Batalla de Constantino contra Majencio

La batalla de Constantino contra Majencio o Batalla del Pont Milvio ( Pons Milvius), és un fresca en una de les habitacions que hui són conegudes com Stanze vaig donar Raffaello, en el Palau Apostólico en el Vaticà. S'ubica en la Sala vaig donar Costantino («Sala de Constantino»). Va ser eixecutat per Giulio Romà i atres ajudants de l'artiste renaixentista italiano Rafael, que va morir en 1520. Lo més provable és que, com la Visió de la creu, es pintara seguint un dibuix o proyecte de Rafael, entre els anys 1520 i 1524.

Batalla de Constantino contra Majencio

Despuix de la mort del mestre, Giulio Romà va treballar junt a atres membres del taller de Rafael per a acabar la comissió de decorar en fresca estes sales.

Esta fresca mostra la batalla del Pont Milvio, ocorreguda el 28 d'octubre de 312 entre els emperadors romans Constantino I i Majencio. Constantino va guanyar la batalla, i va atribuir la seua victòria al Deu dels cristians. Es tractava d'aludir, puix, a la victòria del Cristianisme front al Paganisme. Este fet ve representat pels àngels triunfantes que ocupen el centre de la part superior de la composició.

Es representa als eixèrcits lluitant en primer pla, en una confusa amalgama de cossos que no es veuen totalment; hi ha guerrers lluitant a peu, uns atres a cavall. En la part de la dreta, es representa el riu Tíber, en el pont Milvio sobre ell. En les aigües i sobre el pont, també apareixen personages lluitant. En el segon, el paisage del nort de Roma, a on va tindre lloc la batalla. Es veu, l'esquerra, el mont Mario, en la Vila Madama en construcció. La Vila Madama, encara que incompleta, va ser una de les més famoses i imitades viles i jardins aterrazados del Alta Renaixença. La seua construcció va ser ordenada pel llavors moradura Juliol de Médici, primer de León X i el proyecte és obra de Rafael.

Tota l'escena està emmarcada, a modo de trampantojo, com si fora un tapís, recurs ilusioniste amprat en els principals frescs d'esta Sala de Constantino. En l'exterior del mateix apareixen dos figures femenines, una a cada costat: RELIGIO (religió) a l'esquerra i IVSTITIA (justícia) a la dreta. La de l'esquerra apareix assentada, sostenint en les mans dos taules, una en llatí i una atra en hebreu.

La gama cromàtica utilisada en esta fresca és més be llimitada i apagada, sensació que es reforça per la pràctica absència de llum.

Erro al crear miniatura:
La batalla de Constantino contra Majencio en l'Estància de Constantino. A la dreta es pot vore la representació de la Justícia.

Referències

editar
  • L. Cirlot (dir.), Museus del Vaticà, Col. «Museus del Món», Tom 10, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3813-0, págs. 76-79.