Anar al contingut

Buldog

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Bulldog»)


El buldog[1],[2] també conegut com bulldog anglés (en anglés: English Bulldog), és una raça de gos originària d'Anglaterra. El seu ancestro, conegut com l'Antic Bulldog Inglés, va ser utilisat en baralles de gossos en bous (bull-baiting) fins a mediats del XVII, encara que en 1835 esta pràctica va ser prohibida.[3] Hui en dia, esta raça de gos és un dels símbols d'Anglaterra.


Història

El terme bulldog va ser citat per primera volta al voltant de l'any 1500 en una carta que demanava l'enviament de "dos bons bulldogs".[4] El terme bulldog, que significa gos bou, deriva de la funció en que gossos d'este tipo eren utilisats, o siga, per a la guàrdia i el control del ganado brau i la lluita en bous per a entreteniment.[3]

Hi ha moltes teories sobre l'orige del bulldog original. Alguns autors relaten que l'antic bulldog estava relacionat en el bullenbeisser, el mastín anglés, bulldog espanyol i atres gossos del tipo, i per lo tant era més un descendent del gos alano.[3]

Una atra teoria especula que el seu orige està en el «antic gos africà, kelb thal gliet, o gos de bous maltés: una raça importada a Anglaterra, que creuada en antics mastines va donar orige a l'antic bulldog anglés.

El bulldog d'antany era més llauger i similar al bóxer que al rechoncho bulldog actual; era un animal purament deportiu. Va ser usat en la creació d'atres races com: bullmastiff, bóxer, bull terrier i alguns sabuesos com el beagle de tipo antic. Com a gos de baralla era un animal que solament acceptava el desafiu d'animals majors tals com orsos, bous i inclús lleons.

L'orige del nom es deu al fet de ser un gos de carniceros, és dir, la seua funció era fer córrer als bous, per creure's que aixina la seua carn era més suau. Encara que és provable que siga una deformació del nom Band dog o «gos aguerrido».

Els bulldogs antics es diferencien prou en l'actual. La raça va ser modificada a través de creus en atres races com el pug o carlino; raça de la qual el bulldog va heretar el seu achatado hocico aixina com el seu regordeta musculatura.

Els bulldogs anti guos eren gossos d'aspecte variat, a voltes gossos de hocico allargat i de tots els colors. Ha de tindre's en conte que l'antic bulldog era un animal de treball per la qual cosa se li donava molta importància al caràcter.

Els orígens del bulldog anglés es remonten, com tots els molosos, al mastín tibetà, que es va expandir pel món gràcies als navegants fenicios. En la Gran Bretanya actual, el mastín tibetà creuat en gossos locals va donar orige a un gos que es podria comparar en un mastín de hui i que es va utilisar per a lluitar contra els romans quan, en l'any 55 a. C., varen intentar invadir per primera volta les illes britàniques.

El valor, la potència física i la resistència al dolor manifestats per estos gossos varen impressionar tant als romans que es varen dur alguns d'ells a Roma per a que combateren en l'arena contra orsos i lleons. Inclús, anys més tart, se'ls va llançar contra els cristians.

En la caiguda de l'Imperi romà dels Césares, els combats de gossos es varen expandir per tota Europa. Els cans destinats a este fi, eren incitats des de cadells a mossegar tot lo que passava per davant d'ells; la selecció s'operava fent reproduir-se únicament als eixemplars més robusts, valents i agressius. Aixina, es va conseguir una verdadera 'màquina de guerra de quatre pates'.

El bulldog anglés actual és un animal orientat a la competició en exposicions de bellea. És inteligent, net i molt manso; és un excelent animal de companyia.


Característiques

Apariència

Bulldog adult
Un bulldog anglés de 6 mesos.

El bulldog és una raça que es caracterisa per tindre grossos muscles i un cap gran en proporció al seu cos. Per lo general grossos plecs de pell en el seu front, seguits d'uns negres, redons i grans ulls. Té un hocico curt en plecs per damunt de la nas, en una papada colgante baix el coll, junt en uns llavis caiguts i unes dents puntagudes. El seu pelaje és curt, pla i elegant en colors roig, beige, blanc, atigrado (mescla de colors, a voltes en ralles irregulars) i vàries tonalitats d'estos. No s'accepta el color negre com a predominant.

En Estats Units el pes d'un adult macho és d'aproximadament 22 kg i el de les femelles és de 18 kg, per a un bulldog anglés estàndart. En el Regne Unit, lloc d'orige d'esta raça, el pes establit és de 25 kg per als machos i de 22 kg per a les femelles. Coexistixen 3 estàndarts en menudes diferències, pero que a dia de hui poden crear diferències d'interpretació.

