Còdexs Madrit I-II
Els Còdexs Madrit I-II (I - Mss. 8937 i II - Mss. 8936), són uns manuscrits de Leonardo dona Vinci que varen ser trobats en els archius de la Biblioteca Nacional d'Espanya, en Madrit, en 1964.
Els Còdexs varen aplegar a Espanya de la mà de Pompeo Leoni, un escultor de Felipe II. Despuix de distints canvis de propietari, varen ser transferits a la Biblioteca del Monasteri de l'Escorial, passant finalment a la Biblioteca Real, en la que varen permanéixer extraviats durant 150 anys.
Descripció
[editar | editar còdic]Són huit volums que contenen 540 pàgines, estan encuadernados en cuiro blau, i tracten sobre mecànica, estàtica, geometria i poliorcética (construcció i expugnación de fortificacions).
Estan escrits en un italià dialectal en una incorrecta concordancia. En els còdexs s'inclou una relació de llibres que Leonardo va utilisar en l'época que els escrivia: hi ha una llista de 116, entre els que figuren per eixemple algunes gramàticas llatines bàsiques.
Els manuscrits són de gran importància en l'obra de Leonardo, ya que contenen prop del 15% de les notes de Leonardo que hi ha referenciadas hui dia, pero també són importants per la calitat i rellevància dels temes en ells recollits, que representen un els tractats d'ingenieria més importants de l'época.
Història
[editar | editar còdic]En morir Leonardo, varen passar al seu amic Francesco Melzi. Uns cinquanta anys més tarde Pompeo Leoni, escultor al servici de Felipe II, els va adquirir al seu fill Orazio i els va dur en ell a Espanya.[1] En morir Leoni en 1608 els manuscrits varen passar a les mans de Juan d'Espina, un amic de Francisco de Quevedo i Villegas, segons habladurías de l'época: "cavaller que viu només en una mansió de Madrit i els seus servidors són autómates de fusta".
El príncip de Gales (Carlos), en la seua visita a Madrit de 1623, es va interessar pels manuscrits, i Espina va eixir del compromís regalant-li'ls al Rei. Els Còdexs varen aplegar a la Biblioteca Real en 1712, en la que per diversos motius varen permanéixer perduts fins a 1964, segons Martín Abad "per la trascolada de la biblioteca regio per quatre sèus distintes, per una fatal confusió de signatura i per l'oreig de Leonardo dona Vinci, que va cegar a molts per a adossar la seua fama a la del geni".
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009) Còdexs Madrit I i II, El País.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Leonardo interactiu: Còdexs I i II de Madrit en la Biblioteca Nacional d'Espanya.
- Tractat d'estàtica i mecànica, versió digitalisada en la BNE Digital
- Tractat de fortificació, estàtica i geometria, versió digitalisada en la BNE Digital
- Exponen en Madrit atres dos joyes de Leonardo Dona Vinci La Vanguardia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Códices Madrid I-II» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.