Cèlules M
Les cèlules micropliegue, cèlules M[1] (Microfold Cell en anglés) són cèlules especialisades, que es troben en el recobriment del teixit linfoide associat al intestí, com les plaques de Peyer en l'intestí prim.
La seqüenciació de ARN de cèlula única va revelar l'existència de rares cèlules de tipo-M, en la tráquea i en el pulmó.
Les cèlules Micropliegue (CM) tenen com a funció captar antígenos presents en la llum intestinal (bactèries, virus i partícules) i transportar eixos antígenos fins a les cèlules inmunitario que es troben baix de l'epiteli.
Història
En 1973 Owen i Jones i en 1974 Bockman i Cooper varen descriure, originalment en l'epiteli associat al folícul (FAE en anglés) de les plaques de Peyer, les noves:
M cells, characterized by luminal surface microfolds rather than microvilli, llaure located in areas of noncolumnar epithelium overlying lymphoid follicles in Peyer's patches.
Attenuated M cell processes form a latticework, allowing lymphoid cells to approach to within 0.3 um of the intestinal lumen while maintaining the integrity of the intestinal epithelium.
These newly discovered epithelial cells contain multiple vesicles that suggest a transport function, possibly for luminal antigenic material or for secretory immunoglobulin. Owen&Jones (1974).[2]
Les CM es varen caracterisar per una superfície luminal en microfolds en lloc de microvellositats llargues.[3][2][4]
En 2009 continuava el debat sobre si les cèlules M són un linaje distint que sorgia de les cèlules mare de les criptes, com les atres cèlules epiteliales intestinals, o si en canvi, les cèlules M poden sorgir d'enteròcits normals del FAE, en la plasticitat per a transformar-se en cèlules M en trobar el conjunt adequat d'estímuls.[5]
Un marcador clar de cèlules-M, independent de les espècies i de la localisació, no havia segut trobat.
En els primers estudis les CM varen ser identificades per l'absència d'enzimes hidrolítica, com la fosfatasa alcalina (APh−) que era abundant en la vora en raspall dels enteròcits.[6]
En el conill pero no en atres espècies, les CM expressen la proteïna vimentina (VM+), pertanyent al filament intermig típica d'una cèlula d'orige mesenquimal.
Les CM de rata mostren una distribució diferent de la proteïna associada a actina denominada villina. Està restringida a la regió apical d'enteròcits, pero en les CM està distribuïda difusament en la citoplasma.
L'identificació de les cèlules M depenia de métodos com l'histoquímica de lectina (UEA1+ i WGA−).
L'estudi de les CM va experimentar alvanços significatius per mig de la transcriptómica. Una llista dels seus marcadors han aportat informació rellevant de funció i organisació.
La seqüenciació de ARN de cèlula única o núcleu únic, varen descobrir un tipo de cèlula rar no reportat prèviament en el pulmó. La seqüenciació de ARN de cèlula única va revelar l'existència de cèlules-M rares en la tráquea.
Característiques
Epitheliocytus microplicatus[7] originalment cèlules "Micro-fold" posseïxen una estructura celular única, que inclou numeroses invaginació de la membrana base-lateral.[8]
Les CM no es distribuïxen uniformement a lo llarc de l'intestí, sino que es concentren localment sobre les plaques de Peyer.[9]
Les cèlules M actuen com a vies d'accés especials per al transport luminal de antígenos per mig de l'epiteli intestinal.
Vore també
Referències
- ↑ OMS, OPS, BIREME (ed.): «Cèlules M». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ 2,0 2,1 (1974).«EPITHELIAL CELL SPECIALIZATION WITHIN HUMAN PEYER'S PATCHES: AN ULTRASTRUCTURAL STUDY OF INTESTINAL LYMPHOID FOLLICLES».Gastroenterology..66
- 189–203.doi:10.1016/S0016-5085(74)80102-2.
- 189–203.doi:10.1016/S0016-5085(74)80102-2.
- ↑ (2008).«M-cells: origin, morphology and role in mucosal immunity and microbial pathogenesis.».FEMS Immunol Med Microbiol..52
- 2–12.doi:10.1111/j.1574-695X.2007.00359.x.Consultat el 19 d'abril de 2026.
- 2–12.doi:10.1111/j.1574-695X.2007.00359.x.Consultat el 19 d'abril de 2026.
- ↑ (1973).«Pinocytosis by epithelium associated with lymphoid follicles in the bursa of Fabricius, appendix, and Peyer's patches. An electron microscopic study».Am J Anat..136
- 455–477.doi:10.1002/aja.1001360406.
- ↑ (2009 Oct 14;).«RANKL is necessary and sufficient to initiate development of antigen-sampling M cells in the intestinal Epithelium.».J Immunol..183(9)
- 5738–5747.doi:10.4049/jimmunol.0901563.Consultat el 19 d'abril de 2026.
- 5738–5747.doi:10.4049/jimmunol.0901563.Consultat el 19 d'abril de 2026.
- ↑ (2000).«Unsolved mysteries of intestinal M cells».Gut.47(5)
- 735-739.doi:10.1136/gut.47.5.735. OA
- ↑ «Intestinum tènue. Systema digestorium - Alimentary system Terminology».Federative International Programme for Anatomical.
- ↑ (2022) Histology, M Cell.
- ↑ (2021).«The Intestinal Epithelium – Fluïu Fate and Rigid Structure From Crypt Bottom to Villus Tip».Frontiers in Cell and Developmental Biology (Front Cell Dev Biol.).Frontiers (editorial).9
- 661931.doi:10.3389/fcell.2021.661931.Consultat el 18 d'abril de 2026.
- 661931.doi:10.3389/fcell.2021.661931.Consultat el 18 d'abril de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Células M» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.