Bull (rinoceront blanc)

Bull (rinoceront blanc)

Bull, conegut com el rinoceront blanc sureño de el ROM, és un dels tesors del Museu Real de Ontario. Es tracta d'un rinoceront blanc disecado que, havent naixcut en Suràfrica, va estar en els zoològics de les ciutats de Sant Diego i Toronto com a part d'un dels proyectes de conservació de la seua espècie fins a la seua mort en 2009. Es troba en exhibició com a peça central de la galeria Schad de biodiversitat d'este museu de Toronto.

Es considerava que els rinoceronts blancs sureño s'havien extinguit cap a fins de el XIX fins que una chicoteta manada va ser descoberta. Des de llavors, rinoceronts com Bull han segut part de varis programes internacionals de reproducció i, com a resultat, la seua població està propenca als 20.000 eixemplars, lo que coloca a esta subespècie (hui en dia en la subcategoría de casi amenaçada (NT com li la coneix en la classificació de l'UICN) en l'única d'entre els rinoceronts que no està considerada en perill d'extinció (EN).

Orige

Bull va nàixer en Suràfrica en estat salvage per lo que la seua edat, al moment de la seua mort, solament va poder ser estimada. No obstant, despuix de sometre-ho a una série d'exàmens, els especialistes varen ser capaços d'estimar l'edat entorn a 9 o 10 anys al moment del seu captura, per lo que el seu any de naiximent va ser registrat com 1963.

Encara que els rinoceronts blancs estan protegits en Suràfrica, Bull i molts uns atres varen ser posats en captiveri en un programa de reproducció en l'objecte d'assegurar la supervivència de l'espècie en cas que un desastre inesperat caiguera sobre la seua població principal.

Al moment de ser capturat, va ser nomenat “Mtondo”, terme en zulú relacionat en els òrguens genitals masculins.

Captiveri

Parc d'animals salvages de Sant Diego

Poc despuix del seu captura, Mtondo va ser traslladat a diferents llocs d'Amèrica del Nort a on va ser estudiat com a part dels esforços de conservació. La seua primera llar va ser el Sant Diego Zoo's Wild Animal Park a on va permanéixer fins a 1974, quan va ser transferit al Zoològic de Toronto en Ontario, Canadà.

Zoològic de Toronto

En posterioritat al periodo transcorregut en Sant Diego, Bull - que aixina va ser cridat una volta aplegat al seu nou lloc de residència - va passar el restant de la seua vida en el zoològic de Toronto baix la supervisió d'un cuidador de nom Ron Gilmore.

A lo llarc de la seua vida, es va observar que Bull era gentil cap als sers humans i que s'acostava al front del seu recint per a permetre'ls als visitants del zoològic que ho acariciaren. Es va tornar particularment propenc al seu cuidador, Ron, a la veu del qual responia. En dos ocasions diferents, varen ser trobades falles en la seua tancada pero, en lloc d'escapar, el rinoceront va poder ser tranquilament cridat pel seu cuidador. No obstant, junt a atres rinoceronts, Bull era agressiu en assiduïtat. Es va observar que colpejava en les seues banyes a atres mascles, de la mateixa manera que a les femelles si era provocat.

Rutina diària

Bull era alimentat tres voltes al dia, menjant entre 2,5 i 4,5 kg de fenaç com a desdejuni i almorzar i casi 15 kg de fenaç com a sopar junt en entre 7 i 9 kg de grans triturados, vegetals i vitamines. Ademés, Bull ocasionalment gojava obsequios com a pomes, peres i avena dolça en salvat i melaça.

La vida en el fret clima canadenc va significar que les activitats diàries de Bull variaren en les estacions. Durant els tébeus mesos d'estiu, Bull era banyat despuix del desdejuni, alguna cosa que gojava enormement; després es dirigia a l'àrea d'exhibició del seu recint sol o acompanyat per cert número de rinoceronts femelles. En l'arribada del temps més fret, si Bull anava a estar a l'aire lliure, no era banyat, ya que açò haguera disminuït significativament la seua temperatura corporal. Una volta que les temperatures començaven a baixar del punt de congelamiento, era mantingut baix sostre. Encara que se li donaven pilotes de plàstic per a jugar, habitualment dormia durant el hivern.

