Summis desiderantes affectibus
Summis desiderantes affectibus (llatí per a «desijar en fervor suprem»), a voltes abreviat a Summis desiderantes,[1] és una bula papal relativa a la bruixeria emesa pel papa Inocencio VIII el 5 de decembre de 1484.
Antecedents
La creència en bruixeria és antiga. Deuteronomio 18:11-12 en la Bíblia hebrea diu: «No deixeu que es trobe entre vosatres aquella persona que immole al seu fill o filla en el fòc, ni una pitonisa, endevina, encantadora, vident, o algú que tire encantamientos, ni qui consulte fantasmes i esperits o busca oràculs dels morts».
Els cànons irlandesos primerencs tractaven la fetilleria com un crim que es penaria en l'excomunió fins que es produïra una adequada penitència. El papa Gregorio VII va escriure a Harald III de Dinamarca en 1080 per a prohibir l'eixecució de les bruixes baix la presunció de haver causat tormentes, fallo de les collites o la pesta. Segons Herbert Thurston, la denúncia i persecució de supostes hechiceras —que posteriorment va caracterisar les cruels caceres de bruixes— no es varen trobar, generalment, en els primers 1300 anys de l'era cristiana.[2]
L'Iglésia primerenca diferenciava entre màgia blanca i negra. A la segona generalment li la tractava per mig de la confessió, l'arrepenediment i la caritat, assignats com a penitència.[3]
Context
La bula va ser escrita en resposta a la petició de l'inquisidor dominico Heinrich Kramer per a tindre autoritat explícita per a perseguir la bruixeria en Alemània, en acabant de que a est li anara denegada l'ajuda de les autoritats locals eclesiàstiques, que mantenien com a pretext la carta de delegació que no mencionava explícitament on podien operar els inquisidores. Estos no podien llegalment eixecutar les seues funcions en les seues àrees.[4] La bula intentava remediar esta disputa jurisdiccional identificant específicament les diòcesis de Magúncia, Colónia, Tréveris, Salzburc i Bremen.[5]
La bula de Inocencio no va promulgar res nou. La seua pretensió directa era ratificar els poders ya conferits a Kramer (i Jakob Sprenger) per a tractar la bruixeria i l'herejía. Va exhortar al bisbe d'Estrasburc (qui llavors era Albert de Palatinate-Mosbach) a donar als inquisidores tot el respal possible. Alguns estudiosos veuen la bula com «clarament política», motivada per les disputes jurisdiccionals entre els sacerdots catòlics alemans locals i els clercs de l'Oficina de l'Inquisició, que responien més directament al papa.[6]
Notes
- ↑ Kors i Peters, p. 180; Burr, p. 7: Burr es referix a este document com The Witch-Bull of 1484.
- ↑ Thurston, Herbert. "Witchcraft." The Catholic Encyclopedia Vol. 15. Nova York: Robert Appleton Company, 1912. 12 de juliol de 2015.
- ↑ Del Rio, Martin Antoine i Maxwell-Stuart, P. G., Investigations Into Magic, Manchester University Press, 2000.
- ↑ Kors and Peters, 2000, p. 177.
- ↑ Halsall, Paul. "Innocent VIII: BULL Summis desiderantes, Dec. 5th, 1484", Medieval Sourcebook, Fordham University
- ↑ Darst, 1979, p. 298.
Referències
- Black, George F. 2003. Calendar of Cases of Witchcraft in Scotland 1510 to 1727. Editorial Kissinger; ISBN 0-7661-5838-1 0-7661-5838-1.
- Burr, George Lincoln (1907). The witch-persecutions, The Department of History of the University of Pennsylvania: Philadelphia, Pa..([1] archivat en Wayback Machine.) En: ___protected_title_0___; v. 3, nº 4
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Summis desiderantes affectibus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.