Bloqueig de Coulomb

En física mesoscópica, el bloqueig de Coulomb (CB, per les seues sigles en anglés), cridat aixina per la força elèctrica de Charles-Augustin de Coulomb, és la disminució de la conductància elèctrica a chicotetes tensions de polarisació d'un chicotet dispositiu electrònic que comprén a lo manco una unió túnel de baixa capacitancia.[1] Per el CB, la conductància d'un dispositiu pot no ser constant a baixes tensions de polarisació, sino desaparéixer per a polarisació per baix d'un cert llindar, és dir, no fluïx corrent.
El bloqueig de Coulomb pot observar-se fent un dispositiu molt menut, com un punt quàntic. Quan el dispositiu és lo suficientment menut, els electrons del seu interior crearan una forta repulsió de Coulomb que impedirà que fluïxquen atres electrons. Aixina, el dispositiu ya no seguirà la llei de Ohm i la relació corrent-voltage del bloqueig de Coulomb s'assemblarà a una escala.[2]
Encara que el bloqueig de Coulomb pot utilisar-se per a demostrar la cuantisació de la càrrega elèctrica, seguix sent un efecte clàssic i la seua descripció principal no requerix mecànica quàntica. No obstant, quan intervenen pocs electrons i s'aplica un camp magnètic estàtic extern, el bloqueig de Coulomb proporciona la base per a un bloqueig d'espin (com el bloqueig d'espin de Pauli) i un bloqueig de vall,[3] que inclouen efectes de mecànica quàntica deguts a les interaccions d'espin i orbitals respectivament entre els electrons.
Els dispositius poden constar d'electrodos metàlics o superconductors. Si els electrodos són superconductors, els parells de Cooper transporten la corrent. En el cas de que els electrodos siguen metàlics o conductors normals, és dir, ni superconductors ni semiconductors, els electrons transporten la corrent.
En una unió túnel
La següent secció es referix al cas de les unions túnel en una barrera aïllant entre dos electrodos conductors normals (unions NIN).
L'unió en túnel és, en la seua forma més simple, una prima barrera aïllant entre dos electrodos conductors. Segons les lleis de l'electrodinàmica clàssica, no pot circular corrent a través d'una barrera aïllant. No obstant, segons les lleis de la mecànica quàntica, existix una probabilitat no evanescente (major que zero) de que un electró situat a un costat de la barrera alcance l'atre costat (vore tunelisació quàntica). Quan s'aplica una tensió de polarisació, açò significa que hi haurà una corrent i, despreciant efectes adicionals, la corrent de túnel serà proporcional a la tensió de polarisació. En térmens elèctrics, l'unió túnel es comporta com una resistència en una resistència constant, també coneguda com resistència òhmica. La resistència depén exponencialment de la gruixa de la barrera. Normalment, la gruixa de la barrera és de l'orde d'un a varis nanómetros.
Una disposició de dos conductors en una capa aïllant entre ells no només té una resistència, sino també una capacitancia finita. L'aïllant també es denomina dielèctric en este context, l'unió túnel es comporta com un condensador.
Per la discreció de la càrrega elèctrica, la corrent a través d'una unió túnel és una série d'events en els que exactament un electró passa (fa túnel) per mig de la barrera túnel (despreciem el cotúnel, en el que dos electrons fan túnel simultàneament). El condensador de l'unió túnel és carregat en una càrrega elemental per l'electró que travessa el túnel, causant una acumulació de voltage O = i / C O=i/C, a on C C és la capacitancia de l'unió. Si la capacitancia és molt menuda, la tensió acumulada pot ser lo suficientment gran com per a impedir que un atre electró faça el túnel. La corrent elèctrica se suprimix llavors a tensions de polarisació baixes i la resistència del dispositiu deixa de ser constant. L'aument de l'al voltant de la polarisació zero es denomina bloqueig de Coulomb.
Transistor d'un sol electró

El dispositiu més senzill en el que es pot observar l'efecte del bloqueig de Coulomb és el cridat transistor d'un sol electró. Consistix en dos electrodos coneguts com drenador i font, conectats a través d'unions túnel a un electrodo comú en baixa autocapacidad, conegut com a illa. El potencial elèctric de l'illa pot ajustar-se per mig d'un tercer electrodo, denominat porta, que està acoplat capacitivamente a la illa.
Referències
- ↑ Averin, D. V.; Likharev, K. K.(1986-02-01).«Coulomb blockade of single-electron tunneling, and coherent oscillations in small tunnel junctions».Journal of Low Temperature Physics.62(3–4): 345–373.ISSN 0022-2291.doi:10.1007/BF00683469.(en en)
- ↑ Wang, Xufeng; Muralidharan, Bhaskaran; Klimeck, Gerhard(2006).«nanoHUB.org - Resources: Coulomb Blockade Simulation».nanoHUB.doi:10.4231/d3c24qp1w.
- ↑ Crippa A(2015).«Valley blockade and multielectron spin-valley Kondo effect in silicon».Physical Review B.92(3): 035424.doi:10.1103/PhysRevB.92.035424.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bloqueo de Coulomb» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.