Anar al contingut

Consell Nacional Siri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Consell Nacional Siri o CNS[1] (en àrap: المجلس الوطني السوري, al-Majlis al-Watani al-Suri) va ser una coalició opositora síria creada durant la Rebelió en Síria de 2011 en contra del govern de Bashar al-Assad.[2][3]

Originalment va estar parcialment reconegut en l'exili de Síria en capital en Estambul, Turquia iniciat per una coalició opositora durant l'alçament siri de 2011 contra el govern del-Assad. Just despuix de la formació el consell va demanar als països internacionals el reconeiximent com a únic govern de Síria. El CNS va controlar a una part del Eixèrcit Lliure de Síria, a una part escindida de l'eixèrcit siri que han desertat del govern del-Assad.

No obstant, l'11 de novembre de 2012, va passar a formar part de la Coalició Nacional Síria, un grup que aglutinava a un major número de polítics opositors i del com representa el 25%[4][5]

Naiximent

El Consell Nacional de Síria es va formar originalment en el 2005[6] per a poder protestar contra el règim de Assad. Quan va escomençar la Primavera Àrap, manifestants siris varen escomençar a formar-se i despuix es va escomençar a consolidar numerosos consells d'oposició política contra el règim siri en vàries províncies i ciutats síries.


La fundació del CNS va ser anunciada en Estambul, Turquia, el 23 d'agost del 2011 i el seu principal propòsit és "representar les preocupacions i les demandes dels siris".[2][3] Yaser Tabbara, un vocero del consell, va dir que la membresía del consell inclouria 115 a 120 membres de tots els grups opositors siris, incloent l'antic Consell Nacional Siri, ara extint. El 2 d'octubre del 2011, el consell va declarar formalment la seua afiliació organisativa i la seua estructura, que inclou una assamblea general, un secretariat general i una junta eixecutiva de 6 a 7 persones, encara sense nomenar.[7]

Formació

L'acadèmic siri exiliat en París, Burhan Ghalioun, ha servit al consell i és el seu vocero més prominent, i va ser nomenat en setembre del 2011 com a president del consell.[8][9]


El CNS és recolzat per la branca síria exiliada dels Germans Musulmans que també és la branca exiliada de la Declaració de Damasc, l'Associació Democràtica Asiria, per alguns kurdos dissidents, aixina com per varis dissidents independents de Síria i pels Comités Locals de Coordinació, un grup involucrat en la publicitat i la coordinació de les manifestacions, i diu que vol preservar l'anonimat dels partidaris de Síria. El propi CNS va anunciar representar a prop del 60% de l'oposició síria.[10] La formació del CNS s'ha trobat en reaccions mixtes i algunes crítiques d'una atra principal coalició d'oposició síria, el Comité Nacional de Coordinació per al Canvi Democràtic, que comprén grups d'esquerra i nacionalistes, en la seua majoria seculars; dissidents independents i alguns partits kurdo, tots basats en Síria.[11][12] L'únic partit kurdo de l'interior de Síria que s'ha declarat un afiliat del CNS és el Futur Actual, al mando de Mishal Tammo, que va ser assessinat en la seua casa en la ciutat de Qasmishli.[13]

Referències

  1. ↑ the CNN Wire Staff. «Syrian activists form a 'national council'», CNN, 23 d'agost de 2011. Consultat el 24 d'agost de 2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 Yezdani, Ipek. «Syrian dissidents form national council», World Wires, Miami Herald Mija, 23 d'agost de 2011. Consultat el 24 d'agost de 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 Yezdani, İpek. «Syrian dissidents form national council», The Edmond Sun, 23 d'agost de 2011. Consultat el 19 de novembre de 2011.
  4. ↑ EEUU i Emirats Àraps intenten donar un impuls a l'oposició síria L'Universal
  5. ↑ to host talks on further help for rebels The Guardian
  6. ↑ SNC on Facebook. «قريبا موقع / المجلس الوطني السوري», 20 d'agost de 2011. Consultat el 26 d'agost de 2011.
  7. ↑ «Syria opposition launches national council in İstanbul». Todayszaman.com. Archivat des de l'original, el 15 de febrer de 2012. Consultat el 19 de novembre de 2011.
  8. ↑ «Sorbonne professor appointed head of Syrian opposition council», RIA Novosti, 29 d'agost de 2011. Consultat el 29 d'agost de 2011.
  9. ↑ «Syrian opposition launches joint National Council», BBC News, 2 d'octubre de 2011. Consultat el 17 d'octubre de 2011.
  10. ↑ «Syrian council wants recognition as voice of opposition», Reuters, 10 d'octubre de 2011. Consultat el 19 de novembre de 2011.
  11. ↑ «Syria Internal Opposition tried hard to Unite». DayPress (6 d'octubre de 2011). Archivat des de l'original, el 7 d'octubre de 2011. Consultat el 19 de novembre de 2011.
  12. ↑ Phil Sands (25 de maig de 2010). «Syrian dissidents gather in Damascus to build unity». The National. Consultat el 19 de novembre de 2011.
  13. ↑ [enllaç trencat]


Referències