Anar al contingut

Cànon Episcopi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cànon Episcopi
Pàgina del Decretum de Burchard von Worms, que arreplega gran part del text del Cànon episcopi.

El Cànon episcopi és un document eclesiàstic medieval que conté abundants referències sobre la bruixeria. La seua nota més destacada consistix en negar l'existència de les bruixas com a realitats físiques efectivament existents, i considerar que es tracta de imaginació impías, no de realitats. Va ser compost al voltant de l'any 906 com a guia disciplinària per a us dels bisbes (d'ahí el seu nom), per Regino de Prüm, baix encàrrec del arquebisbe de Tréveris.

El tractat aborda l'assunt de la bruixeria i arreplega els primers testimonis de l'existència del aquelarre. La seua principal postura, no obstant, és que les dònes implicades en este crim no són adoradoras conscients de Satanás, sino meres practicantes d'adivinaació a les que el diable enganya en ilusions i somis baix el disfràs de la deesa Diana (o l'esperit d'Herodias). D'eixe modo, les desgraciades creuen unir-se al seu sèquit pagà i viajar de nit sobre bésties voladoras, a voltes transformades elles mateixes en animals, quan en realitat res d'açò succeïx fòra de espillisme ridículs.

Esta tendència es va mantindre fins a el XIII i l'aparició de l'Inquisició i va ser arreplegada en el Decretum de Burchard von Worms. En paraules del antropòlec materialiste Marvin Harris:

{{cita|«L'Iglésia catòlica insistia en un principi en que no hi havia coses tals com a bruixes que volaven per l'aire. En l'any 1000, es va prohibir la creència de que estos vols ocorrien en la realitat; despuix de 1480, es va prohibir la creència de que no ocorrien. En l'any 1000 d. C. l'Iglésia sostenia oficialment que el viage era un ilusió provocada pel diable. Cinccents anys més vesprada, l'Iglésia sostenia oficialment que els qui afirmaven que el viage era simplement una ilusió estaven associats en el diable. El punt de vista més antic es regia per un document cridat de Burchard von Worms. En palabras del antropólogo materialista Marvin Harris:

«La Iglesia católica insistía en un principio en que no había cosas tales como brujas que volaban por el aire. En el año 1000, se prohibió la creencia de que estos vuelos ocurrían en la realidad; después de 1480, se prohibió la creencia de que no ocurrían. En el año 1000 d. C. la Iglesia sostenía oficialmente que el viaje era un ilusión provocada por el diablo. Quinientos años más tarde, la Iglesia sostenía oficialmente que quienes afirmaban que el viaje era simplemente una ilusión estaban asociados con el diablo. El punto de vista más antiguo se regía por un documento llamado . En relació en la gent que creïa que bandes de bruixes volaven durant la nit, el . En relación con la gente que creía que bandas de brujas volaban durante la noche, el advertia: "L'ànima impía creu que estes coses no succeïxen en l'esperit, sino en el cos"».(Harris, 1974/2006: 194)

Derogació del Cànon Episcopi pel papa Inocencio VIII

[editar | editar còdic]

Preocupat per la bruixeria, Inocencio VIII promulga, el 5 de decembre de 1484, la bula Summis desiderantes affectibus en la que reconeix la seua existència, derogant aixina el Cànon Episcopi. Envia a Alemània als inquisidores Heinrich Kramer i Jakob Sprenger ("l'apòstol del rosari") a on realisarà la que és considerada com la primera “caça de bruixes” de l'història.

Bibliografia

[editar | editar còdic]