Anar al contingut

Biblioteca de Barcarrota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Biblioteca de Barcarrota és un conjunt de dèu llibres, de 1525 a 1554, més un manuscrit del mateix sigle, que es varen trobar amagats despuix d'una paret en una casa de Barcarrota, en la província de Badajoz.

Història

[editar | editar còdic]

Una de les hipòtesis, formulada per F. Serrà Mànegues, és que la casa pertanyia en aquell moment a Francisco de Peñaranda, un mege converso, qui supostament comerciaria en llibres, ya que estos llibres són tan diversos de llenguage que difícilment haurien format part de la colecció d'un sol llector. Les últimes investigacions de Pedro Martín Banys revelen que la documentació que conservem apunta cap a un atre propietari. No era infreqüent, ademés, que els llectors en formació pogueren llegir llatí, castellà i vàries llengües romançades. Els llibres es varen descobrir en 1992 quan es reformava el sobrat d'una casa en la que estaven emparedados. L'obrer els va entregar als amos de la vivenda i la Conselleria de Cultura de la Junta d'Extremadura els va adquirir en 1995. Actualment es troben en el fondo antic de la Biblioteca d'Extremadura, en Badajoz. Els llibres no estan exposts al públic i el seu accés es troba restringit, pero poden consultar-se en el lloc web de la Biblioteca d'Extremadura.[1]

Tenen en comú que tots ells difícilment pogueren circular lliurement en l'Espanya de el Plantilla:SIGLO, puix uns estan en el Index librorum prohibitorum del Inquisidor General Fernando de Valdés, que es va promulgar en 1559, i un dels manuscrits és de tema obertament eròtic i explícit sobre les relacions homosexuals. Tots han segut digitalisats, i alguns inclús reproduïts en facsímil.[2]

La biblioteca es compon de dèu llibres impresos i un manuscrit en un marc temporal comprés entre 1525 i 1554. Es tracta de texts hebraicos i de humanisme erasmista escrits en italià, portugués, llatí, hebreu i francés. Si existix una traça que definix a esta colecció és la seua heterogeneïtat temàtica i la seua condició suspecta. Alguns d'ells, com el Lazarillo o l'Emparedada, estaven inclosos dins del catàlec de llibres prohibits de 1559, eren obra d'autors protestants o eren llibres, per eixemple, de màgia o de controvèrsia i polèmica religiosa, que es vedaban en bloc en els índexs espanyols i romans. El contingut dels llibres podria explicar els motius del seu ocultamiento.

D'entre els llibres trobats, cal destacar una edició fins ara desconeguda de Lazarillo de Tormes, impresa en Medina del Camp en 1554, any també de les atres tres conegudes fins a llavors; el Llibre de Alboraique, tractat contra els converso; un eixemplar únic de la Oració de l'Emparedada en portugués que va ser condenada per l'Inquisició a causa de la seua rodalia a la superstició; una edició llatina de la Lingua, d'Erasmo de Róterdam; dos tractats de quiromancia; un chicotet tractat sobre exorcismes; un manuscrit italià de contingut sexual datat en el Plantilla:SIGLO, una compilació de poemes de Clement Marot i una nòmina manuscrita.

Esta nòmina, manuscrita en texts en espiral en anvers i revers, té 11 cm de diàmetro, es va crear en Roma, el 23 d'abril de 1551, i va pertànyer al portugués Fernão Brandão. En el seu interior amaga un misteriós círcul que conté l'estrela de David i la paraula “tetregrámaton” (forma críptica del tetragrammaton que designa el nom de Deu en hebreu).


El text en llatí de la nòmina és el següent:

Benaventurat tu que has cregut en mi, sense haver-me vist. Perque de mi està escrit que els que m'han vist no creuran en mi i que aquells que no m'han vist creuran i tindran vida. Mes sobre lo que m'escrius d'aplegar-me fins a tu és necessari que yo complixca ací por entero la meua missió i que, despuix de haver-la consumat, puge de nou al que em va enviar. Quan haja pujat, et manaré algun dels meus discípuls que sanarà la teua dolència i vos donarà vida a tu i als teus.

