Berzo Demo
Berzo Demo és una municipi i comune d'Itàlia de la província de Brescia, regió de Llombardia, en 1.772 habitants.[1] Està composta per tres abitati: Demo, Berzo, i Mont. Llimita en varis municipis: Cevo en l'est, al nort Sonico i Malonno, a l'oest Paisco Loveno i Sellero, i al sur Cedegolo.
Història
La seua història està marcada pel domini del Obispado de Brescia durant la Edad Media (tant que la localitat es va alinear en el bando güelfo, partidari del Papa, en els conflictes entre este i el Sacro Imperio Romano Germánico[2]), per a despuix passar a formar part de la República de Venecia en 1428. [3]Entre 1927 i 1948, la localitat es va fusionar temporalment en el municipi de Cedegolo.[2]
En el XX va tindre un desenroll industrial notable per la fàbrica de electrodos de grafito. Esta fàbrica, que va aplegar a ser propietat de la multinacional Union Carbide, va anar el pilar econòmic de la regió. Despuix de la crisis internacional de l'acer i la conseqüent disminució en la necessitat d'electrodos iniciada en 1975, va cessar tota activitat productiva. La planta va ser tancada i desmantellada permanentment en 1994.[2]
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 1115 | 1218 | 1131 | 1165 | 1311 | 1362 | 1424 | 1500 | 1787 | 1855 | 1849 | 1909 | 1867 | 1847 |
Tradiciones locales
Cada cinc anys, la comunitat organisa la Festa de la Verge Gran (Festa della Madonna Gran). Per a l'ocasió, el poble es decora en sconscènd (terme del dialecte camuno que designa a les branques de abeto) i flors de paper. Ademés, cada família o barri construïx un altar que representa una figura de la Verge.[4]
La tradició senyala que esta festivitat es remonta a 1880, quan la comunitat va fer un vot a la Verge per a quedar a resguart d'una inundació.[5] La cerimònia és similar a la Funshi que se celebra en Janico.
Per un atre costat, en el més de decembre, el llogaret de Mont acull els Mercats de Nadal del Mont (en dialecte, Ëre dona Nadal dal Mut), una série de llocs nadalencs inspirats en les tradicions de la Val Camónica.
Celebrariones
- Giner: Antigament, Berzo celebrava l'arribada del Badalisc, una figura mitològica tradicional del folclore alpí, una tradició que encara perdura en la localitat veïna de Andrista.[6]
- 23 de juny (Vespra de San Juan): Encés de grans fogueres als peus d'una creu.[7]
- 29 de juny (Vespra de San Pedro i San Pablo): Es practica un ritual de adivinación en el que es deixa una clara d'ou en una botella a l'aire lliure durant la nit. Per al matí següent, la tradició diu que la clara adopta la forma de la Barca de Sant Pedro.[7]
- 9 d'agost (Vespra de Sant Lorenzo): Els pastors encenien fogueres en les montanyes.[7]
- 15 d'agost (Ferragosto - Asunción de la Verge): En Berzo se celebra la Benedisù del Toc (Bendició del Tros). Cada família duya un tros de pa de centeno a l'atri de l'iglésia. Allí, el pa és beneït en una estàtua de la Verge i posteriorment es distribuïx als forasters. Durant la processó, les famílies pengen llançols blancs en les seues finestres. La tradició oral sosté que esta costum va nàixer d'un vot comunitari a la Verge per haver protegit al poble d'una caiguda de roques despreses del Poggio della Croce.[8]
- 1 de novembre (Día de Todos los Santos): En la nit, les famílies de Berzo Demo deixen les contraventanas obertes i coloquen una llàntia encesa sobre la taula, velant junt al fòc del fumeral esperant la visita dels difunts. Inclús es deixen gavetes d'aigua a disposició de les ànimes errantes per a que puguen refrescar-se.[7]
Monuments i llocs d\'interés
Arquitectura Religiosa
El patrimoni religiós de Berzo Demo es distribuïx entre els seus dos núcleus principals, Berzo i Demo, i inclou vàries iglésies d'interés històric i artístic.
En Berzo
- Iglésia Parroquial de San Eusebio: El temple principal de la localitat, els orígens de la qual es remonten al XV. Va ser ampliada i modificada en el XVII. En el seu interior destaca el retaule de l'altar major, obra de l'artiste Pietro Ramus.
En Demo
- Iglésia Parroquial de Sant Lorenzo: Data del XVIII, com ho atesta la data de 1757 inscrita en el seu portal principal.
- Iglésia de San Zenón: Situada en un tossal a les afores del poble, va ser construïda en el XVI i presenta la particularitat de tindre un campanar de planta triangular.
- Antiga Iglésia de San Agustín: Ubicada junt al campanar, esta menuda capella va ser secularizada (va deixar d'usar-se per al cult). En el seu interior es conserva una làpida datada en 1640.
- Capella dels Morts (dedicada a San Valentín): Fins a fa poques décades, esta menuda iglésia estava coberta per una gran cantitat de exvotos en fusta, especialment de tipo anatòmic. En l'actualitat, la capella carix d'estes ofrenes.
Arquitectura Militar
- Campanar de Demo: L'actual campanar, construït en 1865, s'erigix sobre els fonaments d'una antiga casa-torre medieval, un tipo d'estructura fortificada residencial molt comuna en l'Edat Mija.
Bibliografía
- Franco Bontempi, Storia della Valsaviore, Tipografia Camuna, Breno, 2005.
- Baccanelli, Boldini, Moreschi, Ruggeri, Bercio - storia religiosa i civile del comune vaig donar Berzo Demo, Breno, Tipografia camuna, 2003.
- Serena Solano, Fausto Simonetti, Berzo Demo - Un abitato alpí fra l'età del ferro i romanizzazione, Esine, Tipolitografia Valgrigna, 2008.
Referències
- ↑ «Bilancio demografico mensile». demo.istat.it. Consultat el 2025-09-29.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Marco Foppoli, Berzo Demo, in Stemmario Bresciano, Província vaig donar Brescia / Grafo, 2011, p. 190, ISBN 978-88-7385-844-7.
- ↑ «BERZO DEMO - Enciclopedia Bresciana». www.enciclopediabresciana.it. Consultat el 2025-09-29.
- ↑ «Madonna Grande».
- ↑ «Madonna grande de Demo».
- ↑ S.p.A., Edizioni Brescia. «Tradizioni, il Badalisc diventa una occasione gastronomica», Bresciaoggi.it. Consultat el 2025-09-29 (en it-it).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «ADL ©Atlante Demologico Lombardo: Il Bresciano - Berzo Demo». www.demologia.it. Consultat el 2025-09-29.
- ↑ Roberto Celli, Repertori vaig donar fonti medievali per la storia della Val Camonica, Brescia, Tipolitografia Queriniana, 1984, p. 206, ISBN 88-343-0333-4.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Berzo Demo» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berzo Demo.- Pàgina web oficial de Berzo Demo (en italià)