Anar al contingut

Betula nana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
abedull nano (Betula nana)

El abedull nano (Betula nana) és una espècie arbòrea de la família de les betuláceas, gènero Betula, subgénero Chamaebetula.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust que creix fins a 1-1,2 m d'alt. La corfa no es pela i té un lluent color roig cobrizo.[1] Les fulls són redonejades, de 6-20 mm de diàmetro, en una vora francament dentado. És perennifolio, una adaptació al clima fret, segons es creu, lo que permet a la fotosíntesis escomençar sense haver fet créixer abans nous fulls.[2] Els aments de fruts estan erectos, tenen 5-15 mm de llarc i 4-10 mm d'ample.

Distribució

[editar | editar còdic]

L'abedull nano és originari de les regions àrtica i de temperatura fresca del nort d'Europa, Àsia septentrional i Norteamérica septentrional i creixerà en una varietat de condicions. Pot trobar-se en Groenlàndia. Fòra de les zones de l'extrem nort, normalment es troba només en montanyas per damunt de 300 m, fins a 835 m en Escòcia i 2200 m en els Alps. El llímit oriental de l'àrea de distribució està en les Svalbard, a on es troba llimitat als llocs templats.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Hi ha dos subespecies:

  • Betula nana subsp. nana. Canadà (Illa de Baffin), Groenlàndia, nort d'Europa (pel sur aplega als Alps a grans altures), noroest d'Àsia. Les ramitas jóvens són velludas, pero sense resina; els fulls més largar (fins a 20 mm), usualment tan llargues com a amples.
  • Betula nana subsp. exilis. Noreste d'Àsia, Norteamérica septentrional (Alaska, Canadà a l'est fins a Nunavut). Jóvens ramitas sense pelussa o només en pèls dispersos, pero coberts per resina; els fulls més curts (no per damunt de 12 mm de llarc), a sovint més ample que llarc.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Betula nana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 983. 1753.[3]

Etimologia

Betula: nom genèric que varen donar els grecs a l'abedull.

nana: epítet latino que significa "nana".[4]

Sinonímia
  • Alnus nana (L.) Clairv.
  • Chamaebetula nana (L.) Opiz
subsp. exilis (Sukaczev) Hultén
  • Betula abolinii Sukaczev
  • Betula exilis Sukaczev
  • Betula glandulosa var. sibirica (Ledeb.) C.K.Schneid.
  • Betula nana subsp. perfiljevii (V.N.Vassil.) Á.Löve & D.Löve
  • Betula nana var. sibirica Ledeb.
  • Betula perfiljevii V.N.Vassil.
  • Betula sessilis Kom.
  • Betula sibirica (Ledeb.) C.Pei
  • Betula wiluica Sukaczev
subsp. nana
  • Betula crenata Rydb. ex I.J.Butler
  • Betula glandulosa f. intermija Kurtz
  • Betula littelliana Tucker
  • Betula naniformis Lindb. ex Kindb.
  • Betula tundrarum Perfil.
  • Betula viminea Kinulb.
  • Chamaebetula acutifolia Opiz
subsp. rotundifolia (Spach) Malyschev
  • Betula glandulosa var. rotundifolia (Spach) Regel
  • Betula rotundifolia Spach
  • Chamaebetula rotundifolia (Spach) Opiz[5][6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ewing, Susan. The Great Alaska Nature Factbook. Portland: Alaska Northwest Books, 1996.
  2. Barry Lopez, Arctic Dreams, Scribner, 1986. p. 31
  3. «Betula nana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de decembre de 2012.
  4. dn Epítets Botànics
  5. Betula nana en PlantList consultat el 20 de decembre de 2012
  6. «Betula nana». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 de decembre de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Bailey, L.H. i I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Böcher, T.W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
  3. Böcher, T.W., K. Holmen i K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
  4. Cody, W.J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  5. Commité Editorial de Flora of North America, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. En Fl. N. Amer.. Oxford University Press, Nova York.
  6. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  1. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. En Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  2. Tolmatchev, A. I. 1963. Arktic. Fl. SSSR 4: 1–96.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]