Contingut

[editar | editar còdic]

La relació completa dels documents trobats és la següent:

Impresos

[editar | editar còdic]
  • [1525]: Tricassi Cerasariensis Mantuani. Super Chyromantiam Coclytis Dillucidationes Praeclarissimae. Venècia, 1525. Conté el text de la Chyromantie ac physionomie anastasis de Bartolommeo della Rocca Cocles, en les anotacions de Tricasso. Va ser publicat en traducció en facsímile de l'original: Comentaris claríssims sobre la quiromancia de Cocles fets per Tricasso de Mantua, introducció, traducció i notes de E. Sánchez Salor; estudi de la coberta original, Elisa Ruiz García, Mèrida, Editora Regional d'Extremadura, 2000, 2 vols., ISBN 8476715617.
  • [1525]: Alborayque. Va ser editat en estudi preliminar i notes de Dwayne Carpenter, en facsímil de l'original, Mèrida, Editora Regional d'Extremadura, 2005, 2 vols., ISBN 847671808X.
El Alborayque és un animal mític, "menor que cavall i major que mul", no del tot ni varó ni femella, sobre el qual montava Mahomet. Dita image s'aplica als judeus convertits al cristianisme, que no són ni una cosa ni una atra. Vore Pilar Bravo Lledó i Miguel Fernando Gómez Vozmediano, "El Alborayque. Un imprés panfletario contra els converso fingits de la Castella tardomedieval", Història, Institucions Documents, 26, 1999, pp. 57-83. De 1997 a 2011, varen aparéixer cinc números de la revista Alborayque, publicada per la Biblioteca d'Extremadura, el primer número de la qual està dedicat a la Biblioteca de Barcarrota.
  • [1525]: A muyto devota oraçã dona Empardeada. Em lingoajem portugues. Publicada en traducció i notes de Juan M. Carrasco González, estudi preliminar de María Cruz García de Enterría, La molt devota oració de l'emparedada, Junta d'Extremadura, Conselleria de Cultura i Patrimoni, 1997, ISBN 847671369X.
  • [1538]: Lingua per Dones. Erasmum Roterodamum
  • [1538]: Precationes aliquot celebriores, è sacris Biblijs desumptae, ac in studiosorum gratia[m] lingua Hebraica, Graeca, et Llatina in Enchiridij formulam redactae
  • [1539]: Plusieurs traictez, parell aucuns rouueaulx poetes, du different de Marot, Sagonla Hueterie . Avec li Dieu Gard du dict Marot. Epistre composee parell Marot de la veue du Royde Lempereur
  • [1540]: Exorcisme adirabile dona disfare ogni Sorte vaig donar maleficci, & dona cacciare gli Demonii [...] provato
  • [1543]: Opera Chiamata Confusione della setta Machumetana
  • [1543]: Chyromantia del Tricasso dona Ceresari Mantuano ingeniosamente estratta dona i libri de Aristotile et altri Philosophi naturali
  • [1554]: La vida de Lazarillo de Tormes i de les seues fortunes i adversitats, Medina del Camp, 1554 - una quarta edició, fins ara desconeguda, de Lazarillo de Tormes, de 1554, data de les tres més antigues edicions conegudes.

Manuscrits

[editar | editar còdic]
  • [1525-1550]: Dialogue Intitolato la Cazzaria del Arsiccio Intronato (d'Antonio Vignali).

La nòmina o amulet de Fernão Brandão, «portugués de Évora», datada en Roma el 23 d'abril de 1551, i que constituïx la peça número dotze del conjunt, en el mateix ranc, per la seua importància històrica i testimonial, que les atres onze.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Biblioteca de Barcarrota en la Biblioteca d'Extremadura». Consultat el 20 de setembre de 2021.
  2. «La biblioteca secreta de Barcarrota». Extremaduramisteriosa.és. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2015. Consultat el 7 de giner de 2015.
  3. «Alborayque número 1». Consultat el 28 de març de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Francisca Moixa Montero i Juliol Murillo González, alcaldesa i alcalde de Barcarrota durant l'any 1992. Any que es va produir el descobriment de la "Biblioteca de Barcarrota". Santiago Manuel Quadrat Rodríguez va accedir al càrrec el 17 de juny de 1995.


Referències

[editar | editar còdic]