Descendència

Durant el seu estadía en el zoològic de Toronto, Bull va engendrar tres fills. El primer, en 1979, va ser una femella, Shaboola, que va permanéixer en el mateix zoològic pero en recint separat per a evitar el seu entrecreuat. El segon fill va ser Abeeku, en 1985, un mascle que va ser enviat a Alemània. L'últim del seu progenie va ser un atre mascle, Atu, naixcut en 1990, que va ser venut a un parc de diversions en Hemmingford, Quebec.

Mort

Encara que Bull mai va sofrir cap malaltia important en la seua vida, va patir, a partir de 2008, una artritis severa. En eixe moment, va començar a tindre dificultats en sostindre el seu propi pes en les seues pates i, despuix d'una llarga vida de 45 anys, va ser sacrificat en febrer de l'any següent.

Museu Real de Ontario

Despuix de la mort de Bull, el zoològic de Toronto es va posar en contacte en el ROM per a consultar si el museu estava interessat en posar al rinoceront en la seua exhibició. En eixe moment, la galeria Schad de Biodiversitat estava necessitant una peça central per a la colecció Vida en crisis (Life in Crisis). Després de que l'administració del museu evaluara opcions de transport per a determinar si era físicament possible el trasllat del rinoceront a la galeria del segon pis, i obtinguera fondos del Louise Hawley Stone Charitable Trust, Bull va ser acceptat en la colecció.

Taxidermia

Una volta en possessió de Bull, el ROM va convocar a Len Murphy de l'empresa Pine Ridge Taxidermy en Baltimore, Maryland, per a disecarlo. Bull va anar llavors enviat en un camió semirremolque a les instalacions. baix el conte de Len, la pell externa de Bull va ser retirada i colocada en un mòle. Sent que Len havia estudiat a Bull durant la seua vida en el zoològic de Toronto, va ser capaç de recrear les exactes traces i arrugues de l'animal.

El procés complet de taxidermia va prendre més d'un any en finalisar-se i va involucrar vàries etapes. Va començar en el removiment de la pell, la qual va anar llavors curada en sal i secada. Després va ser afaitada en una cuchilla a dos mans, regrés a salar i penjada per al seu secat. A esta altura, la pell pesava poc menys de 320 kg. i va ser posada en amere en un tambor de 200 l. d'àcit fórmico abans de ser afaitada una volta més per a alcançar una gruixa de sol 2 mm. Llavors va ser colocada en àcit fórmico una volta més i després lubricada. El pes final de la pell va ser de menys de 25 kg.

Numeroses capes de materials artificials varen ser després usats per a reblir la pell. Primer, va ser armat un núcleu de poliestireno extruido revestit en paper maché per a aumentar el seu tamany. Després, es va usar argila modelada per a donar-li forma als músculs de Bull que, més vesprada, varen ser cuits i engrampados en el seu lloc abans de ser pintats. Les banyes de Bull, que havien creixcut a un tamany considerable donada l'edat del rinoceront, es trobaven molt danyats com per a ser usats per lo que es varen fer reproduccions de fibra de vidre.

Exhibició

El rinoceront complet va ser oficialment posat en exhibició en el ROM a mitan de maig de 2009 en una gala especial en el seu honor. Bull es va convertir en un dels primers tesors (Iconic Objects en anglés) del museu en el que, actualment, es troba en la galeria Schad de Biodiversitat.

Els ossos, que varen ser separats de la pell durant el procés de taxidermia i llocs baix el conte de el ROM, formen part, hui en dia, de la colecció d'esquelets del museu.

Vore també

• Museu Real de Ontario
• Tesors del Museu Real de Ontario