Anar al contingut

Brigada de la Conquista

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Brigada de la Conquista (del àrap:, romanizado com Liwa al-Fath) també conegut com a Batalló de la Conquista o Brigada al-Fatah, [1] va ser un grup islamiste sunita pertanyent al Eixèrcit Lliure Siri que va participar en la guerra civil síria. Va ser una de les faccions rebels més grans actives en la Governació d'Alep durant l'inici de la guerra civil, la milícia va jugar un paper important en els combats per la ciutat d'Alep i atres enfrontaments. Com a resultat dels conflictes en les forces governamentals i posteriorment en l'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant, va decaure despuix de 2013. La brigada va passar a formar part del Eixèrcit Lliure Siri (TFSA), respalat per Turquia, en 2016 participant també en combats en les Forces Democràtiques Síries .

Història

[editar | editar còdic]

Inicis de la guerra civil

[editar | editar còdic]

La Brigada de la Conquista es va fundar en Tell Rifaat a finals de juny de 2012[1][2] com a unificació de tres grups rebels que anteriorment havien operat en el camp del nort de la governació d'Alep. Els seus grups membres inicials incloïen el relativament poderós Batalló Muthanna ibn Haritha del primer tinent Rifaat Khalil,[2] el Batalló Ghuraba al-Sham (Estranys de l'Alce) i el Batalló Dir al-Wafa (Escut de la Llealtat).[3] Des dels seus inicis, la Brigada de la Conquista va declarar la seua membresía en l'Eixèrcit Lliure Siri i el Consell Militar d'Alep[2], i també es va unir al front de Lliberació Islàmica Síria en setembre de 2012.[4]

Erro al crear miniatura:
El coronel Haytham Darwish (esquerra) i el primer tinent Rifaat Khalil (dreta) anuncien la formació de la Brigada de Conquista en Tell Rifaat, al nort d'Alep, el 31 de juliol de 2012.

El grup inicialment solament va estar actiu en la zona rural del nort de la governació d'Alep,[2] i una de les seues primeres accions va ser la Batalla de Anadan[2][5] posteriorment es va anunciar oficialment la Brigada de la Conquista. Immediatament despuix de l'anunci, Rifaat Khalil va liderar al grup en un intent d'assaltar la base del Batalló de Defensa Aérea 602 en Handarat, durant el qual Khalil va rebre un dispar mortal i va fallir en un hospital de Kilis el 9 d'agost. La Brigada de la Conquista també va ajudar a sitiar les ciutats de Nubl i al-Zahraa, controlades pel govern.[6] Posteriorment va ampliar les seues operacions, participant en la Batalla d'Alep (2012-2016).[2][7] També va lluitar en la Governació de Raqqa i la Governació del-Hasakah;[1]el seu Batalló Ghuraba al-Sham va participar en la captura de Tell Abyad i el seu creuament fronteriç en Akçakale en setembre de 2012. A finals d'agost de 2012, un comandant de la Brigada de la Conquista, el Major Anas Ibrahim ("Abu Zeid"), va afirmar tindre 1300 combatents en 6 fronts en la ciutat d'Alep, que varen contribuir a la captura rebel de més de la mitat de la ciutat, i 500 més al voltant de la governació.[8]


A finals de 2012 i principis de 2013, la Brigada de la Conquista ya estava prop de vàries faccions rebels radicals,[9] lluitant[10] i treballant junt a elles. Va cooperar en la Brigada al-Tawhid i tres grups yihadistes salafista (Front al-Nusra, Ahrar al-Sham i Harakat Fajr ash-Sham al-Islamiya) per a establir la llei Sharia en Alep.[10] Esta era una autoritat judicial i religiosa unificada que devia implementar la Sharia en la ciutat.[9] Ademés, la Brigada de la Conquista també es va acostar a l'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant (ISIS), per eixemple, cooperant en la subunidad JAMWA de el EIIL durant el sege de la Base Aérea de Meneg en la zona rural d'Alep.[11][12] A diferència de les seues bones relacions en diverses faccions islamistes, la relació de la Brigada de la Conquista en la cúpula de l'oposició síria, inclosos el Consell Nacional Siri (CNS) civil i els comandants principals del Eixèrcit Lliure Siri (ELS), era més ambivalent.[13] Segons s'informa, el grup no "escoltava les órdens dels líders regionals de el ELS", encara que estava dispost a reunir-se en Samir Nashar, membre destacat de el CNS, en setembre de 2012 per a discutir una major cooperació en atres faccions rebels, com el Front al-Nusra i la Brigada al-Tawhid.[14] La Brigada de la Conquista tampoc va recolzar una declaració pública de 14 grups rebels d'Alep en novembre que denunciava a el CNS. No obstant, quan els grups rebels d'Alep varen publicar un atre vídeo en una declaració més moderada eixe mateix més, la Brigada de la Conquista ho va recolzar oficialment.[13] Un comandant del grup, el capità Ismail Nadef ("Abu Mahmoud"), també va dir en octubre de 2012 que varis dels subgrups de la Brigada de la Conquista incloïen kurdo en les seues files, i que el propi grup havia establit contactes en el Partit de l'Unió Democràtica (PYD) d'esquerra; no obstant, no estava d'acort en el PYD pel seu ideologia i afiliació AL Partit dels Treballadors de Kurdistan.


