Brit Shalom

Brit Shalom (ברית שלום, "pacte de pau"; àrap تحالف السلام, Tahalof Essalam; també Aliança de Pau Judeu-Palestina) va ser una associació d'intelectuals judeus en el Mandat britànic de Palestina, fundada en 1925.

Els seus integrants es varen propondre la tasca, des de 1925 fins a 1933, de promoure l'enteniment judeu-àrap en un planificat Estat binacional. El grup va publicar la revista mensual She'ifoteinu, i va organisar cursos d'àrap per a judeus residents en Palestina.

Història

Els fundadors de Brit Shalom varen ser Gershom Scholem, Martin Buber, Arthur Ruppin, Hugo Bergmann, Hans Kohn, Ernst Simon, Felix Weltsch, Robert Weltsch, Yehoshua Radler-Feldman Ha-Talmi, Chaim Margolis-Kalvaryski i Yaakov Yonathan Thon. L'organisació va unir aixina un espectre d'opinions diferents i estava prop de l'Universitat Hebrea de Jerusalem.

El seu objectiu era trobar un model polític que permetera una coexistència justa entre judeus i àraps. Totes les institucions judeues, com a escoles, clubs d'oci, bancs i hospitals també deurien estar obertes a la població àrap. L'àrap també deuria ensenyar-se en igualtat de condicions en el hebreu en les escoles judeues. Els funcionaris públics deurien ser trilingües (anglés, hebreu, àrap). Deuria haver partits judeus-àraps conjunts, cambres de comerç conjuntes en Jaffa i Haifa, sindicats mixts i associacions de fabricants. Els productes de Palestina deurien comercialisar-se baix el paraigües d'una organisació publicitària conjunta. També deuria haver cooperatives agrícoles mixtes en un sistema de crèdit conjunt. Els resultats de l'investigació agrícola en l'Universitat Hebrea de Jerusalem deurien traduir-se a l'àrap. La publicació d'un periòdic en àrap deuria permetre a l'Agència Judeua dirigir-se directament als llectors àraps. L'objectiu del sionisme, la creació d'una comunitat judeua lliure i culturalment autònoma que desenrollara la seua pròpia forma de vida, no deuria, no obstant, abandonar-se. El president de l'organisació va ser Judah Leon Magnes. Del costat àrap, Brit Shalom va buscar contacte en Mussa Kasim Pasha el-Husseini, president del comité eixecutiu del Congrés Àrap Palestí, i en l'associació familiar Nashashibi, especialment en l'alcalde de Jerusalem, Raghib al-Nashashibi, els qui es varen mostrar disposts a negociar sobre l'immigració judeua. No obstant, els funcionaris àraps generalment preferien negociar en els qui tenien el poder real de decisió, per lo que Aouni Abdul-Hadi, membre del comité eixecutiu, va respondre al seu interlocutor, el científic agrícola Chaim Margolis-Kalvaryski, qui també va ser el fundador de la Lliga per a l'Acostament i la Cooperació Judeu-Àrap en 1939:

"Sobre mi, li diré en franquea que preferixc tractar en Jabotinsky o Ussischkin que en vosté. Sé que eixos hòmens són enemics jurats que volen esclafar-nos, arrebatar-nos nostres terres i obligar-nos a abandonar el país, i que devem lluitar contra ells. Pero vosté, Kalvarysky, sembla ser el nostre amic, encara que en el fondo no veig cap diferència entre el seu objectiu i el de Jabotinsky. Vosté també s'aferra fermament a la Declaració Balfour, la Llar Nacional, l'immigració sense restriccions i l'adquisició ininterrompuda de terres ocupades pels àraps."

Brit Shalom es va tornar prou impopular per la seua postura sobre els Disturbis de Palestina de 1929 De fet, pensaven que el sionisme era parcialment responsable de l'esclat de violència.

Una carta d'Arthur Ruppin a Hans Kohn en maig de 1930 diu:

En la fundació de Brith Shalom, un dels factors determinants va ser que l'objectiu sioniste no té igual en el història. L'objectiu és integrar als judeus com una segona nació en un país ya establit, i conseguir-ho per mijos pacífics. El història ha vist tal penetració d'una nació en una terra estranya solament per mig de la conquista, pero mai ha ocorregut que una nació accepte que una atra venja i exigixca plena igualtat de drets i autonomia nacional. La singularitat d'este cas impedix, en la meua opinió, que es tracte en térmens polític-llegals convencionals. Requerix una reflexió i un estudi especials. Brith Shalom deuria ser el fòrum a on es discutixca i investigue el problema.

Segons l'opinió majoritària dels historiadors, Brit Shalom va tindre poca influència en l'opinió pública. Per la falta de fondos, finalment va cessar les seues activitats ans que el clima polític s'intensificara durant la Tumult Àrap. No obstant, Brit Shalom no es va dissoldre formalment. Una organisació successora va ser Ijud, fundada com a partit polític en 1942. Al front de Ihud estaven Jehuda Leon Magnes, Martin Buber, Hugo Bergmann i Henrietta Szold.

Vore també

• Procés de pau en el conflicte israelita-palestí
• Conflicte sectari en el Mandat Britànic de Palestina
• Sionisme cultural
• Solució d'un sol estat

Bibliografia

• Neil Caplan: Palestine Jewry and the Arab question, 1917–1925. 1978, ISBN 978-0-7146-3110-3.
• Anita Shapira: Land and power: the Zionist resort to force, 1881–1948. 1999, ISBN 978-0-8047-3776-0.
• Leslie Stein: The hope fulfilled: The rise of modern Israel. 2003, ISBN 978-0-275-97141-0.
• Walter Laqueur: A history of Zionism. Tercera edició, 2003. ISBN 978-1-86064-932-5.
• Dimitry Shumsky: Brit Shalom. En: Donen Diner (ed.): Enzyklopädie jüdischer Geschichte und Kultur (EJGK). Volum 1: A–Cl. Metzler, Stuttgart/Weimar 2011, ISBN 978-3-476-02501-2, pp. 422–427.
• Dimitry Shumsky: Zweisprachigkeit und binationale Idee. Der Prager Zionismus 1900–1930. Aus dem Hebr. von Dafna Mach. Göttingen : Vandenhoeck & Ruprecht, 2013, ISBN  978-3-525-36955-5.
• Morris, Benny (2013). One State, Two States: Resolving the Israel/Palestine Conflict, Yale University Press. ISBN 9780300164442.