Brida (equitació)

Erro al crear miniatura:

Brida (equitació)

Erro al crear miniatura:

Mòs i brida etruscs. Bronze, c. 700-650 a. C. Museu Britànic

Una brida és, en el domini de l'equitació, un conjunt de correges que es coloquen en el cap d'un cavall a fi de mantindre dos mòss (el mòs de brida i el mòs de filete). Es tracta d'un cordaje particular en dos mossos i quatre regnas. Es poden vore en competicions de doma clàssica. S'utilisa tant en els cavalls de cadira com en els de tire.

Es compon de dos parts: cabezada i mòs. La primera comprén el conjunt de correges que, adaptant-se al cap de l'animal, servixen per a sostindre el mòs en la posició deguda, i ademés les regnes, per mig de les quals el ginet o el cochero contenen i guien al cavall al seu antoix.

Existixen varis mossos de brida diferents i cada u eixercix una acció més o menys forta sobre la boca del cavall. És molt important adaptar el mòs de brida al nivell de doma de l'animal i a la seua sensibilitat al mòs (sabent que els ramals del mòs són llarcs, i la seua acció és important, i que per eixemple un mòs de brida en pas de llengua molt pronunciat pugues també accionar sobre el paladar del cavall).

Cal estar també atent a l'ajust d'un brida: els dos mossos no deuen jamai solaparse en la boca de l'animal, massa ample és menys precís. Ademés, la barbada (que servix de punt de respal als correajes del mòs) és serrada, l'acció eixercida pel mòs és amplificada.

La brida és un accessori que permet combinar dos accions distintes: l'acció del mòs de filete que manté un contacte en l'ensellament, i l'acció del mòs de brida que permet tancar l'àngul cap/coll.

En qualsevol cas, no cal oblidar que la brida representa una acció poderosa per a un cavall. És puix indispensable conservar un contacte fi i, per això, tindre les regnes correctament ajustades.

En posar la brida al cavall es deu procurar que el mòs vaja ben colocat, per ad açò és necessari que no toc als claus (un dit per damunt d'estos), ni a les molgues. La cadenilla ha de tindre la tensió deguda. La muserola no ha d'eixercir opressió. l'ahogadero ha d'estar fluix, encara que no tant que càpia el cap si el cavall intentara llevar-se la brida. Si esta anara de tir cal procurar que les anteojeras tinguen els seus centres a l'altura dels ulls del cavall i estiguen prou separades, a fi d'aminorar en lo possible els seus inconvenients. El cavall o el poni deu estar relaixat durant la duració d'un eixercici en brida; es pot donar-se conte de que un ensellament està relaixat mentres «mastega» el seu brida, per eixemple. També es denomina brida a les chicotetes paraulotes en forma de cilindre de tungsteno colocats en la ferradura del cavall per a evitar que esvare en l'asfalt o atres superfícies deslizantes.

Materials

Les bridas es fan generalment de cuiro, pero també les hi ha de pita i d'atres matèries textils, inclús la seda, no sent rar que les bridas de cuiro s'adornen en sedes de colors, o en prolijas llabors de fils d'argent i or, i fins a en pedres precioses, com va succeir en el XIV. En este sigle va ser costum també que dugueren colgantes de cascabelés, la moda de la qual es va introduir ya en els últims anys del sigle anterior.

Brida de Schoenberck

Erro al crear miniatura:

Brida de Schoenberck.

Una varietat de brida és la denominada «brida de Schoenberck», la particularitat de la qual més sobreixent és que substituïx la cadenilla de la barbada per una correja. Les quijeras no es hebillan als ulls dels portamozos, sino a unes anelles que hi ha en els extrems de l'embocadura. El mòs té també una forma singular que recorda als mossos de coche. Es va amprar eixe tipo de brida en l'eixèrcit prusiano, encara que la seua utilisació no va aplegar a generalisar-se perque les ventages sobre els demés tipos de bridas no són molt apreciables.

Vore també

• Mòs

• Filete
• Atelaje
• Arnés (enganche)
• Muserola