Segons els informes, el Batalló Ghuraba al-Sham de la milícia va participar en la conquista rebel de Raqqa en març de 2013, encara que va deixar la Brigada de la Conquista algun temps despuix.[15] En agost de 2013, el grup va estar involucrat prominentement en l'assalt rebel final a la base aérea de Menagh i va produir videos de propaganda "impecables"[16] sobre la caiguda de la base.[11][12]

Conflicte en ISIS i les FDS

[editar | editar còdic]

A principis de setembre de 2013, la Brigada de la Conquista, la Brigada al-Tawhid, Ahrar al-Sham, el Front al-Nusra, la Brigada Tormenta del Nort, el Front Islàmic Kurdo i grups turcomanos varen formar una sala d'operacions conjunta per a combatre a les Unitats de Protecció Popular (YPG) en els llogarets kurdo al nort d'Alep.[17]

Encara que havia mantingut relacions cordials en ISIS durant els primers anys de la guerra civil, la Brigada de la Conquista es va distanciar dels yihadistes despuix de discrepar de les seues dures polítiques cap a la població civil a finals de 2013. En conseqüència, el grup va lluitar junt a atres grups rebels contra ISIS. En setembre de 2013, junt en la Brigada al-Tawhid, va enviar part de les seues forces des d'Alep a a el-Salameh per a fortificarla davant un possible atac de l'Estat Islàmic.[3]

Per estes dates, el cap del Consell Militar Suprem, Salim Idris, va negociar la fusió de la Brigada de la Conquista i la Brigada al-Tawhid, i abdós unitats varen celebrar una cerimònia per a facilitar la seua unificació. Varen afirmar tindre una força conjunta de 13.000 combatents en tota Síria.[18][19] El 3 de febrer de 2014, la Brigada de la Conquista i la Brigada al-Tawhid varen intentar sense èxit defendre al-Rai de ISIS.[10] Més tart eixe més, la milícia va participar en una contraofensiva contra el ISIS en el nort de la governació d'Alep, lluitant junt a la Brigada del Front Kurdo i la Brigades Amanecer de la Llibertat per a recuperar algunes zones prop de Menagh.[20] El grup va passar a formar part de la sala d'operacions conjuntes Fatah Halab en algun moment abans d'octubre de 2015,[ i es va unir al moviment Ahrar al-Sham en novembre de 2015.[15][21]

Erro al crear miniatura:
Tanc T-62 operat conjuntament per la Brigada de la Conquista i la Brigada al-Tawhid en setembre de 2013.

En febrer de 2016, la Brigada de la Conquista va ser expulsada de part del seu territori en la zona rural del nort d'Alep, incloses les seues bases principals en Tal Rifaat i la base aérea de Menagh, per les YPG, les YPJ i l'Eixèrcit dels Revolucionaris de les Forces Democràtiques Síries (FDS) en el curs d'una ofensiva respalada per Rússia. Este event va causar gran resentiment entre la Brigada de la Conquista i va resultar en una enemistat duradora cap a les FDS. La pèrdua de les seues bases principals també va poder haver contribuït a la decisió del grup[22] d'abandonar Ahrar al-Shamel 24 de febrer. En els mesos següents, ISIS també va llançar una ofensiva contra les forces del Eixèrcit Lliure Siri (ELS) en la zona rural del nort d'Alep. Com a resultat, elements de la Brigada de la Conquista varen ser sitiats en Mare', en les FDS aïllant-los per l'oest, mentres que les forces de ISIS es varen ubicar a l'est.[23] El sege es va trencar en juny de 2016, quan una aliança recent formada de l'Eixèrcit Lliure Siri va expulsar a ISIS de les afores de la ciutat.[24] La Brigada de la Conquista va ser una de les 20 faccions rebels que varen rebujar l'alto el fuego entre el govern i els grups d'oposició en setembre de 2016, argumentant que l'acort ajudava al govern i denunciant també l'exclusió del Front al-Nusra (para llavors "Jabhat Fatah al-Sham") de l'alto el fuego.[25]


