Anar al contingut

Còdic Lorenz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lorenz-SZ42-2.jpg
Còdic Lorenz
Archiu:Lorenz-SZ42-2.jpg
La màquina de Lorenz va ser utilisada per a sifrar comunicacions militars alemanes d'alt nivell durant la Segona Guerra Mundial. Criptógrafos anglesos en Bletchley Park varen ser capaces de trencar el sifrat.

La Lorenz SZ 40 i la SZ 42 (Schlüsselzusatz, que significa "sifrat adjunt") eren màquines alemanes de sifrat utilisades durant la Segona Guerra Mundial en circuits de teletipo. Criptógrafos britànics, que es varen referir al tràfic alemà de senyes d'teletipo sifrats com "Fish", varen denominar a l'aparat i el seu tràfic com "Tunny" (Tonyines, Tonyina). Mentres la ben coneguda Enigma va ser usada generalment per unitats de combat, la Màquina de Lorenz va ser usada per a comunicacions d'alt nivell. L'ingeni en sí tenia unes mides de 51cm × 46cm × 46cm, i va funcionar com a dispositiu adjunt a les màquines de teletipo de Lorenz estàndars. Els mecanismes implementaven un sifrat de fluix.

Operació

[editar | editar còdic]
Archiu:SZ42-6-wheels-lightened.jpg
La màquina Lorenz tenia 12 rodes que contenen 501 'pines'.

Les màquines teletipo generaven cada caràcter com cinc bits paralels en cinc llínees, comunament sifrades en Còdic Baudot o algun similar. La màquina de Lorenz emetia grups de cinc bits pseudoaleatorios per a ser XOReados en Text Pla. Els bits pseudoaleatorios eren generats per dèu rodells de pines, cinc dels quals passaven regularment, rodells identificats en el símbol χ ("chi"), i cinc dels quals passaven irregularment, rodells identificats en el símbol ψ ("psi"). El pas dels rodells ψ era determinat per dos o més rodells de pines, cridats "rodells motor". Ademés del pas dels cinc rodells irregulars (que permaneixien junts), la màquina de Lorenz era en realitat un generador de cinc pseudoaleatorios en paralel; no hi ha una atra interacció entre les cinc llínees. El número de pines en tots els rodells era primer relatiu.

Estes màquines eren part de l'esperit de les primeres propostes pel Coronel Parker Hitt del Eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant la Primera Guerra Mundial.

Criptoanálisis

[editar | editar còdic]

Criptógrafos britànics en Bletchley Park varen deduir l'operació de la màquina en giner de 1942 sense haver vist mai una màquina de Lorenz. Eixe va ser possible per un error comés per un operador alemà. El 30 d'agost de 1941 un mensage de 4000 lletres va ser transmés, pero el mensage no va ser rebut correctament de l'atre costat per la qual cosa el receptor va enviar un mensage dessifrat solicitant la retransmissió del mensage original. Açò va permetre als "rompedors del còdic" saber que era lo que estava ocorrent. El mensage va ser retransmés en la mateixa configuració de clau (HQIBPEXEZMUG), una pràctica prohibida. Per una atra part, la segona volta l'operador va realisar chicotetes alteracions al mensage, com utilisar abreujaments. A partir d'estos dos texts sifrats John Tiltman va conseguir recuperar abdós mensages en text pla i el còdic de sifrat. A partir del còdic de sifrat, l'estructura completa de la màquina va ser reconstruïda per W. T. Tutte.

El tràfic va ser interceptat en Knockholt, Kent, després enviat a Bletchley Park.

Els britànics varen construir màquines realment complexes per a atacar al sistema Tunny. Les primeres varen ser una família de màquines conegudes com "Heath Robinsons", que usaven cintes magnètiques de "alta velocitat", construïdes en circuitería llògica electrònica, per a poder trencar el sistema Tunny.

La següent va ser Colossus, el primer computador electrònic digital del món (com ENIAC, este no tenia programa almagasenat, i va ser programat per mig de panels de cablejat). Era molt més ràpit i fiable que les Heath Robinsons; usant-la, els britànics varen ser capaços de llegir una gran proporció de tràfic "Tunny".


El servici suec criptoanalítico, el FRA (Försvarets Radioanstalt), també "va trencar" una primera versió del sistema de Lorenz; La seua ruptura es va produir en abril de 1943. Es varen aprofitar els cables de transmissió de senyes entre Alemània i Noruega. El treball va ser encapçalat pel matemàtic Arne Beurling.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]