En matemàtiques, el càlcul de Schubert és una branca de la geometria algebraica introduïda en el XIX per Hermann Schubert, per a resoldre varis problemes de conteo en la geometria proyectiva (part de la geometria enumerativa). Va ser un precursor de vàries teories més modernes, per eixemple les classes característiques, i en particular els seus aspectes algorítmics seguixen sent d'interés actual. La frase "càlcul de Schubert" s'usa a voltes per a referir-se a la geometria enumerativa de subespacios llineals, aproximadament equivalent a descriure l'anell de cohomología dels grasmanianos, i a voltes s'usa per a referir-se a la geometria enumerativa més general de varietats no llineals. Inclús de manera més general, s'entén que el “càlcul de Schubert” comprén l'estudi de preguntes anàlogues en cohomología.

Un model de la superfície de Clebsch, mostrant les seues 27 llínees rectes

Els objectes introduïts per Schubert són les cèlules de Schubert, que són conjunts localment tancats en un grasmaniano definit per les condicions d'incidència d'un subespacio llineal en un espai proyectivo en una bandera donada. Per a obtindre més informació, consulte's varietat de Schubert.

La teoria de l'intersecció d'estes celes, que pot vore's com l'estructura del producte en l'anell de cohomología del grasmaniano de cohomologíes associades, permet en principi predir els casos en els que les interseccions de celes donen com resultat un conjunt finit de punts, que són respostes potencialment concretes a preguntes enumerativas. Un resultat teòric de respal és que les cèlules de Schubert (o més be, les seues classes) comprenen tot l'anell de cohomología.

En els càlculs detallats, els aspectes combinatoris entren tan pronte com les celes deuen indexar-se. Elevat del grasmaniano, que és un espai homogéneu, al grup llineal general que actua sobre ell, preguntes similars estan involucrades en la descomposició de Bruhat i la classificació del subgrup parabòlic (per una matriu en bloc).

El quinzé problema de Hilbert consistix en establir el sistema de Schubert sobre una base rigorosa.

Construcció

El càlcul de Schubert es pot construir usant l'anell de Chow dels grasmanianos, a on els cicles de generació estan representats per senyes geomètricament significatives.[1] Denote's G(k,V) com grasmaniano de k-plans en un espai vectorial n-dimensional fix V, i A*(G(k,V)) el seu anell de Chow; tinga's en conte que a voltes el grasmaniano es denota com G(k,n) si l'espai vectorial no es dona explícitament. Associat a un indicador complet arbitrari 𝒱

0⊂V1⊂⋯⊂Vn−1⊂Vn=V

i a una k-tupla decreixent de sancers 𝐚=(a1,…,ak) a on

n−k≥a1≥a2≥⋯≥ak≥0

existixen cicles de Schubert (que es denominen cèlules de Schubert quan es considera l'homologia celular en lloc de l'anell de Chow) Σ𝐚(𝒱)⊂G(k,V) definit com

Σ𝐚(𝒱)={Λ∈G(k,V):dim⁡(Vn−k+i−ai∩Λ)≥i for all i≥1}

la classe [Σ𝕒(𝒱)]∈A*(G(k,V)) no depén de la bandera completa, les classes es poden escriure com

σ𝕒:=[Σ𝕒]∈A*(G(k,V))

que es denominen classes de Schubert. Es pot demostrar que estes classes generen l'anell de Chow, i la teoria de l'intersecció associada es diu càlcul de Schubert. Tinga's en conte que donada una seqüència 𝕒=(a1,…,aj,0,…,0), la classe de Schubert σ(a1,…,aj,0,…,0) generalment es denota simplement com σ(a1,…,aj). Ademés, les classes de Schubert donades per un sol sancer, σa1, es denominen classes especials. Usant la fòrmula de Giambeli a continuació, totes les classes de Schubert es poden generar a partir d'estes classes especials.

