Bioma antàrtic

El Bioma Antàrtic s'estén a lo llarc de tot el continent de l'Antàrtida. Poc es coneix d'este extens territori pràcticament despoblado i molt escàs de vegetació i fauna.

Antàrtida odible

El bioma antàrtic s'estén a lo llarc de tot el continent en este mateix nom. Cap país pot eixercir sobirania sobre este continent ya que està destinat a treballs d'investigació científica. Per eixa raó distints països establixen bases d'investigació, pero sense reclamar el domini del territori.

S'estén entorn al Pol Sur i està rodejat pels oceans Pacífic, Índic i Atlàntic que determinen una ampla faixa marina. Està, en la seua major part, rodejat pel Círcul polar antàrtic. Per això es diu que és de posició geogràfica circumpolar. Encara que es considera com el seu llímit polític el paralel de 60° de latitut sur, per a alguns geógrafos i oceanógrafos el llímit es troba en a on es produïx la Convergència Antàrtica fenomen oceanogràfic que ocorre en el punt d'unió de les aigües fredes de l'antàrtic i les aigües subantárticas més tébees. El nom Antàrtida prové del grec Antarktikos que fa referència a la constelació oposta a l'Orsoa Polar, és dir, a la constelació del hemisferi sur, que és a on es troba el continent.

Té una forma pràcticament circular a excepció de la Península Antàrtica conformada majorment per una cadena de montanyes que s'adinsa en l'oceà Antàrtic uns 970 km en direcció a les illes Shetland del Sur i Orcadas.

És el quart continent més gran del món en una superfície de 13.900.000 de km². Sobre este continent es troben el Pol Sur Geogràfic, el Pol Sur Magnètic, el Pol Sur Geomagnètic, el Pol de Fret i el Pol d'Inaccessibilitat.

Li la coneix també com el “continent blanc” degut a que està coberta, en la seua major part, per una densa capa de gèl de 2.700 m s. n. m. que representen aproximadament el 90% dels gèls del planeta. Per ella és el continent més alt del món. El seu aspecte general és el d'un replanell interior cridat “Replanell Polar”.

És una de les reserves naturals més grans del món i posseïx una característica fauna autòctona que atrau a turistes de tot lo món.

Es va formar a partir de l'unió de quatre grans illes recobertes per una capa de gèl de gran volum.

Tenint en conte les característiques geològiques i físiques podríem dividir a l'Antàrtida en dos, l'Antàrtida Oriental i l'Antàrtida Occidental. Esta divisió està determinada per les mars de Ross i Weddell.

L'Antàrtida Oriental, també cridada de l'Est, és la part més àmplia. En els seus orígens era una formació tectónica molt estable en una base de masses rocoses d'antics continents. Es destaca per les seues depressió rocoses ubicades fins als 2.499 m per baix del nivell de l'mar. En ella es troben els Montes Trasantárticos en una elevació de més de 4.000 m s. n. m.

L'Antàrtida Occidental o de l'Oest és la subdivisió més menuda i inclou a la Península Antàrtica. Està composta també per quatre illes que es troben ara unides per una capa de gèl flotant i pel Massiç Vinson, el punt més alt del continent del com parlarem més vesprada.

Sector Antàrtic Argentí

Este Sector, Antàrtida Argentina forma part administrativamente de l'actual Territori Nacional de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, compartixen la mateixa placa continental o tectónica i són contingudes pels mateixos meridianos.

El Sector Antàrtic Argentí conta en el 90% dels gèls glaciars i el 70% de la reserva d'aigua dolça de tota l'Antàrtida.

L'ocupació argentina en el continent antàrtic té ya 110 anys, és per això una de les més antigues i permanents. Va ser establida en comprar l'estació meteorològica al doctor escocés Bruce el 22 de febrer de 1904.