Algunes races caninas se'ls talla la coa o li les atraquen despuix del naiximent, els bulldog són de les poques races que tenen la coa naturalment curta i rullada. Una coa llarga i empinada és un defecte en un bulldog. A la seua volta, i tal i com indica l'estàndar FCI d'esta raça en menció a la coa, citant textualment: Absència de coa, coes invertides o molt apretades són indesijables.


Temperament

Segons l'American Kennel Club, el caràcter d'un bulldog deu ser ‘ecuánime i amable, resolt i valent (no viciós ni agressiu), i el comportament deu ser pacifiste i digne. Estos atributs deuen estar respalats per l'expressió i el comportament’.

Els criadors han treballat per a eliminar l'agressió de la raça. La majoria té una naturalea amigable, pacient pero obstinada. Els bulldogs són reconeguts com a excelents mascotes familiars per la seua tendència a formar forts vínculs en els chiquets. Generalment, esta raça és coneguda per dur-se be en els chiquets, atres gossos i atres mascotes.


Salut

Cadell de bulldog de sis mesos campeó AKC.

El bulldog, per la deformitat de el seu hocico, és una raça en predisposició a sofrir colps de calor per la seua conformació craneal, la majoria dels gossos d'esta raça presenten a lo manco una de les anomalies del síndrome braquiocefálico, situació que deteriora en graus distints la seua respiració i la fa incapaç de gelar-los en eficàcia en moments d'eixercici intens i temperatures altes. Raó per la que és propens a el "colp de calor" o hipertermia, a l'apnea del somi i a les dificultats digestives. Estudis han comprovat que les causes de molts dels problemes digestius en esta raça (gasificació intestinal excessiva, torsió gàstrica, refluix i mala digestió, entre uns atres) són detonats pels seus problemes respiratoris.

El seu clim a l'obesitat té causes diverses i, aünat al seu gust pel menjar, és un punt important a vigilar, ya que pot incrementar els problemes de displàsia de cadera als que és propens el bulldog. Quan són obesos sofrixen major número de lesions òssees en extremitats i cadera, tenen majors possibilitats de colapse respiratori i sanguíneu, aixina com major índex de diverses malalties d'orige cardíac. Per a coadjuvar a mantindre-ho en bon estat de salut i disminuir els riscs de malaltia és recomanable eixercitar-ho de 20 a 30 minuts diàriament o a lo manco cada tercer dia, en caminades a pas mig (no trotar) durant les hores fresques del dia. Es recomana deixar un interval de temps abans i en acabant de que menge el gos per a poder eixercitar-ho sense riscs.

Un atre important factor que coadjuva al manteniment de la seua salut és l'atenció periòdica veterinària a lo manco cada sis mesos. cal senyalar que el bulldog sofrix en alguns casos de problemes en els ulls, cridats entropión i ectropión, malalties que deuran ser operades per a no afectar la còrnea de dit animal. Acodir en el millor veterinari propenc que tinga experiència en la raça per a que, ademés de desparasitar, vacunar i neteja dental, realise una revisió general per mig d'anàlisis de laboratori. Proporcionar contes rutinaris que incloguen: espalmar el seu pèl cada tercer dia; banyar-ho, tallar les seues ungles i netejar arrugues cada tres a quatre semanes o segons ho requerixca el gos; jugar en ell diàriament durant uns bre veus minuts per a reafirmar la comunicació i amistat; reafirmar la seua bona educació repetint órdens depreses i llímits de comportament, aixina com ensenyar-li noves órdens d'obediència.

En l'àmbit de apareament, sol utilisar-se l'inseminació artificial donada la dificultat de monta o bot natural, ya que la morfologia dels eixemplars no ajuda al apareament; terminant el temps de gestació, en la majoria dels casos deuran tindre una operació de cesàrea per al naiximent dels cadells per la forma òssea de la seua cadera no sent d'ajuda per a desenrollar un part natural, a lo manco sense riscs. Es recomana especial atenció i vigilància en els últims dies de gestació, recomanant visita veterinària per a determinar l'estat general de la femella i els futurs cadells.


