Braquiterapia

Braquiterapia

La braquiterapia (del grec brachys, "prop"), també curiterapia, és una forma de tractament radioterapéutico que consistix en colocar isòtops radioactivos dins o prop de la zona que requerix tractament. Sol usar-se com a tractament eficaç per al càncer de cérvix, càncer de próstata, càncer de mama i càncer de pell, i també pot usar-se per a tractar tumors en molts atres llocs del cos. La braquiterapia es pot utilisar sola o en combinació en atres teràpies com la cirugia, la radioteràpia externa i la quimioteràpia.

En contrast en la radioteràpia externa, en la que els rajos X d'alta energia es dirigixen al tumor des de fòra del cos, la braquiterapia requerix la colocació precisa de les fonts de radiació directament en el lloc del tumor. Un aspecte important de la braquiterapia és que la radiació solament afecta a una zona molt localisada al voltant de les fonts de radiació. Per tant, l'exposició a la radiació dels teixits sans que es troben més llunt de les fonts és menor. Ademés, si el pacient es mou o si hi ha algun moviment del tumor dins del cos durant el tractament, les fonts de radiació conserven les seues posicions correctament respecte al tumor. Estes característiques de la braquiterapia oferixen ventages sobre la radioteràpia externa, i el tumor pot tractar-se en dosis molt altes de radiació localisada, mentres que es reduïx la provabilitat d'un dany innecessari als teixits sans circumdants.

Un tractament en braquiterapia es pot completar en menys temps que d'atres tècniques de radioteràpia. Açò pot ajudar a reduir la provabilitat de que les cèlules cancerígenas sobrevixquen, es dividixquen i creixquen en els intervals entre cada dosis de radioteràpia. Habitualment, els pacients tenen que fer menys visites a la clínica de braquiterapia en comparació a la de radioteràpia externa, i el tractament es realisa de forma ambulatoria. Açò fa que el tractament siga accessible i convenient per a molts pacients. Per estes característiques, la majoria dels pacients poden tolerar molt ben el procediment de braquiterapia.

La braquiterapia representa una opció de tractament efectiu per a molts tipos de càncer. Els resultats del tractament han demostrat que les taxes de curació de càncer en esta teràpia són comparables a la cirugia i a la radioteràpia externa, o milloren quan s'utilisa en combinació en estes tècniques.· Ademés, la braquiterapia s'associa en un risc baix d'efectes adversos greus.

Història

La braquiterapia va començar en 1901 (poc despuix del descobriment de la radiactivitat natural per Henri Becquerel en 1896) quan Pierre Curie va propondre a Henri-Alexandre Danlos que una font radioactiva podria insertar-se en un tumor. Es va descobrir que la radiació va reduir el tamany del tumor. Independentment, Alexander Graham Bell també va sugerir l'us de radiació d'esta manera. En el sigle XX, les tècniques per a l'aplicació de la braquiterapia es varen iniciar en l'Institut Curie en París i en Danlos de Sant Lucas i el Memorial Hospital de Nova York per Robert Abat.

Despuix de l'interés inicial en la braquiterapia en Europa i els Estats Units, el seu us va disminuir en la mitat del sigle XX pel problema de l'exposició a la radiació dels operadors de l'aplicació manual de les fonts radiactives. No obstant, el desenroll de sistemes remots de ‘afterloading’ i l'utilisació de noves fonts radiactives en els anys 1950 i 1960, va reduir el risc d'exposició a la radiació innecessària per a l'operador i els pacients. Açò, junt en els alvanços més recents en tres modalitats d'imàgens tridimensionals, sistemes de tractament de planificació computarizados i equips d'entrega han fet de la braquiterapia un tractament segur i efectiu per a molts tipos de càncer hui en dia.

Tipos

Els diferents tipos de braquiterapia poden ser definits d'acort en (1) la colocació de les fonts de radiació en l'àrea de tractament de destí, (2) la taxa o ‘intensitat’ de la dosis de radiació lliberada al tumor, i (3) la duració del lliberat de la dosis.

La colocació de fonts

Els dos tipos principals de tractament de braquiterapia en térmens de la colocació de la font radiactiva són intersticial i de contacte.

• En el cas de la braquiterapia intersticial, les fonts es coloquen directament en el teixit diana de la zona afectada, com de la próstata o de la mama.
• Braquiterapia de contacte implica la colocació de la font de radiació en un espai junt al teixit diana. Este espai pot ser una cavitat corporal (braquiterapia endocavitaria) com del cérvix, l'úter o la vagina; un cos lumen (braquiterapia endoluminal), com la tráquea o l'esòfec; o en l'exterior (braquiterapia de contacte superficial), com la pell. Una font de radiació també es pot colocar en els gots sanguíneus (braquiterapia endovascular) per al tractament de la reestenosis coronaria del stent.

Taxa de dosis

La taxa de dosis de braquiterapia es referix al nivell o la ‘intensitat’ en que la radiació és lliberada al mig circumdant, i s'expressa en Grays lliberada per cada hora (Gy/h).

• Braquiterapia de baixa taxa (LDR: low dose rate) consistix en implantar fonts de radiació que emeten radiació a una velocitat de fins a 2 Gy.hr-1 (Grays en cada hora). Braquiterapia LDR s'usa comunament per a càncers de la cavitat oral, orofaringe, sarcomas i el càncer de próstata.
• Braquiterapia de mija taxa (MDR: medium dose rate), caracterisa per un ritme mig de lliberació de dosis, que van entre 2 Gy.hr-1 i 12Gy.hr-1.
• Braquiterapia d'alta taxa (HDR: high dose rate) és quan la taxa de lliberació de dosis és superior a 12 Gy.hr-1. Les aplicacions més comunes de la braquiterapia de HDR són en els tumors del cérvix, esòfec, pulmons, mama, i de próstata. La majoria dels tractaments HDR es realisen de forma ambulatoria, pero açò depén del lloc de tractament.
• Braquiterapia de taxa pulsada (PDR: pulsed-dose rate) consistix en polsos curts de radiació, en general una volta per hora, per a simular la taxa general i l'eficàcia del tractament de LDR. Els llocs del tumor típics tractats per braquiterapia PDR són ginecológica i càncers del cap i el coll.

La duració de la lliberació de la dosis

La colocació de les fonts de la radiació en la zona de destí pot ser temporal o permanent.

• Implant temporal implica la colocació de les fonts de la radiació per a una duració determinada (generalment un número de minuts o hores) abans de ser retirades. La duració del tractament específic depenen de molts factors diferents, incloent el nivell requerit per a la lliberació de la dosis i el tipo, tamany i l'ubicació del càncer. En la braquiterapia LDR i PDR, la font normalment permaneix en el seu lloc fins a 24 hores abans de ser eliminat, mentres que en braquiterapia HDR este temps sol ser d'uns minuts.
• Implant permanent, també conegut com a implantació de llavors, implica la colocació de chicotetes llavors radiactives LDR o pellets (aproximadament del tamany d'un gra d'arròs) en el tumor o lloc de tractament i deixar-les allí de forma permanent subjectes a la decadència gradual de la seua radiactivitat. Durant un periodo de semanes o mesos, el nivell de radiació emesa per les fonts es reduirà casi a zero. Les llavors llavors permaneixen inactives en el lloc de tractament sense efectes posteriors. Els implants permanents són més comunament utilisats en el tractament del càncer de próstata.