Bhrigus (tribu)

Els bhrigus ―també coneguts com bhárgavas― eren un clan o tribu de guerrers religiosos que apareixen en el Rig-veda (el primer text de la lliteratura de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.).

Nom i etimologia

• bhṛ́gu, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteració del sánscrito).
• भृगु, en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació: /b^Jrígu/ o /brígu/.
• Etimologia: prové del terme sánscrito bhrash (bhrāj): ‘lluir, raig, lluentor’, provinent d'una antiquíssima paraula indoeuropea desconeguda, que ―ademés de derivar en esta paraula sánscrita― va produir els següents cognados:
  • blizgu (en lituà).
  • flego (φλέγω): ‘cremar, chamuscar, consumir’ (en grec antic).
  • fúlguere: ‘refulgir’ (en llatí).
  • flag-ma o flamma: ‘flama, flama’ (en llatí).
  • bleichen /bleijen/: ‘blanquejar, desteñir, blanquejador’ (en idioma germà).
  • bleach: ‘blanquejador, lleixiu’ (en anglés).

Descripció

Els bhrigus es dien descendents de l'antic sacerdot del fòc Bhrigu.

Varen instituir el ritual d'oferir el suc de la planta soma a les antigues deïtats védicas. Aparte de ser guerrers, eren sacerdots. Els bhrigus varen estar íntimament relacionats en la composició del Rig-veda i també del Atharva-veda (el quart text de la lliteratura de l'Índia, de principis del I mileni a. C.).

Li'ls menciona junt en els anguirasas, els atharwans, els ribhus, els maruts, els drujiús, i uns atres (segons el comentari d'Iaska al naighantuka 5.5).

Segons el Chatur-varga-chintamani de Jemadri, dotze bhrigus s'enumeren entre els deus.