Esperanza de vida

Un estudi en el Regne Unit de senyes veterinàries va trobar una esperança de vida de 7,39 anys, el segon més baix de totes les races en l'estudi.[5] Un estudi realisat en 2004 en el Regne Unit sobre 180 morts de Bulldog situa l'edat mija de decés en sis anys i tres mesos. La principal causa de mort dels Bulldogs en l'enquesta va ser la relacionada en el cor (20%), el càncer (18%) i la vellea (9%). Els que varen morir de vells tenien una esperança de vida mija de 10 a 11 anys.[6] Una enquesta realisada en 2013 en una clínica veterinària del Regne Unit a 26 Bulldogs situa la mijana de vida en 8,4 anys en un ranc intercuartílico de 3,2-11,3 anys.[7]


Braquicefalia

Tres cràneus de bulldog. D'esquerra a dreta, la cara és torna més plana, en un hocico més curt i pronunciat prognatisme i mandíbula eixint.
Evolució de la braquicefalia en Bulldogs. D'esquerra a dreta, els cràneus són aproximadament dels décades de 1910, 1960 i 1980.

El hocico acurtat i la cara espentada del Bulldog es coneix com braquicefalia. [8][9] La braquicefalia provoca la deformació del tracto respiratori superior i conduïx a l'obstrucció de la respiració.[10] Els efectes de la braquicefalia són estridor, respiració estertorosa, emesis, dermatitis dels plecs cutàneus, síndrome obstructivo braquicefálico de les vies respiratòries, exoftalmos, reflex nauseoso faríngeu, cianosis i colapse laríngeo. [11][12][13][14][15][16][17] Atres problemes derivats de la braquicefalia són el risc de complicacions durant l'anestèsia,[18] i hipertermia — esta última es deu a l'incapacitat de reduir eficaçment la t emperatura corporal per mig del pantaixe.[19] Moltes aerollínies prohibixen que esta raça vole en el celler de càrrega per l'alta taxa de morts per la mala interacció de la pressió de l'aire en els seus problemes respiratoris.[20]


Atres afeccions

Les estadístiques de la Fundació Ortopédica per als animals indiquen que dels 467 Bulldogs examinats entre 1979 i 2009 (30 anys), el 73,9% estaven afectats per displàsia de cadera, la més alta entre totes les races.[21] De la mateixa manera, la raça té la pijor puntuació en l'Associació Veterinària Britànica / Kennel Club Hip displàsia esquema de puntuació, encara que només 22 Bulldogs varen ser provats en l'esquema.[22]

Un estudi realisat en Anglaterra va trobar que el Bulldog té un risc casi tres voltes major de luxació patelar, en un 2,9% de tots els Bulldogs en la condició.[23]

El 17% dels Bulldogs enquestats tenien dermatitis del plec cutàneu en un estudi del Regne Unit de 1963.[24]

Un estudi del Royal Veterinary College va descobrir que els Bulldogs són una raça molt manco sana que la mija, en més del doble de provabilitats de ser diagnosticats en a lo manco un dels trastorns caninos comuns investigats en l'estudi. [25]

Més del 80% de les ventrades de Bulldog naixen per cesàrea perque els seus caps, característicamente grans, poden quedar atollades en el canal de part de la mare i per a evitar possibles problemes respiratoris a la mare durant el part.[26][27]

Un estudi britànic va descobrir que la demodicosis és més freqüent en el Bulldog que en atres races. La prevalença global va ser de l'1,5% en la raça en comparació a la taxa del 0,17% per a tots els gossos. Per als gossos menors de 2 anys la prevalença va ser del 3,6% en comparació al 0,48%.[28]

La raça té predisposició a la dermatitis atópica.[29]


Controvèrsia i situació llegal

En giner de 2009, despuix del documental de la BBC Pedigree Dogs Exposed, The Kennel Club va introduir estàndars de raça revisats per al Bulldog Britànic, junt en atres 209 races, per a abordar les preocupacions sanitàries. En l'oposició del Consell de la Raça Bulldog Britànic, la prensa va especular en que els canvis conduirien a un cap més menut, menys plecs cutàneus, un hocico més llarc i una postura més alta i prima, per a combatre els problemes de respiració i crío deguts al tamany del cap i l'esgambi dels muscles. [30] En 2019 el Dutch Kennel Club va implementar algunes normes d'crío per a millorar la salut del Bulldog. Entre elles es troba una prova d'aptitut física en la que el gos té que caminar 1 km (0,62 milles) en 12 minuts. La seua temperatura i ritme cardíac tenen que recuperar-se despuix de 15 minuts.[31]

