Batalla de les Salines

La batalla de les Salines va ser un decisiu conflicte militar entre les forces d'Hernando i Gonzalo Pizarro contra les de Diego d'Almagro, el 6 d'abril de 1538. L'enfrontament entre Francisco Pizarro i Diego d'Almagro durant el procés de la conquista espanyola del Tahuantinsuyo es va originar en la disputa per la possessió de la ciutat de Cuzco, que abdós consideraven baix la seua jurisdicció i que estava en poder d'Almagro des de 1537.

La batalla va tindre lloc en les antigues salines incas de Cachipampa, situades a 5 km al sur de Cuzco, ciutat que va ser ocupada pels almagristas despuix de la seua victòria en Abancay. Abdós líders varen afirmar representar l'autoritat de la Corona espanyola; els de Pizarro controlaven la província de Nova Castella, mentres que els d'Almagro operaven en Nova Toledo.

Després d'una hora de massacre, la batalla es va resoldre en una victòria dels pizarristas: gràcies a la captura d'Almagro i els seus lloctinents, i la mort de Rodrigo Orgóñez en el camp de batalla, els Pizarro va perseguir a l'enemic prenent possessió del Cuzco. Almagro va ser eixecutat en juliol de 1538.

Antecedents

La guerra civil entre pizarristas i almagristas s'havia iniciat per la possessió del Cuzco. En 1537 Diego d'Almagro va ocupar el Cuzco, va capturar als germans Hernando i Gonzalo Pizarro, va derrotar a les forces pizarristas d'Alonso d'Alvarado en la batalla d'Abancay, i després va baixar a la costa, duent en si a Hernando Pizarro, pero deixant presos en el Cuzco a Gonzalo Pizarro i a atres capitans. Estos varen conseguir poc despuix escapar de la presó.

Abdós bandos varen entaular conversacions en Mala (regió de Lima) i varen decidir sometre la disputa del Cuzco a l'arbitrage de fra Francisco de Bobadilla. El fallo d'est va favorir a Pizarro. Lo que naturalment va ser rebujat per Almagro, de modo que Francisco Pizarro va optar per permetre que el seu antic soci continuara ocupant el Cuzco, fins que el rei Carlos I d'Espanya donara el veredicte final. A canvi d'eixa concessió va demanar la lliberació del seu germà Hernando. Lo que va acceptar Almagro, en contra de l'opinió del seu lloctinent Rodrigo Orgóñez, qui intuïa una argúcia de part dels pizarristas.

Moviments preliminars

Captura de la ciutat del Cuzco pels almagristas.

En efecte, la lliberació d'Hernando Pizarro va ser un greu error d'Almagro, puix el germà de Francisco, oblidant les promeses de pau, va reagrupar als pizarristas i va pujar a la serra per a recuperar la ciutat del Cuzco.

Almagro va comprendre llavors que no li quedava una atra eixida sino la guerra, i enrumbó també a la serra, per a defendre lo que considerava de la seua propietat; com es trobava molt malalt (possiblement de sífilis), va deixar la direcció de la campanya al seu lloctinent Rodrigo Orgóñez. Est va ordenar als seus hòmens que es feren forts en els passos del Huaytará (regió Huancavelica), una serra alta i asprosa a on en pocs efectius era factible impedir l'alvanç dels pizarristas. No obstant, els almagristas varen descuidar la defensa, i Hernando Pizarro va conseguir per mig d'un rodeig guanyar l'atre costat de la serra. Apenado per tal revés, Almagro i les seues tropes enrumbaron a marches forçades cap al Cuzco, per a defendre-la de l'alvanç pizarrista.

No obstant, els germans Pizarro no es varen dirigir de colp i repent al Cuzco, sino que varen baixar a la vall d'Ica, a fi de reabastecer i reanimar a les seues tropes, molt afectades per l'altura. Francisco Pizarro, l'edat del qual ya no li permetia bregar en una campanya militar tan exigent, es va retirar a Llima, deixant en els seus germans Hernando i Gonzalo la conducció de la guerra. Una volta llest, Hernando Pizarro va reemprendre la marcha cap al Cuzco: va prendre la ruta per Lucanas i Aymaraes, i sense major contratemps, va arribar a les rodalies del Cuzco, en abril de 1538. Uns dies abans Almagro havia entrat en la ciutat, preparant el seu defensa.

Vore també

• Història del Virreinato del Perú

Referències

• Cieza de León, Pedro: La guerra de les Salines. Madrit, 1877.
• Del Bust Duthurburu, José Antonio: Pizarro. Tom II. Edicions VAIG COPAR. Lima, 2001. ISBN 9972-606-22-8
• Inca Garcilaso de la Vega: Història general del Perú. Tom I. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Prescott, Guillermo: Història de la conquista del Perú. Tom II. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. Tom I. Editor: Carlos Milla Batres. Llima, Perú, 1981. ISBN 84-499-4813-4
• Vega, Juan José: Història general de l'eixèrcit peruà. Tom III. L'eixèrcit durant la dominació espanyola del Perú. Lima, Comissió Permanent de l'Història de l'Eixèrcit del Perú, 1981.