Brindisi
Bríndisi[1] (en griego antiguo Βρεντέσιον, Βρενδέσιον, Βρενδήσιον o Βρινδήσιον; en griego moderno Μπρίντιζι, Μπρίντεζι o Μπρέντεζι; en latín Brundisium, Brundusium o Brindisium; en italiano Brindisi) és un comuna i ciutat italiana, capital de la provincia homónima, en la regió de Pulla. Conta en una població de Plantilla:Población comune Italia. Va ser capital en funcions del Reino de Itàlia entre setembre de 1943 i febrer de 1944.
Geografia
Situada en la planura salentina a la vora del mar Adriático, té un magnífic port natural, una desembocadura que s'interna en la costa, important entre atres coses per les conexions en Grecia, Turquía i Albania. El tràfic mercantil concernix carbón, aceite combustible, gas natural, productes químics. En el port intern estan actives, en el sí de Levante, onze amarres, per a un desenroll de 1925 m en profunditats des de 8,5 a 10 m. El port mig està principalment destinat a les activitats comercials.
Les amarres de Costa Morena s'emplacen per mig de 1170 m, en profunditat de 14 m i playones de 300 000 m². A través del dic de Costa Morena (500 m) es desenrolla el sistema per al desembarque de productes destinats a l'alimentació de la Central eléctrica de Bríndisi sur i nort. En Punta delle Terrare hi ha 270 m d'amarres operatius per al tràfic ro-ro en capacitat d'atraque de cinc barcos.
El port extern té vocació principalment industrial i en este s'instalen estructures destinades al desembarc de productes destinats a l'establiment del pol químic-industrial. En total el port de Bríndisi dispon de 21 amarres comercials per a un desenroll llineal de més de 3700 m.
En el aeropuerto de Bríndisi està situada una sèu llogística de les Naciones Unidas i el depòsit del PMA-ACNUR.
Història
És una ciutat d'orige prerromano, potser fundada per les gents ilíricas i el seu nom latino Brundisium, a través del griego Βρεντήσιον, remarca el vocablo mesapio Brention, cap de cérvol, que sembla referir-se a la forma del port que hostaja la ciutat. Estrabón menciona una tradició segons la qual la colónia grega de Brentesio havia segut fundada per cretenses i que posteriorment va perdre gran part del seu territori que va ser ocupat per colon lacedemonios dirigits per Falanto, pero quan este va ser expulsat de Tarento, va ser ben acollit en Brentesio.[2]
Antiga regio sèu dels mesapios, Bríndisi, per la seua posició estratègica, va estar sempre en contrast en la veïna Tarento. En el 267 a. C. va ser conquistada pels romanos. Va ser llavors un port activísimo i lloc d'escala per al Oriente i Grecia conectada a Roma per mig de les consulars Via Appia, la Regina Viarum i la Appia Traiana.
Sèu episcopal des de l'edat apostólica, va anar el centre promotor per a la evangelización cristiana de la Apuglia meridional. Més vesprada Brindisi seria conquistada pels ostrogodos i en el VI, inclosa pel Imperio bizantino en la seua esfera d'influència.
Destruïda en 674 pels longobardos de Benevento guiats per Romualdo, en el IX va ser sèu, en el lloc de Torre Guaceto, d'un camp de trincheres sarraceno. Reconquistada pels Bizantino, va permanéixer baix el seu domini fins a la conquista normanda en el 1070. Ciutat a on es trobaven edificis públics, serà vinculada a les dinasties dels Suabia, dels Anjou i dels Aragón. Serà més vesprada, domini de Venecia des de 1496 a 1509, abans de passar novament a ser domini de Aragón despuix de la derrota veneciano en la batalla de Agnadello.
La ciutat eixe va vore involucrada en les lluites per la possessió del Reino de Nápoles; va ser devastada per la peste en 1348 i destruïda pel terremot de 1456. En Fernando I de Aragón va conéixer un periodo feliç, passant despuix novament a mans dels venecians i novament a les dels aragonesos.
.jpg)
En el periodo 1707-1734 Bríndisi va ser fugazmente una possessió austríaca, per a tornar despuix als Borbones, dins del nou domini espanyol sobre Itàlia, en ser reconquistada per Francisco José de Ovando, despuix primer marqués de Castell-Bríndisi.[3] En 1799 va ser part de la República Partenopea, i entre 1816 i 1860 va fer part del Reino de las Dos Sicilias.
El periodo de màxim esplendor va ser alcançat en la seua anexió al recent creat Reino de Itàlia en 1860 i en l'obertura del canal de Suez en 1869. Durant la Primera Guerra Mundial Bríndisi va ser utilisada com a sèu del comando aliat per al bajo Adriático. Entre setembre de 1943 i febrer de 1944 la ciutat va ser capital d'Itàlia en funcions.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 9137 | 13 552 | 16 618 | 23 106 | 25 692 | 35 440 | 39 885 | 41 699 | 58 313 | 70 657 | 81 893 | 89 786 | 95 383 | 89 081 |
Clima
En la literatura
En la novela La vuelta al mundo en ochenta días de Julio Verne, la ciutat és una de les parades de Phileas Fogg. En la novela Qüestió d'Honor de l'escritor britànic Jeffrey Archer, el personage Adam Scott, escapant dels seus perseguidors, ment sobre el seu itinerari en Brindisi.
Personas notables
- Artícul principal → Categoría:Nacidos en Bríndisi.
Referències
- ↑ https://www.rae.es/dpd/br%C3%ADndisi
- ↑ Estrabón VI,3,6.
- ↑ DE VALENZUELA, Adolfo Barredo (2000). «OVANDO», Instituto Luis de Salazar y Castro (ed.). Nobiliario de Extremadura (vol. Volumen 5), Madrid: Ediciones Hidalguia, p. 223. ISBN 9788489851269.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brindisi.- Sitie web del Comune vaig donar Brindisi
- Archivat el 11 de febrer de 2010 archivat en Wayback Machine.