Bossa de Fabricio
En les aus, la bossa de Fabricio (Llatí: Bursa cloacalis o Bursa fabricii) és el lloc d'hematopoyesis, un orgue especialisat que, tal com va demostrar per primera volta Bruce Glick i posteriorment Max Cooper i Robert Good, és necessari per al desenroll dels limfocits B (part del sistema inmunitario) en les aus. Els mamífers per lo general no posseïxen un orgue equivalent; la mèdula òssea és tant el lloc de hematopoyesis com de desenroll dels limfocits B. La bossa es troba en la cloaca de les aus i la seua denominació fa referència a Hieronymus Fabricius qui la va descriure en 1621.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La bossa és un orgue epitelial i de teixit linfoide que solament es troba en les aus. La bossa es desenrolla com un divertícul dorsal de la regió proctódica de la cloaca. La superfície interior de la bossa posseïx uns 15 plegament primaris i 7 plegament secundaris. Estos plegament posseïxen centenars de folículs de la bossa que estagen cèlules epiteliales associades al folícul, limfocits, macrófagos, i cèlules de plasma. Les cèlules mare linfoides migran des del fege fetal a la bossa durant l'ontogènia. En la bossa, estes cèlules mare adquirixen les característiques de limfocits B madurs, inmunocompetentes.
La bossa es troba activa en les aus jóvens. S'atròfia despuix d'uns sis mesos.[2]
Malalties
[editar | editar còdic]La malaltia infecciosa de la bossa (per les seues sigles en anglés: IBD) és una malaltia viral en les aus de corral. Per lo general el virus ataca la bossa de les aus jóvens, impossibilitant el desenroll del sistema inmunitario.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ http://www.nlm.nih.gov/cgi/mesh/2009/MB_cgi?mode=&term=Bursa+of+Fabricius
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bolsa de Fabricio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.