En 2014, el govern holandés va prohibir la crío de gossos en el hocico més curt d'un terç del cràneu, inclosos els Bulldogs, una llei que va escomençar a aplicar en 2019.[32] En 2022, el [[Tribunal de Districte d'Oslo] ] va dictar una sentència que prohibia la crío de Bulldogs en Noruega pel seu clim a desenrollar problemes de salut. En el seu veredicte, el tribunal va jujar que cap gos d'esta raça podia considerar-se sà, per lo que utilisar-los per a la crío seria una violació de la Llei de Benestar Animal de Noruega.[33][34]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «https://twitter.com/raeinforma/status/1478347551724253190» (en es). Twitter. Consultat el 2022-10-03.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Bulldog history (Origin of the English bulldog)». www.bulldoginformation.com. Consultat el 11 de julio de 2018.
  4. ↑ Jesse, George R. (1866). Researches into the history of the British Dog, from ancient laws, charters, and historical recorts: With original anecdotes, and illustrations of the nature and attributes of the dog, from the poets and prose writers of ancient, mediaeval, and modern times. With engravings designed and etched by the author. II (en en), Rob. Hardwicke. Consultat el 11 de julio de 2018.
  5. ↑ Teng, Kendy Tzu-yun; Brodbelt, Dave C.; Pegram, Camilla; Church, David B.(2022-04-28).«Tablas de esperanza de vida y mortalidad anuales de perros de compañía en el Reino Unido».Scientific Reports.Springer Science and Business Media LLC.12(1): 6415.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-022-10341-6.
  6. ↑ «2004 Purebred Dog Health Survey». Kennel Club/British Small Animal Veterinary Association. Archivat des de l'original, el 17 de diciembre de 2013. Consultat el 29 de octubre de 2014.
  7. ↑ O'Neill, D. G.; Church, D. B.; McGreevy, P. D.; Thomson, P. C.(2013).«Longevidad y mortalidad de perros con dueño en Inglaterra».The Veterinary Journal.198(3): 638-43.doi:10.1016/j.tvjl.2013.09.020.Consultat el 2018-11-20.
  8. ↑ Knecht, C. D. (1979). Obstrucción de las vías respiratorias superiores en perros braquicefálicos. Compend Contin Educ Pract Vet, 1, 25-31.
  9. ↑ Pedersen, Niels C.; Pooch, Ashley S.; Liu, Hongwei(2016-07-29).«Una evaluación genética del bulldog inglés».Canine Genetics and Epidemiology.3(1): 6.ISSN 2052-6687.doi:10.1186/s40575-016-0036-y.
  10. ↑ Hendricks, Joan C.(1992).«Síndrome braquicefálico de las vías respiratorias».Veterinary Clinics of North America: Small Animal Practice.Elsevier BV.22(5): 1145-1153.ISSN 0195-5616.doi:10.1016/s0195-5616(92)50306-0.
  11. ↑ TC, Amis; C, Kurpershoek(1986).«Pattern of breathing in brachycephalic dogs».American Journal of Veterinary Research.Am J Vet Res.47(10): 2200–2204.ISSN 0002-9645.Consultat el 2024-02-06.
  12. ↑ Hendricks, J. C.; Kline, L. R.; Kovalski, R. J.; O'Brien, J. A.(1987- 10-01).«The English bulldog: a natural model of sleep-disordered breathing».Journal of Applied Physiology.American Physiological Society.63(4): 1344–1350.ISSN 8750-7587.doi:10.1152/jappl.1987.63.4.1344.
  13. ↑ Hendricks, Joan C.(1992).«Brachycephalic Airway Syndrome».Veterinary Clinics of North America: Small Animal Practice.Elsevier BV.22(5): 1145–1153.ISSN 0195-5616.doi:10.1016/s0195-5616(92)50306-0.
  14. ↑ Meola, Stacy D.(2013).«Brachycephalic Airway Syndrome».Topics in Companion Animal Medicine.Elsevier BV.28(3): 91–96.ISSN 1938-9736.doi:10.1053/j.tcam.2013.06.004.
  15. ↑ Lundgrun, Becky (2006-06-26). «Reverse Sneezing (Pharyngeal Gag Reflex)». VeterinaryPartner.com. Consultat el 2009-12-26.
  16. ↑ Sebbag, Lionel; Sanchez, Rick F.(2023).«The pandemic of ocular surface disease in brachycephalic dogs: The brachycephalic ocular syndrome».Veterinary Ophthalmology.26(S1): 31–46.ISSN 1463-5216.doi:10.1111/vop.13054.
