Còdic de Copiale
El còdic de Copiale és un manuscrit sifrat consistent en 75,000 caràcters escrits a mà en 105 pàgines en un sol volum, trobat en l'Acadèmia Alemana de Ciències en Berlín despuix de la Guerra freda en una colecció privada.[1] Datat entre 1760 i 1780,[2] va eixir a la llum pública en 2011 quan es va revelar el seu secret.[3] El manuscrit inclou símbols abstractes i provinents del alfabet grec i del alfabet llatí. L'únic text en clar en el llibre és el "Copiales 3" al final i "Philipp 1866" en un full. Philipp és el provable amo del manuscrit.[2]
En abril de 2011, va ser descodificado en l'ajuda d'una moderna tècnica computacional per Kevin Knight, de l'Institut de Ciències de l'Informació de l'Universitat del Sur de Califòrnia; en l'ajuda de Beáta Megyesi i Christiane Schaefer, de l'Universitat de Upsala en Suècia. Varen descobrir que es tractava d'un sifrat homofónico que utilisa sifrat per substitució que inclou símbols i lletres per a reemplaçar tant el text com els espais.[4]
Algunes lletres varen ser codificades per lletres llatines, gregues i símbols. Els caràcters llatins sense accents únicament reblien espais. Els investigadors varen trobar que les primeres 16 pàgines descriuen un rito d'iniciació d'una estranya societat secreta, la Altament Allumenada (Hocherleuchte) Societat Oculista (oculista: el que obri l'ull)[5][6][1] de tipo francmasónico de Wolfenbüttel.[7] Un manuscrit paralel es troba en la Staatsarchiv Wolfenbüttel,[2] Alemània. El document descriu distints rituals de la societat, entre els que destaca en la seua primera part un peculiar rito d'iniciació. En este se li demana al candidat llegir un full en blanc situada sobre una taula plena de veles i objectes com anteojos, prismáticos, microscopi, i, davant l'impossibilitat de fer-ho, se li demana que ho faça en uns anteojos que li coloca el oficiante. De nou davant l'impossibilitat de llegir el full buit, se li consola oferint-li "esperança de millora" i se li llaven els ulls en un pany, sent açò encara insuficient per a poder vore, despuix de lo que se li somet una operació en la vista: en unes pinces se li retira un pèl de la cella.[8][3]
Sifrat
[editar | editar còdic]El Còdic de Copiale és un sifrat de substitució. No està sutituido 1 a 1, sino que és un sifrat homofónico en el que cada caràcter sifrat codifica a un caràcter normal, no obstant, varis caràcters sifrats poden codificar el mateix caràcter normal. Per eixemple, tots els caràcters llatins sense accents representen un espai i 7 caràcters sifrats codifiquen la lletra "i". Ademés, alguns caràcters sifrats individuals codifiquen grups de lletres o inclús paraules. Per eixemple, el caràcter "†", codifica el grup de lletres "sch" i un atre més, codifica el nom de la societat secreta.[9]
Método de desencriptación
[editar | editar còdic]Un naturalment es pregunta si el problema de la traducció pot ser concebiblemente tractat com un problema de criptografia. Quan lligc un artícul en rus, pens 'Açò en realitat està escrit en anglés, pero ha segut codificat en símbols estranys. Ara procediré a decodificarlo."
-Warren Weaver, Carta a Norbert Wiener, 4 de març de 1947.
Kevin Knight, expert en traducció computarizada, va decidir entendre la traducció d'idiomes com si tots els llenguages anaren sifrats, tractant paraules estrangeres com a símbols per a paraules en anglés. La seua aproximació, que va utilisar un algoritme d'esperança-maximización per a generar qualsevol possible associació entre paraules estrangeres i angleses, va permetre descobrir algunes paraules en cada repetició. Una comparació en 80 llenguages va confirmar que lo més provable és que l'original haja segut alemà. Esta assunció es va basar en la forma d'escriure la paraula "Philipp", característica de l'alemà. Knight despuix va utilisar una combinació d'intuïció i tècniques computacionals per a dessifrar el còdic en algunes semanes. Megyesi posteriorment es va donar conte de que un símbol en particular significava "ull" i Schaefer va conectar el descobriment en els oculistas.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Computer Scientist Cracks Mysterious 'Copiale Cipher'». American Association for the Advancement of Science.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 [1] Knight, Kevin, Megyesi, Beáta and Schaefer, Christiane "The Copiale Cipher," Uppsala Universitet, Institutionen för lingvistik och filologi website. Inclou imàgens de tot el text, aixina com traduccions en alemà i anglés. Revisat el 25d'octubre de 2011
- ↑ 3,0 3,1 Boyle, Alan. «[2]», MSNBC. Consultat el 25 d'octubre de 2011.
- ↑ «How Revolutionary Tools Cracked a 1700s Code». New York Claves. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
- ↑ [3] Markoff, John "How revolutionary tools cracked a 1700s code," The New York Claves, October 24, 2011. Retrieved October 25, 2011.
- ↑ [4] [5] archivat en Wayback Machine. (the complete proceedings) or [6] (the relevant presentation): Knight, Kevin, Megyesi, Beáta and Schaefer, Christiane "The Copiale Cipher," Proceedings of the 4th Workshop on building and using comparable corpora, pages 2-9, 49th Annual Meeting of the Association for Comparable Linguistics, 24 June 2011. Retrieved October 25, 2011
- ↑ Henning, Aloys "Eine frühe Loge dones 18. Jahrhunderts: 'Die Hocherleuchtete Oculisten-Gesellschaft' in Wolfenbüttel", in: Europa in der frühen Neuzeit, Festschrift für Günter Mühlpfordt 5, Aufklärung in Europa, hg. Erich Donnert, Köln/Weimar/Wien 1999, S. 65-82.
- ↑ [7] Waugh. Rob "How translation software helped crack 'unbreakable' code in 1866 secret society manuscript Daily Mail, October 25, 2011. Retrieved October 25, 2011
- ↑ «Cosmic Log - Secret society's code cracked». web.archive.org. Consultat el 2025-03-04.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Código de Copiale» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.