CD2

CD2 (Cúmul de diferenciació 2 o cluster of differentation, en anglés), és una glucoproteína de 50 kDa, de la família de les immunoglobulines, la seua acció consistix en la mediació en l'adheriment de les cèlules T activades i els timocitos en les cèlules presentadores d'antígenos i les cèlules diana. Ademés, estos grups d'anticossos monoclonales (Ac), mostren una reactivitat similar en certes subpoblaciones de antígenos (Ag) d'una llínea celular particular o una etapa de diferenciació que ajuda a distinguir els grups sanguíneus del sistema AB0.

Funció

És un marcador de totes les cèlules T i apareix enjorn en la maduració dels limfocits en el clavada. També és coneguda com LFA-2 (antígeno 2 de funció leucocitaria), T11, OKT1 o receptor SRBC. En la seua funció com co-receptors de la membrana del limfocit T, un CD2 incrementa l'estabilitat de l'interacció entre la cèlula T4 i la cèlula presentadora de antígeno (APC) respectiva actuant com receptor per a la molècula LFA-3 (CD58) en la membrana de el APC.

Esta i unes atres molècula són co-estimuladoras i la seua interacció en els seus receptors o ligandos determinarà si el limfocit T respondrà front als antígeno presentats per les cèlules presentadores del antígeno.

Sobre la cèlula presentadora de antígeno que estiga en interacció en la Cèlula T, l'unió de el CD2 en el seu lligant LFA-3 (CD58) li estimula a produir interleucina-1 (IL-1).