  17. ↑ Hobi, Stefan; Barrs, Vanessa R.; Bęczkowski, Paweł M.(2023-06-16).«Dermatological Problems of Brachycephalic Dogs».Animals.MDPI AG.13(12): 2016.ISSN 2076-2615.doi:10.3390/ani13122016.
  18. ↑ Gruenheid, Michaela; Aarnes, Turi K.; McLoughlin, Mary A.; Simpson, Elaine M.(2018-08-01).«Risk of anesthesia-related complications in brachycephalic dogs».Journal of the American Veterinary Medical Association.American Veterinary Medical Association (AVMA).253(3): 301–306.ISSN 0003-1488.doi:10.2460/javma.253.3.301.
  19. ↑ Ewers Clark, Anna(2022-12-22).«Heatstroke and brachycephalic dogs – is there an increased risk?».Veterinary Evidence.7(4)ISSN 2396-9776.doi:10.18849/ve.v7i4.534.
  20. ↑ Haughney, Christine. «Prohibidos por muchas aerolíneas, estos bulldogs vuelan en avión privado», The New York Times, 2011-10-07. Consultat el 2023-01-19 (en es-es).
  21. ↑ «Estadísticas de displasia de cadera: Hip Dysplasia by Breed». Orthopedic Foundation for Animals. Archivat des de l'original, el 19 de octubre de 2010. Consultat el 10 de febrero de 2010.
  22. ↑ «British Veterinary Association/Kennel Club Hip Dysplasia Scheme - Breed Mean Scores at 01/11/2009». British Veterinary Association. Archivat des de l'original, el 27 de julio de 2013. Consultat el 27 de febrero de 2010.
  23. ↑ O'Neill, Dan G.; Meeson, Richard L.; Sheridan, Adam; Church, David B.(2016-06-08).«La epidemiología de la luxación rotuliana en perros que acuden a consultas veterinarias de atención primaria en Inglaterra».Canine Genetics and Epidemiology.Springer Science and Business Media LLC.3(1): 4.ISSN 2052-6687.doi:10.1186/s40575-016-0034-0.
  24. ↑ Hodgman, S.(1963).«Anomalías y defectos en perros de raza-I. An Investigation into the Existence of Abnormalities in Pedigree Dogs in the British Isles».Journal of Small Animal Practice.4(6): 447-456.doi:10.1111/J.1748-5827.1963.TB01301.X.
  25. ↑ O'Neill, Dan G.; Skipper, Alison; Packer, Rowena M. A.; Lacey, Caitriona(2022-06-15).«Bulldogs ingleses en el Reino Unido: un estudio VetCompass de sus predisposiciones a trastornos y protecciones».Canine Medicine and Genetics.9(1): 5.ISSN 2662-9380.doi:10.1186/s40575-022-00118-5.
  26. ↑ «Bulldog inglés - Distocia» (en español). www.ufaw.org.uk. Consultat el 2023-01-30.
  27. ↑ Evans, K.; Adams, V.(2010).«Proporción de camadas de perros de raza pura nacidos por cesárea».The Journal of Small Animal Practice.51(2): 113-118.doi:10.1111/j.1748-5827.2009.00902.x.
  28. ↑ O'Neill, D. G.; Turgoose, I.; Church, D. B.; Brodbelt, D. C.(2020).«Demodicosis d'inici jovenil i d'inici adult en gossos en el Regne Unit: prevalença i associacions de races».Journal of Small Animal Practice.61(1): 32-41.ISSN 0022-4510.doi:10.1111/jsap.13067.
  29. ↑ Rhodes, Karen Helton; Werner, Alexander H. (2011-01-25). Blackwell's Five-Minute Veterinary Consult Clinical Companion, Wiley-Blackwell, p. 94. ISBN 978-0-8138-1596-1.
  30. ↑ Elliott, Valerie. «Un nuevo Bulldog más sano perderá su papada Churchilliana», The Times(London), 14 de enero de 2009. Consultat el 14 enero 2009.
  31. ↑ «Bulldog de Alianza, normas de cría». Raad van Beheer (Dutch Kennel Club). Archivat des de l'original, el 24 de septiembre de 2015. Consultat el 30 de junio de 2014.
  32. ↑ «Holanda tomará medidas enérgicas contra la cría de perros con el hocico demasiado corto | Vet Times». vettimes.co.uk (31 de mayo de 2019). Archivat des de l'original, el 27 de julio de 2020. Consultat el 29 de abril de 2020.
  33. ↑ «Noruega prohíbe la cría de Bulldogs británicos y Cavalier King Charles spaniels» (en es). The Independent (2022-02-02). Archivat des de l'original, el 10 de febrero de 2022. Consultat el 2022-02-11.
  34. ↑ «Prohibición de la cría de bulldogs y cavaliers en Noruega» (en es). France 24 (2022-02-22). Archivat des de l'original, el 28 de marzo de 2022. Consultat el 2022-03-28.

Enllaços externs