Biaix del supervivent
El biaix del supervivent o biaix de supervivència és la falàcia llògica que consistix en concentrar-se en les persones o coses que varen superar un procés de selecció, passant per alt a aquelles que no ho varen fer, típicament per la seua falta de visibilitat. Açò pot dur a conclusions falses de molt diferents formes. És una forma de biaix de selecció.
El biaix de supervivència pot dur a creències massa optimistes perque s'ignoren els fracassos, com quan s'exclouen dels anàlisis del rendiment financer empreses que ya no existixen. També pot dur a la falsa creència de que els èxits d'un grup tenen alguna propietat especial, en lloc de ser una mera coincidència (la correlació demostra la causalitat), encara que esta siga la tendència. Per eixemple, si tres dels cinc estudiants en les millors notes universitàries varen ser a la mateixa escola secundària, això pot dur a creure que eixa escola secundària deu oferir una educació excelent. Açò podria ser cert, pero la qüestió no pot ser resposta sense observar quins varen ser les calificacions de tots els demés estudiants d'eixa escola secundària, no solament dels que "varen superar" el procés de selecció dels cinc millors. Un atre eixemple d'una manifestació distinta del biaix de supervivència seria pensar que un incident no va ser tan perillós com va ser en realitat, perque tots en els que va haver comunicació despuix varen sobreviure. Inclús sabent que algunes persones varen morir, estes no podrien sumar la seua veu a comunicació alguna, duent a un biaix en dita comunicació.
Eixemples
[editar | editar còdic]Finances
[editar | editar còdic]En les finances, el biaix de supervivència és la tendència a excloure dels estudis de rendiment a les companyies fracassades perque ya no existixen. Això és causa a sovint de que els resultats dels estudis es desvien molt perque solament les companyies que varen tindre l'èxit suficient per a sobreviure fins al fi del periodo són incloses. Per eixemple, una selecció de fondos mutualistes inclourà hui solament aquells que tenen èxit en este moment. Molts fondos en pèrdues es tanquen o es fusionen en atres fondos per a ocultar un pobre comportament. En teoria, el 90 % dels fondos existents podrien reivindicar sincerament el seu bon rendiment en el primer cuartil dels seus referents, si en eixe grup de s'inclogueren fondos que han tancat.[1]
En 1996, Elton, Gruber, i Blake varen mostrar que el biaix de supervivència és major en el sector dels menuts fondos que de les grans mútues (presumiblement perque els fondos menuts tenen una gran provabilitat de quebrar).[2] Varen estimar el tamany del biaix en l'indústria dels fondos mutualistes dels Estats Units en un 0,9 % anual, a on el biaix es definia i media com:
Negocis
[editar | editar còdic]
Michael Shermer en Scientific American[3]i Larry Smith de l'Universitat de Waterloo[4]han descrit cóm els consells sobre l'èxit comercial distorsionen la percepció del mateix en ignorar tots els negocis i estudiants universitaris que varen fracassar.[5]El periodiste i autor David McRaney observa que "el negoci del consell és un monopoli dirigit per sobreviviente. Quan alguna cosa es convertix en un no supervivent, o s'elimina per complet, o la veu que tenia es reduïx a zero".[6]Alec Liu va escriure en Vice que "per cada Mark Zuckerberg, hi ha mils d'aspirants que varen organisar festes a les que ningú va assistir, obsolets ans que siquiera sabérem que existien".[7]
En el seu llibre El Cisne Negre: l'Impacte de lo Altament Improvable, l'escritor financer Nassim Taleb va cridar a les senyes amagades pel biaix de supervivència "evidència silenciosa".[8]
Història
[editar | editar còdic]A Diágoras de Melos se li va preguntar sobre pintures d'els qui havien escapat d'un naufragi: "Mira, tu que penses que els deus no s'ocupen dels assunts humans, ¿qué dius de tantes persones salvades de la mort pel seu favor especial?", a lo que Diágoras va respondre: "Puix dic que no estan ací les imàgens dels que es varen afonar, que són en molt la majoria".[9]Una història similar es conta sobre Diógenes de Sinope.[10]
Susan Mumm ha descrit cóm el biaix de supervivència du als historiadors a estudiar més les organisacions que encara existixen que aquelles que han tancat. Açò significa que grans organisacions exitoses, com el Women's Institute, que estaven ben organisades i encara conten en archius accessibles per a que els historiadors treballen, són estudiades més que organisacions benèfiques més menudes, encara que estes últimes hagen realisat un gran treball.[11]
Carreres exitoses
[editar | editar còdic]Ya siguen estreles de cine, atletes, músics o CEVos de corporacions multimillonàries que varen abandonar l'escola, els mijos populars solen contar l'història del individu determinat que perseguix els seus somis i venç les provabilitats. Hi ha molt manco enfocament en les moltes persones que poden tindre habilitats i determinació similars, pero que mai conseguixen l'èxit per factors fòra del seu control o atres events (aparentment) aleatoris. També existix una tendència a passar per alt els recursos i events que varen facilitar dit èxit, i que els qui varen fracassar no varen tindre.[12]
Per eixemple, un estudi de 2013 va trobar que el 91 % dels artistes no havien segut descoberts en les rets socials, i solament l'1,1 % eren populars o de gran tamany.[13]La gran majoria dels fracassos no són visibles per al públic, i solament aquells que sobreviuen a les pressions selectives del seu entorn competitiu són vists en regularitat.
