Brana
Les branas són entitats físiques conjeturadas per la teoria M i el seu refillol, la cosmologia de branas.
En la teoria M es postula l'existència de p-branas i d-branas (abdós noms provenen parasintéticamente de "membrana"). Les p-branas són objectes de dimensionalidad espacial p (per eixemple, una cuerdo és una 1-brana). En cosmologia de branas el terme "brana" s'utilisa per a referir-se als objectes similars a l'univers cuadridimensional que es mouen en un "bulk" (substrat) de major dimensió. Les d-branas són una classe particular de p-branas. Les c-branas són una classe única en la qual es conjeturan d-branas tornant-se cronobranas rastreables en un temps i espai determinat com lo serien en direcció i forma específica que són característiques de les d-brana que conjuguen particularitats.
Descripció
[editar | editar còdic]Segons la teoria de cordes les membranes existixen en l'undècima dimensió, i en realitat són infinites. S'afirma que cada membrana correspon a un univers, per eixemple al nostre univers li correspon una membrana i les atres membranes serien univers paralels. Segons alguns físicsPlantilla:Quí l'univers és una membrana esfèrica. Les vores de les membranes formen ondulacions les quals estan en constant moviment; es diu que estes membranes es mouen en "forma d'ones" en esta dimensió (11.ª). Esta dimensió és sumament prima i infinitament llarga i estes membranes estan en moviment com les ones en la mar, és dir, les membranes serien bombetes en ones de la mar que en chocar inicien el big bang; és dir, el big bang és un fenomen que ocorre una i una atra volta.
En el marc de la teoria de cordes, la membrana (M) és un conjunt de dimensions present, ampliant els seus llímits.
S'ha aplegat a explicar la causa de el "Big Bang" pel choc de dos membranes, aixina, l'explosió produïda seria la causa del naiximent i expansió de l'univers.
La matèria i l'energia solament pot transmetre's a través de les quatre primeres dimensions, llevat la gravetat que pot difondre's en les onze. La matèria d'una pot alterar l'espaciotiempo d'una atra paralela. De fet, fenomens similars varen ser els que varen induir la teoria.
Les membranes podrien estar separades per distàncies menudíssimes unes d'unes atres, inclús, segons resultats experimentals, a millonèsimes de milímetro. Gràcies a este fet s'intentaria explicar per qué la gravetat sembla menys forta de lo que en realitat és.
Les formes més postulades són la de membranes planes i paraleles entre sí i la de paraboloide hiperbòlic (cadira de montar).
Si les membranes són planes i paraleles, la gravetat quedaria encajonada entre abdós, fluctuant entre una i una atra, pero sempre mantenint-se constant. Pel contrari, si les membranes adoptaren la forma de cadira de montar, anirien perdent paulatinament energia i, per tant, matèria, fins a desaparéixer sumides en la difusió per les onze dimensions.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- arXiv:9908142. (Text en espanyol)
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.