Butyriboletus loyo
Butyriboletus loyo és una espècie de fonc comestible en la família Boletaceae propi d'Amèrica del Sur, endèmic dels boscs natius del sur de Chile.
Descripció
És una espècie ectomicorrízica que creix en el sol, en solitari o en chicotets grups, en associació en base de les hages del sur (Nothofagus sp.).[1] Forma cossos fructífers a fins de l'estiu fins a l'autumne. El capell medix de 6 a 35 cm de diàmetro i és roig obscur, cóncau a pla, pla, sec, glutinoso quan està humit.[2] L'himenio és tubular, groc, es torna blau quan està magullado, en poros de fins a 1 mm de diàmetro. l'estipe medix 80-150 x 40-70 mm, groc en una base rojosa. Les espores són fusiformes, 11-17 x 4-6 μm, groguenques, planes.[3]
Gastronomia
Encara que és escàs actualment, és un fonc comestible, carnoso i molt apreciat per a usos gastronòmics.
Taxonomia
Va ser descrit per primera volta en 1912 com Boletus loyo per Carlos Luigi Spegazzini, qui va realisar les primeres #recolecció en fins científics en Argentina.[4] En 2015 l'espècie va ser reasignada al gènero Butyriboletus.[5]
Vore també
- Cyttaria espinosae (Digüeñe)
- Grifola gargal (Gargal)
Referències
Referències
- ↑ Niveiro & Alberto (2013) Checklist of the Argentine Agaricales 6. Paxillaceae, Gomphidiaceae, Boletaceae, and Russulaceae. Mycotaxon 123: 491.
- ↑ Furci (2013) Foncs de Chile, Andros Impressors, ISBN 978-956-9284-00-7.
- ↑ Horak (1977) New and rare boletes from Chile. Bol. Soc. Arg. Bot. 18: 97-109.
- ↑ González Correja, Rocío(2020).«Estimació de la distribució potencial actual de les espècies de foncs selvats comestibles (Butyriboletus Loyo, Ramaria SP., Cyttaria Espinosae i Grifolia Gargal) en la Regió dels Rius, en émfasis en la comuna de Panguipulli».Consultat el 2022-03-29.(en es)
- ↑ Miksík, M.(2015).«Nomenclatural novelties: Butyriboletus loyo comb. nov.».Index Fungorum.277Consultat el 29 de març de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Butyriboletus loyo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.