Bula d'or
La bula d'or o crisóbula (en llatí bulla aurea, derivat del grec χρυσόβουλλο [chrysóvoullo], «sagell d'or») és un tipo particular de document oficial utilisat per la cancelleria imperial de Constantinopla i adoptat posteriorment en l'Edat Mija per les corts occidentals.
El terme deriva del grec antic χρυσος (chrysos), és dir, «or», i del llatí bulla, que significa «objecte redó», en referència al sagell estampat en la part inferior dels documents oficials. Per extensió, el terme va aplegar a amprar-se per a designar el document sancer. Per a indicar la particular importància del edicte, el sagell tenia la característica de ser d'or.
Tradició bizantina
La chrysóvoullos lógos (χρυσόβουλλος λόγος, «Llei del Sagell d'Or»), o simplement crisóbula, era un document oficial emanat per la cancelleria palatina del Imperi bizantí, considerat com el més important dels actes imperials. L'ideologia imperial bizantina identificava al emperador com el sobirà de l'únic imperi universal llegítim, elegit directament per Deu.
En este sentit, les crisóbulas s'utilisaven sobretot en la política exterior imperial, sent presentades com a actes de concessió imperial els resultats de les negociacions diplomàtiques, a sovint realisades entre iguals. Este modo d'obrar, va permetre a l'imperi mantindre una condició formal de superioritat, inclús en els veïns més poderosos.
Durant prop de huit sigles, es va mantindre l'utilisació d'emetre crisóbulas unilateralment, sense obligacions per a la contrapart. Açò, en el temps, resultava desfavorable per als bizantino en l'aplicació dels compromisos contrets en les potències estrangeres, per lo que a partir del XII es varen escomençar a introduir fòrmules vinculants i obligacions jurades.
En XIII, la seua utilisació va passar a les cancelleries dels imperis de Nicea i Trebisonda.
Entre els documents més importants d'este tipo publicats en Bizancio, es troben:
- Crisóbula de 885 de l'emperador Basilio I, sobre la concessió d'autonomia al Mont Athos com a territori consagrat a l'ascesis.
- Crisóbula de 1082 de l'emperador Allunte I Comneno, sobre els drets comercials de Venècia, en l'Orient.
- Crisóbula de 1126 de l'emperador Juan II Comneno sobre els drets comercials venecians.
Utilisació en l'Occident
Des de la tradició bizantina, l'utilisació de la Bulla Aurea es va estendre en l'Edat Mija a l'Europa occidental en les bulas papals, les bulas imperials i les emesos per atres sobirans occidentals. El caràcter excepcional en el que varen recórrer a l'us de l'or en la promulgació de bulas en Occident, va fer que les bulas d'or només s'utilisaren en documents de particular importància.
Entre els documents més importants emesos en Occident, es troben:
- Bulla Aurea de Sicília de 1212 de l'emperador Federico II del Sacre Imperi Romà Germànic.[1]
- Bulla Aurea de 1213 de l'emperador Federico II.
- Bulla Aurea de 1214 de l'emperador Federico II per la que cedix els territoris al nort dels rius Elba i Elde al rei Valdemar II de Dinamarca.
- Bulla Aurea de 1222 del rei Andrés II de Hongria per la que va confirmar els drets de la noblea.
- Bula d'or de 1224 (La Diplomar Andreanum o Goldenen Freibrief) de 1224 del rei Andrés II de Hongria, que garantisava determinats drets als habitants sajones de Transilvania.
- Bulla Aurea de Rímini de 1226 de l'emperador Federico II del Sacre Imperi Romà Germànic.
- Bula d'or de 1242 del rei Béla IV per als habitants de Gradec (hui Zagreb) i Samobor en Croàcia, durant l'invasió mongol d'Europa, per la que es proclamava un burc lliure real.[2]
- Bulla Aurea de 1267 del rei Bela IV de Hongria.
- Bulla Aurea de 1348 del rei Carlos I de Bohèmia i més tarde emperador com Carlos IV per a establir l'Universitat Carolina en Praga.
- Bulla Aurea de 1356 de l'emperador Carlos IV del Sacre Imperi Romà, promulgant-l'en la Dieta de Núremberg, per la que s'establia l'estructura del Sacre Imperi Romà i la successió imperial. És provablement la bula d'or més famosa.[3]
- Bulla Aurea de 1702 de l'emperador Leopoldo I del Sacre Imperi Romà per a establir la Akademia Leopoldina en Breslavia, la futura Universitat de Breslavia (Universitas Vratislatensis).
Referències
- ↑ La Bula d'Or Siciliana complix 800 anys. En Radi Praha.Consultat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ Zlatna bula« - temelj razvoja Zagreba kroz stoljeća. (en croata) Consultat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ The Golden Bull of Charles IV 1356. Fordham University. Consultat el 29 d'abril de 2013.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bula de oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.