En agost de 2016, la Brigada de la Conquista s'havia integrat al Eixèrcit Lliure Siri (ELS), respalat per Turquia, i va prestar ajuda a les Forces Armades Turques durant l'Operació Escude del Éufrates contra el ISIS. La milícia es va unir al Front de l'Alce en març de 2017,[21] i també va passar a formar part de la Divisió 33, una unitat afiliada al front de l'Alce dins de la 3.ª Legió de el ELS.[26] L'unitat va participar llavors en la conquista, liderada per Turquia, del cantó de Afrin de les FDS a principis de 2018.[27] En eixe moment, estava comandada per "Abu Ahmad Aleppo".[48][28] Despuix d'ocupar la ciutat d'Afrin, membres de la milícia varen participar en el saqueig a gran escala de propietats civils.[29] Posteriorment, la Brigada de la Conquista va portar a terme operacions de contrainsurgencia en la zona de Afrin i, segons informes, va ser blanc d'ataques guerrillers de les YPG/YPJ.[30]

Ideologia

[editar | editar còdic]
Vore també: Salafisme yihadiste
Vídeo de la fundació oficial de la milícia.

L'objectiu declarat de la Brigada de la Conquista ha segut derrocar el govern de la Família Ásad en Síria i establir un "govern siri lliure".[1] El grup era "religiosament conservador"[31]i seguix una ideologia islamiste sunita[11] i nacionaliste síria. A finals de 2012, encara no era salafista,[9] pero encara recolzava una declaració de novembre de 2012 que demanava l'establiment d'un "estat que governe segons la llei de Deu" en Síria.[13] Per a 2013, alguns observadors consideraven que la milícia era "islamista moderada" en les seues idees, encara que para llavors ya mostrava forts vínculs en ISIS. Durant el sege a la base aérea militar de Menagh en agost de 2013, els membres del grup varen expressar el seu respal al pla de el ISIS d'exterminar a tots els alauitas (una minoria religiosa) en un vídeo propagandístic.[11] La Brigada de la Conquista havia adoptat parcialment l'ideologia de l'Estat Islàmic en eixe moment, encara que es va distanciar del Salafisme yihadiste despuix de la seua violenta ruptura en el ISIS. A pesar d'açò, el grup va continuar mostrant simpatia cap a grups islamistes radicals, aplegant inclús a unir-se al moviment salafista de llínea dura com Ahrar al-Sham durant quatre mesos en 2015/16.[21] No obstant, un expert regional va afirmar en febrer de 2016 que la Brigada de la Conquista no era ni yihadista ni salafista, sino simplement un "grup nacionaliste sense conexió en Nusra", encara que també va descriure a Ahrar al-Sham (del com la milícia formava part en eixe moment) com un "aliat propenc de Nusra en el camp de batalla".

La milícia afirma respectar els drets humans i protegir als civils,[31] pero era coneguda per reprimir violentament als activistes polítics opositors.[32][33]

La postura de la Brigada de la Conquista sobre una intervenció internacional contra el govern siri va canviar en el temps. Un comandant de la Brigada de la Conquista va declarar en 2013 que la seua unitat no estava a favor d'una invasió liderada per Estats Units, encara que també va afirmar que Estats Units trobaria un "aliat molt poderós sobre el terreny" en la milícia en cas que intervinguera en la guerra civil síria.[19] No obstant, a finals de 2016, l'unitat era considerada lleal al govern turc i recolzava plenament l'ocupació turca del nort de Síria.

