanell dels Dômes en el nort del Massiç Central, en França. Està situada a l'oest de Clarmont-Ferrand, en el departament de Puy-de-Dôme en la regió d'Alvèrnia-Ródano-Alps.[1]
Este conjunt forma part dels volcans de Auvernia, que a la seua volta formen part del parc natural regional dels Volcans de Auvernia, que pot travessar-se per una sendera de gran recorregut, el GR-4, que va des del Atlàntic fins al Mediterràneu.
Associada en la falla de Limagne, la cadena dels Puys va ser inscrita el 2 de juliol de 2018 en la llista de llocs naturals del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco per la 42.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial, mentres que «important lloc tectónico».[2][3]
Geografia
[editar | editar còdic]Orientada nort-sur corre paralela a la falla costera que llimita la vall de Limagne a l'oest; la cadena comprén un centenar de volcans cridats puys.
Estos volcans daten de l'era cuaternaria; les primeres erupció es varen produir fa uns 70.000 anys aproximadament, les més recents es varen produir fa uns 8.000 anys. Alguns d'estos volcans tenen cràters, uns atres no.
Es troben tres tipos de volcans:
- el tipo Estrómboli, el més freqüent de la cadena: el con està format per l'acumulació de les escorias tirades (cridades en la regió pouzolane), en el cim es forma el cràter quan la pressió és excessiva: les colades de lava són emeses en forma de bombeta. Estes colades poden ser molt llargues, depenent de la fluïdea de la lava, algunes formen dics que entorpixen el discórrer d'un riu donant pas a la formació de llac com, per eixemple, el llac Aydat.
- el tipo peleano, es forma per l'extrusió progressiva d'una lava molt viscosa que s'acumula en forma de cúpula. La cúpula pot explotar brutalment lliberant els gasos: les fumarolas ardents que s'expandixen per l'horisó ràpidament destruint-ho tot al seu pas. Algun cràter no és visible ya que, pràcticament, no hi ha colades de lava que són, generalment, molt viscoses. El Puy-de-Dôme és la cúpula més coneguda d'este tipo, encara que es troben uns atres, com el Puy Chopine o el Grand-Sarcouy.
- els maar que són unes depressió en les que s'ha format un llac, són el resultat de l'afonament d'un replanell a causa d'una erupció freàtica, com per eixemple, el gour de Tazenat.
En 1752, Jean-Étienne Guettard (1715-1786) va determinar la naturalea d'estos monts en forma de toperas. Despuix de moltes controvèrsia, Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes va atribuir, definitivament, la paternitat d'este descobriment a Jean-Étienne.
En el centre, dominant a tots els seus companyers, es troba el Puy-de-Dôme, en 1464 m d'altitut, elevant-se uns 600 metros per damunt del replanell (d'uns 800 m d'altitut) sobre la que es troben tots els demés (els atres no superen els 200 metros d'altura). Els atres picos són, de nort a sur:
El llac-cràter de gour de Tazenat, el pico de Montiroir, pico de Chalard, pico de Beaunit, pico de Verrière, pico de Paugnat, pico de la Goulie, pico de Lespinasse, pico de la Nugère, pico de Louchardière, pico de Jumes, els puys dones Gouttes i Chopine, puy de Lempteguy, pico de la Coquille, pico de Chaumont, Petit-Sarcouy, el Grand-Sarcouy, pico dones Goules, pico de Pariou, Cliersou, pico de Côme, el Grand Suchet , el petit Suchet, petit puy de Dôme, pico Besace, pico Grosmanaux, pico Montchier, pico de Barme, pico de Larchamps, pico Mercœur, els picos de Lassolas i la Vache, pico de Charmont, pico de la Rodde, pico de Monténard...
Una miqueta més a l'Est, prop de Royat es troba el pico de Gravenoire, just a la vora la falla.
El Centre Europeu del Volcanismo Vulcania és una iniciativa portada a terme en el 2002 per Valéry Giscard d'Estaing, mentres va ser president de la regió d'Alvèrnia. Esta decisió va ser molt criticada, especialment pels ecologistes, pel lloc triat: el centre mateix de la cadena de montanyes, aixina com el cost de la fundació. Vulcania va atraure, en 2004, a uns 420.000 visitants, pero és una sifra ridícula tenint en conte que el dèficit net de l'explotació s'eleva a 1.707 M€.
Al suroest d'esta cadena de montanyes de volcans que data de l'era cuaternaria, es pot vore, a lo llunt, un atre massiç volcànic: la cadena dels Montes Dore i els monts del Cantal que daten de l'era terciaria
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Johannes Baier: Dones Vulkanfeld Chaîne dones Puys. In: Aufschluss 72 (6), S. 310–321, 2021.
- ↑ «42ème réunion du Comité du patrimoine mondial». Unesco. Consultat el 2 de juliol de 2018..
- ↑ V. P.. «UNESCO. Puy-de-Dôme : la chaîne dones Puys obtient enfin són inscription au patrimoine mondial». France3-regions.francetvinfo.fr. Consultat el 2 de juliol de 2018..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cadena dels Puys.- (en francés) Els Volcans d'Auvergne
- (en francés) Pàgina oficial de la chaîne dones Puys
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «cadena de los Puys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.