Bou Jubile de Medinaceli
El Bou Jubile de Medinaceli (Soria) és un festeig popular taurí consistent en la celebració d'un bou de fòc. Se celebra durant la nit del dissabte més propenc al dia 13 de novembre en la plaça major de la localitat.[1] Va ser declarat Espectàcul Taurí Tradicional d'Interés Turístic de Castella i Lleó en 2002.[2]
Orige i Evolució
[editar | editar còdic]El Bou de Jubile és una tipologia de bou de fòc. Com a tal, segons alguns autors, troba el seu orige en les celebracions realisades en Espanya fa més de dos milenis i que commemoren la victòria dels íberos en les guerres púnicas derivades de l'us de bous en fòc com a part de l'eixèrcit.[3]
Si be, atres autors consideren que el bou de fòc ve d'époques prerromanas en les que el bou era un animal totémico i participava en diversos ritos de religions autòctones. En este sentit, el fòc en les banyes dels bous en mig de la nit recordaria a la lluminositat del sol, aixina com a la purificació màgica.[4]
Respecte al Bou de Goig de Medinaceli, l'antropòloga nortamericana Elizabeth Chesley Baity va estudiar i va contrastar la semblança etnogràfica que presenta este festeig en diversos rituals pareguts que es practicaven en tribus ya desaparegudes del nort d'Àfrica, en Grècia o en l'Índia.[5]
.jpg)
Els primers documents escrits sobre este festeig expliquen que esta celebració es realisava en honor a ilustres visitants que aplegaven a la vila o per a celebrar acontenyiments importants; i aixina consta en l'archiu dels Ducs de Medinaceli, a on es constata que la primera volta que es va córrer el bou va ser el 29 de setembre de 1559, en la presència del Rei Felipe II i la seua tercera esposa, Isabel de Valois. També es troben referències a l'organisació del festeig per a solemnisar la jura de la Constitució espanyola de 1837.
Esta celebració de forma esporàdica dura fins a finals del sigle XVIII. A partir d'eixe moment, s'escomença a celebrar de forma ininterrompuda i a lo manco una volta a l'any, en motiu de la festivitat dels Cossos Sants; cinc màrtirs (Arcadio, Probo, Pascasio, Eutiquiano i Paulilo) els cossos dels quals, despuix d'haver sofrit martiri en el nort d'Àfrica, varen ser duts a la vila. A pesar de que els seus cossos varen ser exhumats en 1581, les festes en el seu honor es varen escomençar a celebrar el 13 de novembre de 1610.[6]
Descripció del Festeig
[editar | editar còdic]Este festeig popular se celebra sempre la nit del dissabte més propenc al 13 de novembre, data en la que se celebra la festivitat religiosa en honor a Sant Arcadio, Eutiquiano, Pascasio, Paulino i Probo; 5 màrtirs les relíquies dels quals varen ser dutes des del nort d'Àfrica fins al municipi sobre un bou que duya fòc en les seues banyes, segons explica la tradició.[7]
La celebració tenen lloc en la Plaça Major del municipi, a on s'improvisa un coser taurí. Dins de la plaça, s'encenen cinc fogueres, una per cada u dels cinc màrtirs i es proseguix a traure al bou, en dos cordes nugades a les seues astes, i a nugar-ho a un poste de fusta que es planta en el centre de la mateixa.[8]
Acte seguit, es coloca sobre la testuz del bou una tela arpillera humida en la que es recolza la "gamella" (estructura metàlica en forma d'astes a on es fixen les boles). En l'objectiu d'impedir que el fòc aplegue a la cara de l'animal, entre la gamella i les astes se situen unes peces de fusta.[9]
Finalisat este procés, es embarra al bou en una capa espessa d'argila roja i gomosa de l'ala que baixa del Castell, junt a l'ermita del Humilladero. La distribució del fanc es realisa de la part posterior a la part anterior, en l'objectiu de crear una capa damunt de la pell del bou que impedixca que este reba cap tipo de cremades ni la calor que genera el fòc.[10]
Terminat el embarrado, s'encenen les boles, que estan elaborades en estopa, aguarrás i sofre, i el grup s'obri, deixant espai per a que es puga tallar la corda i els mossos puguen retallar-ho. La primera de les boles s'apaga a la mija hora del seu encés, i la segona als cinquanta minuts. Una volta apagades abdós boles, el bou torna al toril i es finalisa el festeig.[11]
Abans i despuix del festeig, un veterinari examina a l'animal per a certificar que no ha sofrit danys.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ «ser-arma-201409090826.html ». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[3]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[4]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[5]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[6]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[7]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «seu-bou-jubile ». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[8]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[9]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «[10]». Consultat el 12 de novembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toro Jubilo de Medinaceli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.