Cèlula electrolítica

Cela electrolítica

Cuba electrolítica, mostrant els electrodos i la font d'alimentació que genera la corrent elèctrica.

Archiu:ElectrolyticReduction.ogg Es denomina cela electrolítica o cuba electrolítica al dispositiu utilisat per a la descomposició per mig de corrent elèctrica de substàncies ionisades denominades electrolitos

Els electrolitos poden ser àcits, bases o sales.

Al procés de dissociació o descomposició realisat en la cela electrolítica se li crida electrólisis.

En la electrólisis es poden distinguir tres fases:

• Ionisació - És una fase prèvia abans de l'aplicació de la corrent i per a efectuar la substància a descompondre ha d'estar ionizada, lo que es conseguix dissolent-la o fonent-la.
• Orientació - En esta fase, una volta aplicada la corrent els ions es dirigixen, segons el seu càrrega elèctrica, cap als pols (+) o (-) corresponent
• Descarrega - Els ions negatius o aniones cedixen electrons al ànodo (+) i els ions positius o cationes prenen electrons del càtodo (-).

Per a que els ions tinguen prou movilitat, la electrólisis se sol portar a terme en dissolució o en sals. Llevat en casos com la síntesis directa del hipoclorito sòdic els electrodos se separen per un diafragma per a evitar la reacció dels productes formats.

Per a la síntesis de la moixa també s'ha amprat un càtodo de mercuri. Est dissol el sodi metal en forma d'amalgama i és separat aixina.