Batalla de Pelusio (343 a. C.)
La batalla de Pelusio va ser un enfrontament militar lliurat en el 343 a. C., entre l'Imperi aqueménida i la Dinastia XXX d'Egipte. Va tindre lloc en la fortalea de Pelusio, en la costa de l'extrem oriental del delta del Nilo, entre els perses manats pel sahansah Artajerjes III Oco i els egipcíacs manats pel faraó Nectanebo II, finalisant en una victòria dels primers i la reconquista d'Egipte.
Antecedents
[editar | editar còdic]En el 351 a. C., el sahansah Artajerjes III Oco va enviar grans eixèrcits[1] al mando dels seus generals per a reconquistar Egipte, pero els seus varen fracassar.[2] Encara que el sahansah no era un guerrer, va terminar per encapçalar una expedició ell mateixa quan fenicios i chipranes també es varen rebelar.[3]
En Sidón va esclatar un tumult pels abusos dels sátrapes perses a les èlits locals,[4] tot incentivat per les promeses d'ajuda del faraó Nectanebo II.[5] Els sidonios varen acumular armes, víveres i riquees,[6] varen cremar el palau dels sátrapa i el forraje dels ensellaments perses i varen arrestar als funcionaris imperials.[7] En resposta, Artajerjes III va reunir un eixèrcit en Babilonia i va marchar a l'oest, pero Belesis i Maceo, sátrapa d'Eber-Nari i Cilicia respectivament, es varen alvançar i varen atacar Fenicia.[8] Llavors, el rei Tennes de Sidón va contractar 4000 mercenaris grecs que servien del faraó i manats per Mentor de Rodas varen conseguir véncer-los.[9]
Al mateix temps, els reis de les nou principals ciutats de l'illa de Chipre,[10] es varen aliar per a alçar-se en armes simultàneament.[11] En enterar-se, Artajerjes III va ordenar a el sátrapa Hidrieo de Caria organisar una expedició.[12] Varen ser contractats 8000 mercenaris grecs i 40 trirremes al mando del ateniense Foción i el chiprà Evágoras.[13] Es varen dirigir a Salamina, la principal ciutat de l'illa, sitiant-la per terra i mar i saquejant el camp obert fins a fer un gran botí,[14] que va permetre reclutar a molts soldats de Síria i Cilicia per a duplicar les forces aqueménidas, aterrorizando als reis chiprans.[15] El sege va prendre un any, durant el qual les demés ciutats chipranes es varen rendir, pero finalment el rei Pitágoras de Salamina es va rendir.[16]
Campanya
[editar | editar còdic]Tennes es va enterar de la vinguda del sahansah en un gran eixèrcit i va considerar que era impossible véncer, per lo que va decidir salvar-se.[17] En secret, va enviar al seu fidel sirviente, Tetalión, a trobar-se en Artajerjes III i oferir-li entregar-li Sidón i ajudar-ho en el seu coneiximent de la topografia egipcíaca, especialment dels llocs aptes per al desembarc en el delta del Nilo.[18] El monarca persa va acceptar, pero quan Tetalión li va demanar estretir la seua mà dreta Artajerjes es va ofendre per considerar que el sirviente no confiava en la seua paraula i va ordenar decapitar-ho.[19] No obstant, Tetalión li va respondre que de matar-ho perdria l'ajuda de Tennes i la seua victòria es tornaria incerta, per lo que li va donar la mà i li va permetre tornar a Sidón en secret.[20] Se sap que Artajerjes III va demanar ajuda a Atenes i Esparta, pero les ciutats només varen respondre en que seguien sent les seues aliades, pero no enviarien tropes.[21] Només va poder contractar 1000 tebanos i 3000 argivos manats per Lacrates i Nicostrato.[22] Els grecs de la costa d'Àsia Menor varen enviar atres 6000 hòmens que es varen dirigir directament a Sidón.[23]
En aplegar a Sidón, Tennes va confiar els seus plans de traïció a Mentor, qui va quedar a càrrec de protegir part de la ciutat, i va eixir en 100 nobles sidonios a supostament negociar.[24] Quan es varen acostar al campament persa, Tennes va fer arrestar als nobles i els va culpar del tumult davant el sahansah, sent eixecutats de colp i repent. Després, varen aplegar atres 500 nobles sidonios en branques d'oliveres en les mans a demanar la pau,[23] pero varen ser eixecutats.[23] Artajerjes III desijava saquejar la ciutat per a usar-la d'advertència,[23] pero contava en molts ciutadans ben entrenats en les seues sòlides muralles i més de cent trirremes i quinquirremes que desijava.[25] Finalment, Mentor va canviar de bando i va permetre als perses entrar per un sector dels murs.[23] La ciutat va ser saquejada i cremada,[26] morint 40000 persones.[27] Despuix d'açò, les demés ciutats fenicias es varen rendir[28] i el monarca aqueménida va alvançar sobre Egipte en tot el seu eixèrcit.[29]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diodoro XVI.40.3
- ↑ Diodoro XVI.40.4
- ↑ Diodoro XVI.40.5
- ↑ Diodoro XVI.41.2
- ↑ Diodoro XVI.41.3
- ↑ Diodoro XVI.41.4
- ↑ Diodoro XVI.41.5
- ↑ Diodoro XVI.42.1
- ↑ Diodoro XVI.42.2
- ↑ Diodoro XVI.42.4
- ↑ Diodoro XVI.42.5
- ↑ Diodoro XVI.42.6
- ↑ Diodoro XVI.42.7
- ↑ Diodoro XVI.42.8
- ↑ Diodoro XVI.42.9
- ↑ Diodoro XVI.46.1
- ↑ Diodoro XVI.43.1
- ↑ Diodoro XVI.43.2
- ↑ Diodoro XVI.43.3
- ↑ Diodoro XVI.43.4
- ↑ Diodoro XVI.44.1
- ↑ Diodoro XVI.44.2
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Diodoro XVI.44.4 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ Diodoro XVI.45.1
- ↑ Diodoro XVI.44.6
- ↑ Diodoro XVI.45.4
- ↑ Diodoro XVI.45.5
- ↑ Diodoro XVI.45.6
- ↑ Diodoro XVI.46.4
Bibliografia
[editar | editar còdic]Antiga
[editar | editar còdic]- Diodoro Sículo. batalla de Pelusio. Llibre XVI. En Sherman, Charles L. (1952). The Library of History of Diodorus Siculus (en anglés), Cambridge: Harvard University Press.
Moderna
[editar | editar còdic]- Benson, Douglas S. (2003). Pharaoh at War: The Iron Age: the armed conflicts of ancient Egypt from Ramoses XI to Ptolemy I, BC 1099 to BC 300 (en anglés), Mansfield: BookMasters.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Pelusio (343 a. C.)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.