Basses de Torregarcía
Les basses de Torregarcía són un jaciment arqueològic d'orige romà, localisat en el municipi espanyol d'Almeria, junt a la desembocadura de la rambla de les Amoladeras, tractant-se d'una antiga factoria de salazones i de garo. En les ruïnes es poden distinguir les piscines de salazón, els forns i diverses estructures d'almagasenament;[1] si be és cert que investigacions més recents recolzen la teoria de que es tractaren d'una fàbrica de púrpura.
Descripció
[editar | editar còdic]L'àrea arqueològica cobrix una superfície d'uns 5 600 m², i comprén els restants d'una presunta fàbrica de salazones, anexa a atres instalacions la finalitat de les quals era l'extracció de púrpura (Zona A), ademés d'una chicoteta edificació residencial ubicada una miqueta més a alce (Zona B). La datació d'este últim recint va concloure que el seu orige se situa en el II; encara que es va estendre la mateixa data per a tot el conjunt, esta no va poder ser fefaentment certificada en les primeres excavacions.
En la Zona A hi ha excavats uns 240 m² de piletas de diferents dimensions, dispostes al voltant d'un pati central obert a la costa, i el propòsit de la qual seria presuntament el de la producció de garo i que es presuponen coetáneas. També hi havia sales dedicades a l'almagasenament. Es creu que totes estes instalacions es trobaven cobertes, en haver-se trobat marques de cañizo en morters i bases de respal. Molt propenca es va trobar un depòsit de restants de moluscs. D'acort en esta distribució, existixen paralelismes en atres fàbriques de salazones del Mediterràneu occidental.[2]
La Zona B, que s'ubica molt propenca al pou de les Amoladeras, ha segut descrita com una zona de vivenda, conclusió a la que es va aplegar per la mampostería en morter de calç i el material de cuina ceràmic. Cal destacar també els dispersos restants ceràmics que és varen trobar en el camí entre abdós zones.[2]
Investigacions posteriors varen catalogar atres dos zones, catalogades com a C i D: La Zona C, a escassos metros al nort de la Zona A, simplement creuant el camí d'accés a les plages de l'àrea, relacionada en diferents construccions. La Zona D es troba al nort de la Zona B, i en este cas es tracta d'una atra acumulació de restants de closques. Estes noves troballes varen donar peu a la teoria de la fàbrica de púrpura.
Història recent
[editar | editar còdic]El lloc va ser descobert en els anys 1970, pero no va ser sino cap a 1984 els restants varen ser inscrits en el Precatálogo del Patrimoni arqueològic de la província d'Almeria com a jaciment[3] i es va poder començar la seua investigació.
Enquadrades en el Proyecte de Prospecció Arqueològica Superficial de la Comarca de Níjar, al front de la qual es trobava José Ramón Ramos Díaz, les llabors d'investigació varen transcórrer entre els anys 1985 i 1987, conseguint-se la datació dels restants gràcies a la troballa de fragments de terra sigilata sudgálica i africana, ademés de diferents ánforas, estimant-se l'establiment al voltant de el I.
Per la gran deterioració de la zona, es va autorisar una excavació d'urgència a mitan de 1990, encara que esta conta en escassa documentació.
El jaciment va conseguir en l'any 1998 la seua protecció artícul 13.32 (Sol no urbanisable d'Especial Protecció de Jaciments Arqueològics), del Títul 13 (Règim del sol no urbanisable), del PGOU de la ciutat d'Almeria.
Este jaciment va ser posteriorment inclós en un proyecte d'investigació titulat com a Estudi de jaciments de ribera des de la Prehistòria a l'Edat Mija en la província d'Almeria fent us de tècniques de prospecció no invasivas, en M.ª Juana López Medina al cap, sent autorisat per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia en 2018,[4] que va terminar sugerint que la finalitat de les basses de Torregarcía era la producció de púrpura.
Fàbrica de púrpura
[editar | editar còdic]Un grup d'investigació de l'Universitat d'Almeria en colaboració en la de Càdis, durant unes llabors portades a terme entre 2019 i 2021, varen interpretar les ruïnes com una antiga fàbrica de púrpura, una tenyida molt apreciada pels romans i considerat com a artícul de lux. Les evidències en les que es basen estes afirmacions són el fet de que hi havia certes discordances sobre atres fàbriques de salazones trobades, com uns passadiços més estrets i enrasados en el sol, ademés d'un depòsit de closques ubicat a pocs metros, en unes dimensions molt superiors a atres trobades en la península ibèrica, lo que du a pensar que esta factoria tinguera una rellevància superior a les d'atres propenques. Entre les closques trobades, es trobava un 90% d'Hexaplex trunculus, ademés de chicotetes cantitats de Bolinus brandaris, usat per a variar les tonalitats del púrpura.[5]
Ademés en la mateixa teoria se sosté que en les instalacions també es manufacturaban productes en esta púrpura com a textils.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ruïnes de la Factoria Romana de Salazones» (en és). Consultat el 27 de setembre de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 LÓPEZ MEDINA, MARÍA JUANA (2023). el%20poblament_BAR.pdf?sequence=1 Torregarcía, Purpura i Aigua (en espanyol), Oxford. ISBN 978 1 4073 6047 8.
- ↑ «Factoria de Salazón de Torregarcía» (en és). Consultat el 27 de setembre de 2025.
- ↑ «Basses de Torregarcía» (en és). Consultat el 27 de setembre de 2025.
- ↑ «L'enorme fàbrica romana de púrpura amagada baix les dunes en la Veta de Gata» (en és). Consultat el 27 de setembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balsas de Torregarcía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.