Anar al contingut

Becari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Becari[1] és aquella persona que goja d'una beca per a estudis. Dita beca, otorgada habitualment per institucions públiques i en ocasions per empreses privades, cobriria tot o part de les despeses necessàries durant la duració de la beca: matrícula, material d'estudi, residència i manutenció. Generalment les beques se soliciten dins dels determinis prevists en les convocatòries que deuen ser públiques.


Beques d'estudis

Les beques d'estudis solen oferir-se para tots els nivells educatius. L'obligatorietat de l'ensenyança i la seua gratuïtat fins al nivell que cada estat legisla determina el tipo de beques. Aixina per als nivells d'ensenyança obligatòria les beques solen ser per a material escolar, menjador, transport i, en alguns casos residència. En els nivells d'ensenyança no obligatòria (normalment bachillera, graus i postgrados) les beques ademés de material, menjador i transport solen cobrir la matrícula, la residència i la manutenció. En la majoria d'ocasions es garantisa la matrícula i s'aporta una cantitat que es presumix suficient per al restant de despeses. Les beques en estudis de bachiller i estudis de grau solen ser de caràcter anual. En estudis de postgrado les beques poden ser de major duració.


Becari en pràctiques - pasante o practicanta

No obstant, el concepte actual de becari -des de finals del XX i les primeres décades del XXI- nos acosta més al d'un estudiant d'últims cursos o ya graduat que realisa pràctiques en organismes públics o empreses, ya siga en retribució econòmica o sense ella, en l'objectiu d'anar coneixent el món laboral o prestant el coneiximent adquirit en el seu estudis per a desenrollar proyectes o investigacions.

Alguns eixemples són les 'pràctiques d'estudiants no graduats' sense remunerar que s'han generalisat en els últims anys d'estudis grau i que són obligatòries i, en la majoria dels casos suponen una assignatura més.

En Europa un eixemple de 'pràctiques de postgraduado' és el Programa Leonardo, que formant part del Programa d'Aprenentage Permanent de l'Unió Europea,[2] obri a l'estudiant que ya ha finalisat els seus estudis realisar pràctiques en l'estranger, rebent a canvi una cantitat econòmica. La reclamació per part dels que realisen les pràctiques d'un reconeiximent econòmic -pujada de sòu- és generalisat.

En Amèrica Llatina s'usa la paraula "pasante" o "practicant", encara que en la realitat són dos coses distintes, puix pasante és aquell a qui, havent culminat els estudis corresponents, s'ha contractat en l'única finalitat de que desenrolle una primera experiència laboral relacionada en els objectius educatius de la formació rebuda. Els becaris són aquells a els qui, sent estudiants, ha contractat una entitat estatal, en l'única finalitat de brindar-los una ajuda econòmica per a contribuir al cost dels seus estudis, a canvi de la prestació de tasques.


Becariado i treball encobert

En l'actualitat, la concessió de beques a titulats és objecte de controvèrsia en Espanya, ya que es consideren com a treball encobert (per tant, serien un frau a la Seguritat Social i a l'Estatut dels treballadors).[3][4]

També en Argentina, a on existix des de 2005 una organisació de becaris que reclamen un Nou Règim Laboral que els otorgue els mateixos beneficis socials que als investigadors.[5]


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Programas de financiación para la educación y la formación». europa.eu (2007). Archivat des de l'original, el 20 de enero de 2008. Consultat el 10 de febrero de 2008.
  3. ↑ «Federación de Jóvenes Investigadores/Precarios» (en español) (2008). Consultat el 14 de noviembre de 2008.
  4. ↑ «Apadrina un Becario» (2008). Archivat des de l'original, el 7 de diciembre de 2008. Consultat el 14 de noviembre de 2008.
  5. ↑ «Página12/Rosario: Jóvenes Científicos Precarizados» (2010). Consultat el 16 de febrero de 2013.

Enllaços externs