Batalla d'Abancay

La batalla d'Abancay, coneguda també com la del pont d'Abancay va ser lliurada el 12 de juliol de 1537, a la vora del riu Abancay (afluent del riu Pachachaca), en el Perú, entre les forces de Francisco Pizarro, encapçalades per Alonso d'Alvarado, i les de Diego d'Almagro, dirigides per Rodrigo Orgóñez. Va ser vencedor Almagro, ajudat per Pedro de Lerma, que es va passar al seu bando en plena batalla, i per Paullu Inca, de la noblea incaica. En ella va escomençar les guerres civils entre els conquistadors del Perú.

Antecedents

A principis de 1537, el governador de Nova Castella, Francisco Pizarro es trobava en Llima, a on acabava de repelir l'atac de les tropes incaicas de Quizu Yupanqui. En estar tallades les comunicacions en l'interior, Pizarro ignorava sobre els successos que en eixos moments ocorrien en el Cuzco, açò és, la finalisació del sege de la ciutat per Manco Inca, i l'arribada de Diego d'Almagro de la seua fracassada expedició a Chile. Creent que encara continuava el sege incaico del Cuzco, va enviar a Alonso d'Alvarado en 500 soldats espanyols, en la missió de pacificar tota la regió i recolzar als espanyols que encara estigueren defenent-se en la capital imperial. Segon en el mando va ser designat Pedro de Lerma, qui va quedar molt ofuscado puix havia esperat que Pizarro li nomenara a ell com a cap de l'expedició. Esta disputa entre capitans duria despuix séries conseqüències, com vorem més alvance.

Alonso d'Alvarado va alvançar cap a la serra per Huarochirí, aplegant a Jauja a on va permanéixer alguns mesos. Simultàneament, en la nit del 8 d'abril de 1537, Diego d'Almagro ocupava el Cuzco i capturava als germans Hernando i Gonzalo Pizarro, reclamant els seus drets de propietat sobre la capital incaica.

Preludi de la batalla

Ignorant lo que ocorria en el Cuzco, Alvarado va eixir de Jauja en el seu eixèrcit i va continuar la seua marcha cap a la ciutat imperial, aplegant a les rodalies d'Abancay. Va instalar el seu campament en Cochacaxas, prop al pont sobre el riu Abancay i va enviar una alvançada al mando de Pedro de Lerma per a que averiguara sobre la situació en el Cuzco. Por intermedio d'un fugitiu espanyol es va saber de l'ocupació del Cuzco per Almagro i la presó d'Hernando i Gonzalo Pizarro. Açò va causar gran consternació entre la gent d'Alvarado; la majoria va demanar tornar a la costa, puix temien als almagristas. Pero Alvarado es va negar.

Per la seua banda, Almagro va intentar negociar en el seu rival. Va enviar dos mensagers a Alvarado (Diego d'Alvarado i Gómez d'Alvarado, parents propencs del mateix) per a avisar-li de que no alvançara més en el territori de la seua governació; li va demanar ademés que se li unira en el seu disputa en els Pizarro. Alonso d'Alvarado va rebujar de mal modo l'oferiment; va capturar inclús als mensagers i va respondre que no negociaria res en Almagro fins a no rebre expressa orde del governador Francisco Pizarro, qui era el seu superior i l'únic a qui devia llealtat.

Alvarado confiava en el poder de les seues tropes, puix eren en número similar a les d'Almagro, pero ignorava que en el sí del seu eixèrcit ya s'hi havia incubado la deserció. Pedro de Lerma es va posar en tractes secrets en els almagristas, a els qui va oferir passar-se en 50 soldats baix el seu mando. Es creu que ho va fer en venjança per haver segut suplantat per Alvarado en el mando de l'expedició.

Almagro va voler seguir negociant en Alvarado, puix no volia desnugar la guerra en els hòmens de Pizarro, pero pressionat pels seus, va eixir del Cuzco en 500 soldats i es va dirigir a la trobada d'Alonso d'Alvarado. Aplegat a la rodalia del pont d'Abancay, una alvançada seua, comandada per Francisco de Chaves, va sorprendre i va capturar a Pedro Álvarez Holguín i a un grup de soldats d'Alvarado que anaven descuidats. Va ser el preludi de la victòria almagrista.

Mentrestant, en el seu campament de Cochacaxas, Alvarado s'enterava de la traïció de Pedro de Lerma, ordenant la seua captura. Pero ya era vesprada: Lerma va conseguir escapar i passar-se al camp almagrista, junt en atres soldats. Esta deserció seria decisiva per al resultat de la batalla, ya que Lerma va descobrir als almagristas els punts més favorables per a atacar a Alvarado.

Alvarado va desplegar les seues tropes per a resistir als almagristas: va situar davant del pont a un contingent baix el mando de Gómez de Tordoya; en un vau propenc va colocar a Juan Pérez de Guevara i en un atre més dalt a Sebastián Garcilaso de la Vega, en les seues respectives tropes, mentres que ell va quedar en un cos de reserva, per a acodir en auxili en el moment necessari.

Vore també

• Història del Virreinato del Perú

Bibliografia

• Cieza de León, Pedro: La guerra de les Salines, págs. 5 al 79. Madrit, 1877.
• Del Bust Duthurburu, José Antonio: Pizarro. Tom II. Edicions VAIG COPAR. Lima, 2001.
• Inca Garcilaso de la Vega: Història general del Perú. Tom I. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Prescott, Guillermo: Història de la conquista del Perú. Tom II. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. Tom I. Editor: Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1981.
• Vega, Juan José: Història general de l'eixèrcit peruà. Tom III. L'eixèrcit durant la dominació espanyola del Perú. Lima, Comissió Permanent de l'Història de l'Eixèrcit del Perú, 1981.