Blau egipcíac
Plantilla:Millorar redaccióEl blau egipcíac, també conegut com silicat de coure i calcio (CaCuSi4O10 o CaOCuO(SiO2)4; tetrasilicato de calcio i coure) o cuprorivaíta, és un pigment que es va utilisar en l'antic Egipte durant mils d'anys. Es considera que és el primer pigment sintètic.[1] Els romans ho coneixien en el nom caeruleum – vore també la paraula anglesa cerulean. Despuix de l'era romana, el blau egipcíac va deixar d'usar-se i, a partir d'ahí, es va oblidar la forma en la que s'obtenia. L'antiga paraula egipcíaca wꜣḏ significa blava, blava verdenc i verda.
El primer us registrat per a referir-se al color «blau egipcíac» va ser en anglés per a donar-li nom al color «Egyptian blue» en 1809.[2]
Definició
[editar | editar còdic]
El blau egipcíac és un pigment blau sintètic compost per una mescla de sílice, calç, coure i un álcali. El seu color es deu a un tetrasilicato de calcio i coure CaCuSi4O10 en la mateixa composició que el mineral natural cuprorivaíta.[1] Es va sintetisar per primera volta en Egipte durant la Quarta Dinastia, i es va utilisar àmpliament fins al final del periodo romà en Europa,[1] despuix de lo que el seu us va disminuir significativament.[3]
El terme utilisat en egipcíac és ḫsbḏ-ỉrjt, que significa lapislázuli artificial (ḫsbḏ).[4] En l'antiguetat, s'utilisava com pigment blau per a colorear una àmplia varietat de diferents materials tals com a pedra, fusta, algeps, papir i llenç, i també es va utilisar en la producció de numerosos objectes, incloent sagells cilíndrics, contes, escarabats, incrustaciones, gorcs i estatuillas. A voltes, en la lliteratura egiptològica se li denomina fregida blava. Alguns sostenen que este és un terme erròneu que deuria reservar-se per a descriure la fase inicial de la producció del vidre o esmalt,[5] mentres que uns atres sostenen que el blau egipcíac és una fregida, tant en la seua forma fina com en la seua forma grossa, ya que és un producte de reacció en estat sòlit.[6] El seu característic color blau es deu al coure, un dels seus components principals, que, depenent del processament diferencial i la composició, pot tindre un to més clar o més obscur.
A banda d'en Egipte, també s'ha trobat en el Mig Orient, en el Mediterràneu Oriental, i en els llímits del Imperi Romà. No està clar si l'existència del pigment en atres llocs va ser el resultat d'una invenció paralela o de la difusió de la tecnologia des d'Egipte fins a eixes àrees.
Història i antecedents
[editar | editar còdic]
Els antics egipcíacs tenien un gran respecte pel color blau i estaven ansiosos perque estava present en molts materials i en una gran varietat de formes. També desijaven imitar les pedres semipreciosas com la turquesa i el lapislázuli, que eren valorades per la seua rarea i el seu intens color blau. L'us de minerals naturals, com l'azurita, per a obtindre este blau era poc pràctic, ya que estos minerals eren rars i difícils de treballar. Per lo que, per a tindre accés a les grans cantitats de color blau que necessitaven per a satisfer la demanda, els egipcíacs varen tindre que fabricar el pigment ells mateixos.
Els egipcíacs varen desenrollar una àmplia gama de varietats de pigments, incloent el que hui en dia es coneix com a blava egipcíac, que va anar el primer del seu color, en el moment del seu desenroll. Este guany va ser per l'alvanç d'Egipte com una societat agrícola establida. Esta civilisació estable i establida va encorajar el creiximent d'una força de treball no laboral que incloïa als clercs i a la teocràcia egipcíaca. Els reis egipcíacs eren mecenes de les arts i, en conseqüència, varen anar un estímul per a l'alvanç de la tecnologia dels pigments.
L'evidència més antiga de l'us del blau egipcíac, identificada per l'egiptòloga Lorelei H. Corcoran de l'Universitat de Memphis, es troba en un bol d'alabastre que data del periodo predinástico tardà o Naqada III (al voltant del 3250 a. C.), excavat en Hieracómpolis, i que ara es troba en el Museu de Belles arts de Boston.[7] En l'Imperi Mig (2050-1652 a. C.), va seguir utilisant-se com pigment en la decoració de tombes, pintures murals, mobiliari i estàtues; i en l'Imperi Nou (1570-1070 a. C.), va començar a utilisar-se més en la producció de numerosos objectes. Es va seguir utilisant durant el periodo tardà i en el periodo grecorromano, i solament va desaparéixer en el IV d. C., quan es va perdre el secret de la seua fabricació.[8]
No existix informació escrita en texts egipcíacs antics sobre la fabricació del blau egipcíac en l'antiguetat, i solament va ser mencionada per primera volta en la lliteratura romana per Vitruvio durant el I a. C.[9] Es referix a ell com coeruleum, i descriu en la seua obra D'arquitectura que la forma de fabricar-ho era molent arena, coure i natrón, i calfant la mescla en forma de chicotetes boles en un forn. La calç també és necessària per a la seua producció, pero provablement es va utilisar arena rica en calç. Teofrasto li dona el terme grec κύανος (kyanos, blau),[10] que originalment, provablement es referia al lapislázuli. Finalment, solament a principis de el XIX es va renovar l'interés per saber més sobre la seua fabricació quan va ser investigat per Humphry Davy en 1815,[11] i uns atres com W. T. Russell i F. Fouqué.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Maerz and Paul A Dictionary of Color New York:1930 McGraw-Hill Page 194; Color Sample of Sunset: Page 93 Plate 35 Color Sample L8
- ↑ McCouat, Philip (2018). «Egyptian blue: The colour of technology». Journal of Art in Society.
- ↑ Pagès-Camagna S, (1998) "Bleu et vert égyptiens en question: vocabulaire et analyses" in La couleur dans la peinture et l’émaillage de l’Egypte Ancienne, CUEBC, Ravello, 20–22 mars 1997 (Colinart S, Menu M, eds), Ed. Edipuglia, Bari, 51–59.
- ↑ (2000) «Painting materials», P. Nicholson (ed.). Ancient Egyptian materials and technology, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-45257-1.
- ↑ Nicholson, P.T. & Henderson, J. 2000, Glass. In: In: P. Nicholson and I. Shaw (eds.), Ancient Egyptian materials and technology. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-45257-0
- ↑ Lorelei H. Corcoran, "The Color Blue as an 'Animator' in Ancient Egyptian Art," in Rachael B.Goldman, (Ed.), Essays in Global Color History, Interpreting the Ancient Spectrum (NJ, Gorgias Press, 2016), pp. 59-82.
- ↑ Chase, W.T. 1971, Egyptian blue as a pigment and ceramic material. In: R. Brill (ed.) Science and Archaeology. Cambridge, Mass: MIT Press. ISBN 0-262-02061-0
- ↑ Vitruvius, De Architectura, Book VII, Chapter 11.
- ↑ Theophrastus, de Lapidibus (On Stones), section 55.
- ↑ Sir Humphry Davy (1815) "Some experiments and observations on the colours used in painting by the ancients," Philosophical Transactions of the Royal Society of London, vol. 105, pages 97–124. Reprinted in: The Collected Works of Sir Humphry Davy,... (London, England: Smith, Elder, and Co., 1840), vol. VI, pages 131–159.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azul egipcio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.