Militar
[editar | editar còdic]Durant la Segona Guerra Mundial, l'estadístic Abraham Wald va incorporar el biaix de supervivència en els seus càlculs en considerar cóm minimisar les pèrdues de bombarders front al fòc enemic.[14]El Statistical Research Group (SRG) de l'Universitat de Columbia, del com Wald era membre, va examinar els danys en els avions que havien retornat de les missions i va recomanar afegir blindage en les àrees que mostraven menys danys.[15][16][17]Els forats de bala en els avions que retornaven representaven zones a on un bombarder podia rebre danys i encara aixina volar lo suficient per a retornar sano y salvo a la base. Per lo tant, Wald va propondre que l'Armada reforçara les àrees a on els avions que retornaven no havien segut alcançats,[14]infiriendo que els avions impactats en eixes zones eren els més propensos a perdre-se. El seu treball es considera fonamental en la llavors incipient disciplina d'investigació operativa.[18][19]
Gats
[editar | editar còdic]En un estudi realisat en 1987, es va informar que els gats que cauen des de menys de sis pisos i sobreviuen presenten lesions més greus que els gats que cauen des de més de sis pisos.[20][21]S'ha propost que açò podria ocórrer perque els gats alcancen la velocitat terminal despuix d'endreçar-se al voltant del quint pis, i a partir d'eixe punt es relaixen, lo que du a lesions menys greus en els gats que han caigut des de sis o més pisos.[22]En 1996, la columna periodística The Straight Dope va propondre que una atra possible explicació d'este fenomen seria el biaix de supervivència. Els gats que moren en les caigudes tenen menys provabilitats de ser duts a un veterinari que els gats ferits, i per lo tant molts dels gats que moren en caure d'edificis més alts no són reportats en els estudis sobre el tema.[23]
Estudis sobre l'evolució
[editar | editar còdic]Grans grups d'organismes cridats clados que sobreviuen durant molt temps estan subjectes a varis biaix de supervivència, com el "espente del passat", que genera l'ilusió de que els clados, en general, tendixen a originar-se en una alta taxa de diversificació que després es ralentisa en el temps.[24]
Vore també
[editar | editar còdic]- Biaix de selecció
- Falàcia d'evidència incompleta
- Econometria
- Metaanálisis
- Falàcia de l'francotirador
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «How to think about diversification - Page 3 - Bogleheads.org» (en en-us). www.bogleheads.org. Archivat des d'el original, el 2020-10-29. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Elton (1996). “Survivorship Bias and Mutual Fund Performance”. Review of Financial Studies 9 (4): 1097–1120. doi:. En este artícul, els investigadors varen eliminar el biaix de supervivència seguint les senyes de tots els fondos existents al final de 1976. Això va mostrar que atres investigadors havien extret conclusions espurias per no incloure el biaix en les regressió del comportament dels fondos.
- ↑ Scientific American.Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-08-22 (en en).
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-08-22 (en en-US).
- ↑ «[3]». Consultat el 2025-08-22 (en en).
- ↑ «What Happened to the Facebook Killer? It's Complicated» (en en). www.vice.com. Archivat des d'el original, el 2023-12-07. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Taleb, Nassim Nicholas (2007-04-17). The Black Swan: The Impact of the Highly Improvable (en en), Random House Publishing Group, p. 101. ISBN 978-1-58836-583-5.
- ↑ «LacusCurtius • Cicero — De Natura Deorum III.1‑60». penelope.uchicago.edu. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «LacusCurtius • Diogenes Laërtius: Diogenes». penelope.uchicago.edu. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Victorian Studies.55(2)
- 339–342.ISSN 0042-5222.doi:10.2979/victorianstudies.55.2.339.Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «[4]». Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «[5]». Consultat el 2025-08-22 (en en-US).
- ↑ 14,0 14,1 Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Journal of the American Statistical Association.75(370)
- 334–335.ISSN 0162-1459.doi:10.2307/2287454.Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «[6]». Consultat el 2025-08-22 (en en-US).
- ↑ «AMS :: Feature Column :: The Legend of Abraham Wald» (en en). American Mathematical Society. Archivat des d'el original, el 2020-05-27. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Journal of the American Statistical Association.79(386)
- 259–267.ISSN 0162-1459.doi:10.1080/01621459.1984.10478038.Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «Abraham Wald's Work on Aircraft Survivability». people.ucsc.edu. Archivat des d'el original, el 2019-08-17. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Journal of the American Veterinary Medical Association.191(11)
- 1399–1403.ISSN 0003-1488.Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «Highrise Syndrome in Cats» (en en-us). www.petplace.com. Archivat des d'el original, el 2015-02-21. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «Falling Cats.». www.ocf.berkeley.edu. Archivat des d'el original, el 2007-07-12. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ «The Straight Dope: Do cats always land unharmed on their feet, no matter how far they fall?» (en en). www.straightdope.com. Archivat des d'el original, el 2012-04-16. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Evolution.72(11)
- 2276–2291.ISSN 0014-3820.doi:10.1111/evo.13593.Consultat el 2025-08-22.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesgo del superviviente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.