Força militar

[editar | editar còdic]
Vore també: Timber Sycamore

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «[1]», Terrorism Research & Analysis Consortium. Consultat el 2018-09-16.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Bolling, Jeffrey (29 d'agost de 2012). Rebel Groups in Northern Aleppo Province, Washington D.C.: Institute for the Study of War..
  3. ↑ 3,0 3,1 «Qaeda affiliate overruns Syrian town near Turkish border: activists». Reuters. Consultat el 2026-05-07.
  4. ↑ «Guide to the Syrian rebels». BBC. Consultat el 2026-05-07.
  5. ↑ «Syrian Soldiers 'Fled Like Rats': Rebels». TOLO (TV channel). Consultat el 2026-05-07.
  6. ↑ «Report of the independent international commissió of inquiry on the Syrian Arab Republic». Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Consultat el 2026-05-07.
  7. ↑ «Syrian Rebels Deny Civilian Deaths in Aleppo Attack, Fearful of Losing Public Support». The Daily Beast. Consultat el 2026-05-07.
  8. ↑ «"Free" commander: We control 60% of Aleppo"». Sky News Aràbia. Consultat el 2026-05-07.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Bashar bashed». The Economist. Consultat el 2026-05-07.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Lister, Charres R (2015). The Syrian Jihad: Al-Qaeda, the Islamic State and the Evolution of an Insurgency (en Inglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0190462475..
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «The Islamic State of Iraq and al-Sham». Middle East Review of International Affairs. Consultat el 2026-05-07.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Waging Insurgent Warfare: Lessons from the Vietcong to the Islamic State». Google Books. Consultat el 2026-05-07.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Aleppo and the Battle for the Syrian Revolution's Soul». Carnegie Endowment for International Peace. Consultat el 2026-05-07.
  14. ↑ «Syrian rebels: Too fragmented, unruly». Hürriyet Daily News. Consultat el 2026-05-07.
  15. ↑ 15,0 15,1 «انضمـام ثاني أكبر تشكيل عسكري في حلب إلى حركـة أحرار الشام». Baladi News (en àrap). Consultat el 2026-05-07.
  16. ↑ «Online was the new frontline for Syrian fighters». Channel 4 News. Consultat el 2026-05-07.
  17. ↑ «لقاء خاص مع ممثل لواء التوحيد في – غرفة عمليات الشمال – المجاهد مضر نجار». Shahba Press Agency. Consultat el 2026-05-07.
  18. ↑ «Rebels Furious Over Diplomatic Deal on Syria». Voice of America. Consultat el 2026-05-07.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Syrian Rebels Express Disdain For Obama And Other World Leaders». HuffPost. Consultat el 2026-05-07.
  20. ↑ «ISIS Islamic-jihadists leave behind destruction in Syrian Kurdistan». Ekurd Daily. Consultat el 2026-05-07.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «"لواء الفتح" يعلن انضمامه لـ"الجبهة الشامية" في حلب». SMART News Agency (en àrap). Consultat el 2026-05-07.
  22. ↑ «حلب وريفها ... لواء الفتح ينشق عن حركة أحرار الشام». almjhar.com. Consultat el 2026-05-08.
  23. ↑ «Mare' was isolated in northern Aleppo and the residents flee to Afrin». Enab Baladi. Consultat el 2026-05-08.
  24. ↑ «'Not just talk': New north Aleppo rebel alliance breaks Islamic State blockade». SYRIA:direct. Consultat el 2026-05-08.
  25. ↑ «Syrian rebel groups reject ceasefire with regime». Al-Araby Al-Jadeed. Consultat el 2026-05-08.
  26. ↑ «The Structure of the Syrian National Army». Aymenn Jawad Al-Tamimi. Consultat el 2026-05-08.
  27. ↑ «Syrian Rebel Brigades Participating in the Operation Olive Branch». Suriyegundemi. Consultat el 2026-05-08.
  28. ↑ Şaban, Narsh,Tallaa,Hammadi, Navvar, Bashar; Maen, Ahmad (2018). . Transformations of the Syrian Military. The Challenge of Change and Restructuring, Omran Center for Strategic Studies..
  29. ↑ «Syria: Afrin Residents Blocked from Fleeing, Aid». Human Rights Watch. Consultat el 2026-05-08.
  30. ↑ «YPG/YPJ fighters deal heavy blows to invaders in Afrin». ANF News. Consultat el 2026-05-08.
  31. ↑ 31,0 31,1 «Syrian rebels on IHL: In their own words». The New Humanitarian. Consultat el 2026-05-08.
  32. ↑ «Two years later, Syrian revolutionaries reflect on their cause, the costs». CNN. Consultat el 2026-05-08.
  33. ↑ «Continuation of kidnapping, torture, murder in Afrin». Hawar News Agency. Consultat el 2026-05-08.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Brigada_de_la_Conquista&oldid=1344448»