Explicació de la definició

Inicialment, la definició sembla una miqueta incómoda. Donat un k genèric del pla Λ⊂V, solament tindrà una intersecció zero en Vi per a i≤n−k i dim⁡(Vn−k+i∩Λ)=i per a i>n−k. Per eixemple, en G(4,9) dau un 4-pla Λ, es talla per mig d'un sistema de cinc equacions llineals. No es garantisa que el pla 2 V2 es interseque en cap atre lloc que no siga l'orige, ya que hi ha cinc paràmetros lliures en els que podria situar-se. Ademés, una volta que dim⁡(Vi)+dim⁡(Λ)>n, llavors necessàriament es creuen. Açò significa que la dimensió esperada de l'intersecció de V5 i Λ deu tindre la dimensió 1, l'intersecció de V6 i Λ deu tindre la dimensió 2, i aixina successivament. Estos cicles despuix definixen subvariedades especials de G(k,n).

Propietats

Inclusió

Hi ha un orde parcial en totes les k-tuplas a on 𝕒≥𝕓 és ai≥bi per a cada i. Açò dona l'inclusió dels cicles de Schubert

Σ𝕒⊂Σ𝕓⟺a≥b

mostrant un aument dels índexs que correspon a una especialisació encara major de les subvariedades.

Fòrmula de codimensión

Un cicle de Schubert Σ𝕒 té codimensión

∑ai

que és estable baix inclusions de grasmanianos. És dir, l'inclusió

i:G(k,n)↪G(k+1,n+1)

donada en agregar l'element base adicional en+1 a cada pla k, donant un pla (k+1), té la propietat

i*(σ𝕒)=σ𝕒

Ademés, l'inclusió

j:G(k,n)↪G(k,n+1)

donada per l'inclusió del pla k té la mateixa propietat de reculada.

Producte d'intersecció

El producte d'intersecció es va establir per primera volta utilisant les fòrmules de Pieri i Giambelli.

Fòrmula de Pieri

En el cas especial 𝕓=(b,0,…,0), hi ha una fòrmula explícita del producte de σb en una classe de Schubert arbitrària σa1,…,ak donada per

σb⋅σa1,…,ak=∑|c|=|a|+bai≤ci≤ai−1σ𝕔

Note's que |𝕒|=a1+⋯+ak. Esta fòrmula es diu fòrmula de Pieri i es pot utilisar per a determinar el producte d'intersecció de dos classes de Schubert quan es combina en la fòrmula de Giambelli. Per eixemple,

σ1⋅σ4,2,1=σ5,2,1+σ4,3,1+σ4,2,1,1

i

σ2⋅σ4,3=σ4,3,2+σ4,4,1+σ5,3,1+σ5,4+σ6,3

Fòrmula de Giambelli

Les classes de Schubert en tuplas de dos o més de llongitut poden descriure's com una equació determinant utilisant les classes d'una sola tupla. La fòrmula de Giambelli es llig com l'equació

σ(a1,…,ak)=|σa1σa1+1σa1+2⋯σa1+k−1σa2−1σa2σa2+1⋯σa2+k−2σa3−2σa3−1σa3⋯σa3+k−3⋮⋮⋮⋱⋮σak−k+1σak−k+2σak−k+3⋯σak|

donada pel determinant d'una matriu (k,k). Per eixemple,

σ2,2=|σ2σ3σ1σ2|=σ22−σ1⋅σ3

i

σ2,1,1=|σ2σ3σ4σ0σ1σ20σ0σ1|

Relació en les classes de Chern

Hi ha una descripció fàcil de l'anell de cohomología, o l'anell de Chow, del grasmaniano utilisant les classes de Chern de dos paquets de vectores naturals sobre el grasmaniano G(k,n). Hi ha una seqüència de paquets vectorials

0→T→V_→Q→0

a on V_ és el paquet vectorial trivial de ranc n, la fibra de T sobre Λ∈G(k,n) és el subespacio Λ⊂V i Q és el paquet vectorial cocient (que existix, ya que el ranc és constant en cada una de les fibres). Les classes de Chern d'estos dos paquets associats són

ci(T)=(−1)iσ(1,…,1)

a on (1,…,1) és una i-tupla i

ci(Q)=σi

La seqüència tautológica dona la presentació de l'anell de Chow com

A*(G(k,n))=ℤ[c1(T),…,ck(T),c1(Q),…,cn−k(Q)](c(T)c(Q)−1)

Vore també

Referències

  1. ↑ 3264 and All That, pp. 132, section 4.1; 200, section 6.2.1.

Bibliografia


Referències