Anar al contingut

Bomba d'injecció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bomba d'injecció
Bomba rotativa Bosch per a motor en turbocompressor. S'aprecien les canonadas d'alta pressió

La bomba inyectora o bomba d'injecció és un dispositiu capaç d'elevar la pressió d'un decorregut, generalment present en els sistemes d'injecció de combustible com el Diésel, o més rarament de gasolina o motors Otto, fins a un nivell lo prou elevat com per a que en ser injectat en el motor estiga lo suficientment polvorisat, condició imprescindible per a la seua inflamació espontànea, que és el fonament del cicle del motor diésel, gràcies a l'elevada Temperatura de autocombustión. Ademés, distribuïxen el combustible als diferents cilindres en funció de l'orde de funcionament dels mateixos (ej. 1-3-4-2 en els 4 cilindres). Bàsicament han existit dos tipos de bombes per a Diésel i gasolina, estes últimes ya desaparegudes en aparéixer l'injecció electrònica. Estos dos tipos són: les bombes en llínea i les bombes rotatives.

Funcionament

[editar | editar còdic]
Archiu:Inline pump.
Bomba en llínea Bosch

Esta bomba inyectora rep el moviment des del motor generalment a través d'un accionament com la distribució, de forma tal que gira sincronisada en ell i a la mitat de revolucions en un cicle de quatre temps. La pressió es regula per mig d'un tornell i no té circuit elèctric.

Internament té un émbolo ajustat en gran precisió de fins a 2 micrómetros, que té dos moviments simultàneus: rotatiu per a distribuir i axial per a comprimir el Diésel.

La regulació de cabal de Diésel es fa per mig d'una corredera anular que obri la descàrrega del émbolo de pressió més o menys vesprada, en funció de la posició del pedal accelerador i del règim motor en eixe moment. En obrir-se la descàrrega la pressió en l'injector, cau per baix de la pressió d'obertura del moll del mateix, terminant-se l'injecció.

En el cas de les bombes en llínea, en les més antigues cronològicament, existix un émbolo de cabal per a cada cilindre. Els émbolos són accionados per mig d'un arbre de levas intern de la bomba, en l'orde d'encés del motor. En este cas, el cabal es regula per mig del gir simultàneu dels émbolos per mig de l'acció d'una cremallera, en lo que queda descobert el canal de descàrrega de pressió abans o despuix, dosificando a l'injector igual que en la bomba rotativa.

Té la desventaja sobre atres tipos de bombes que és més pesada, voluminosa i que no pot girar a altes revolucions. No obstant, és la més utilisada en els motors Diésel d'equips pesats i camions de càrrega els motors de la qual no són molt ràpits, per la seua robustea, vida útil i estabilitat. En el gràfic poden apreciar-se també els tubos que ixen de la bomba cap als injectors.

Tots els pistones s'alimenten d'un conducte comú elaborat en el cos de la bomba.

Referències

[editar | editar còdic]