Budisme i món romà

L'extensió del budisme i les rutes comercials en el sigle I d. C.

Varis eixemples de l'interacció entre el budisme i el món romà estan documentats pels escritors clàssics i els primers cristians.

Embaixada de la dinastia Pandya

Artícul principal → Relaciones Imperi romà-Índia.

La Pompeya Lakshmi estatuilla en marfil...trobada en 1938 en les ruïnes de Pompeya... (ciutat destruïda en el 79 d.C.), es creu que es va originar en Bhokardan, Dinastia Satavájana. Açò testifica l'intensitat de les relacions comercials indo-romanes de l'época.

Els relats històrics romans descriuen una embaixada enviada pel «rei indi Porus (Pandion (?) Pandya (?) o Pandita (?)» a César Augusto en algun moment entre el 22 a. C. i el 13 d. C. L'embaixada viajava en una carta diplomàtica de pell en grec, i un dels seus membres era un sramana que es va cremar viu en Atenes per a demostrar la seua fe. L'acontenyiment va causar sensació i va ser descrit per Nicolás de Damasc, que es va reunir en l'embaixada en Antioquía —prop de l'actual Antakya en Turquia— i va ser relatat per Estrabón (XV,1,73) i Dion Casio (liv, 9). Es va fer una tomba a la sramana, encara visible en l'época de Plutarco, que duya la menció:

Estrabón també afirma que Nicolás de Damasc en donar els detalls de l'inscripció de la seua tomba va especificar que el seu nom era «Zarmanochegas» i que «es va immortalisar segons la costum del seu país». Casio Dion (Hist 54.9) i Plutarco citen la mateixa història. Charles Eliot en el seu Hinduism and Buddhism: An Historical Sketch (1921) , considera que el nom Zarmanochegas «conté potser les dos paraules Sramana i Acharya». La traducció de H.L. Jones de l'inscripció mencionada per Estrabón diu: «El mestre Sramana, un indi, natiu de Bargosa, havent-se immortalisat segons la costum del seu país, yacer ací.» Estos relats indiquen a lo manco que els religiosos indis, —sramanas, als que pertanyien els budistes, a diferència dels brahmanes hindús— circulaven en l'Alce en l'época de Jesús.

La cultura budista i la Grècia precristiana

Vore també: Història del budisme i Grecobudismo

Des dels temps de Jesús o poc despuix: una estàtua de Siddartha Gautama predicant, en l'estil greco-budiste de Gandhara, actual Pakistan.

En l'época de Jesús, les ensenyances de Buda ya s'havien difòs per gran part de l'Índia i penetrat en Sri Lanka, Àsia Central i China, mostrant certes similituts en els preceptes morals cristians de més de cinc sigles despuix; la santitat de la vida, la compassió pels demés, el rebuig de la violència, la confessió i l'émfasis en la caritat i la pràctica de la virtut.

Will Durant, senyalant que l'emperador Aśoka va enviar misioneros, no únicament a atres llocs de l'Índia i a Sri Lanka, sino a Síria, Egipte i Grècia, va especular a principis de el XX, que podrien haver ajudat a preparar el terreny per a l'ensenyança cristiana.

Vore també

• Grecobudismo
• Budisme ateu

• Comerç de l'Antiga Roma en Índia
• Relaciones Imperi romà-China

Bibliografia

• (2003) Dictionary of Buddhism, Oxford University Press.
• (1994) The Diffusion of Classical Art in Antiquity, Princeton University Press.
• (1958) Living Zen, Nova York: Grove Press.
• (2001) National Museum Arts asiatiques- Guimet (en francés), Paris: Réunion dones musées nationaux Nationaux. OCLC 469081697.
• (2010) Religions of the Silk Road, New York: Palgrave Macmillan.
• (2002) The Shape of Ancient Thought. Comparative studies in Greek and Indian Philosophies, New York: Allworth Press.
• The Times Atles of Archeology, London: Claves Books Limited.
• Japanese Buddhism.
• (2003) Hinduism and Buddhism: An Historical Sketch.
• The Crossroads of Àsia: transformation in image and symbol in the art of ancient Afghanistan and Pakistan, Cambridge: Ancient Índia and Iran Trust. OCLC 27386749. ISBN 0-9518399-1-8.