Anar al contingut

Bunodonte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Molar bunodontos de Els seus scrofa domesticus, el porc comú.
Molar bunodonto de Anancus arvernensis, un proboscídeo primitiu.

En anatomia, es diuen bunodontos o bunodontes als molars en cims redonejades i poc desenrollades, com els primats, incloent al ser humà, els porcs i els orsos. Estos animals són generalment omnívoros, i no necessiten de dents molt desenrollades per a trencar les fibres vegetals, com els ungulats, que tenen dents lofodontos o selenodontos (en crestes adicionals d'esmalt entre els cims). Tant les dents lofodontos com selenodontos deriven evolutivament de molar bunodontes. Encara que el número de cims és variable, generalment hi ha quatre principals en els molar superiors i cinc en els molar inferiors. En els molar superiors, el paracono, metacono, protocono i hipocono. En els molar inferiors, paracónico, metacónido, protocónido, hipocónido i entocónido. Ademés sol un cim accessori cridada hipoconúlido en la vora posterior dels molar inferiors. El paracónido tendix a perdre-se.[1]

El hipocono, el cim llingual posterior dels molar superiors, ha aparegut numeroses voltes en l'evolució dels mamífers. El nom "hipocono" referix més específicament a un cim accessori molt desenrollada de la vora posterior (o postcíngulo) de la dent. En el cas de cims que passen a ocupar el mateix lloc pero tenen atres orígens, es parla de "pseudohipocono".[2][3]

Premolar i molar bunodontes humans.

El nom de mastodont, aplicat a diversos proboscidios primitius deriva dels seus molar bunodontos (mamelonars),[4] per la forma redonejada dels cims: del grec μαστός [mastós], «mama», i ὀδόντος [odóntos], «dent».[5]

Referències

  1. ↑ Mones, Alvaro. (1979). Les dents dels vertebrats : una introducció al seu estudi, Universitat de la República, Divisió Publicacions i Edicions. OCLC 732921655. Consultat el 15 de maig de 2020.
  2. ↑ Gheerbrant, Emmanuel; Filippo, Andrea; Schmitt, Arnaud(6 de juliol de 2016).«Convergence of Afrotherian and Laurasiatherian Ungulate-Like Mammals: First Morphological Evidence from the Paleocene of Morocco».PLOS ONE.11(7): i0157556.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0157556.Consultat el 15 de maig de 2020.(en en)
  3. ↑ Muizon, Christian de; Billet, Guillaume; Ladevèze, Sandrine(2019/12).«New remains of kollpaniine “condylarths” (Panameriungulata) from the early Palaeocene of Bolívia shed light on hypocone origins and molar proportions among ungulate-like placentals».Geodiversitas.41(1): 841–874.ISSN 1280-9659.doi:10.5252/geodiversitas2019v41a25.Consultat el 15 de maig de 2020.
  4. ↑ Anònim (1845) «El gran mastodont». Revista d'Espanya, d'Índies i del Estranjero, 3: 134-140
  5. ↑ «Mastodont». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2 de febrer de 2018.