Anar al contingut

Basilikon Doron

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Basilikon Doron
Portada del Basilikon Doron.

El Basilikon Doron és un tractat sobre el govern escrit pel rei Jacobo VI d'Escòcia i I d'Anglaterra en 1599. Basilikon Doron (Βασιλικὸν Δῶρον) en grec significa regal real, ya que està escrit en forma d'una carta privada a l'hereu real, Enrique de Rothesay. Despuix de la mort d'Enrique en 1612, Jacobo li'l va donar al seu segon fill, Carlos, naixcut 1600 i que regnaria com Carlos I. Sèt còpies varen ser impreses en Edimburc en 1599 i varis mils d'eixemplars més varen ser republicados en Londres en 1603.

Este document està dividit en tres llibres, establint directrius generals per a ser un monarca eficaç. El primer tom descriu el deure un rei cap a Deu com a cristià, el segon se centra en les funcions i responsabilitats del càrrec i el tercer en el comportament apropiat per a la vida diària d'un monarca.

El Basilikon Doron ampra l'argument del dret diví dels reis, com en The True Law of Free Monarchies, també escrit per Jacobo. Advertix contra els "papista" i es burla dels puritanos i seguix aixina la filosofia del rei d'un "camí mig", reflectit en el prefacio a la Bíblia del rei Jacobo. Defén eliminar els Apocrypha de la Bíblia.

El Basilikon Doron publicat finalment ben pugues haver segut un intent de retratar al rei baix una llum favorable. James Sempill va ajudar a Jacobo a compondre-ho i Robert Waldegrave, al que li va anar impost secret, va imprimir sèt còpies a petició real. Henry Taylor va afirmar que va ser imprés en l'imprenta de Waldegrave. Richard Royston, i William Dugard posteriorment, varen editar versions posteriors.

Contingut

La primera part està centrada en ser un bon cristià, instruint al seu fill en amar i respectar a Deu, aixina com en témer-li. Ademés, és essencial estudiar estretament les Escritures (la Bíblia) i especialment alguns llibres concrets dels Testament Antic i Nou. Finalment, li recomana que pregue a sovint i siga sempre agraït per lo Deu li ha donat.

En el segon llibre, Jacobo va animar el seu fill a ser un rei bo i no un "tirà", establint i fent complir les lleis aixina com governant en justícia i igualtat. Per a potenciar l'economia afirma que és important invitar mercaders estrangers al país i basar la moneda en or i argent. Segons Jacobo, un monarca bo té que estar ben familiarizado en els seus súbdits i per lo tant és sensat de visitar tots els regnes cada tres anys. Durant la guerra, s'han de triar comandants veterans pero capaços per a dirigir un eixèrcit compost de soldats jóvens i àgils. En la cort i en la seua casa, s'ha de seleccionar cuidadosadament a criats i senyors lleals. Quàn siga hora de triar una dòna, el monarca recomana que siga de la mateixa religió i que tinga generoses propietats. Aixina i tot, no es deu inmiscuir en la política de govern sino complir els seus deures domèstics. Sobre l'herència, per a assegurar l'estabilitat el regne deuria estar destinat al fill major i no ser dividit entre tots els fills. Finalment, lo més important per a Jacobo és que el seu fill sabera ben el seu ofici, governar als seus súbdits. Per a això, deu estudiar les lleis del seu regne i participar activament en el Consell. Ademés, deu estar familiarizado en les matemàtiques, per a propòsits militars, i l'història mundial, per a política estrangera.

La part final del Basilikon Doron es dedica a la vida diària d'un monarca. Jacobo va aconsellar el seu fill menjar carn per a ser forta i complir en els seus deures itinerants i bèlics. Advertix que no es deu beure i dormir excessivament. Ademés, el seu guardarropa deu ser net i apropiat i mai deu deixar-se que cabell i ungles creixquen molt temps. En la seua escritura i discurs, es deu utilisar un llenguage sincer i senzill.

Per al rei, totes estes directrius conformen un còdic bàsic a seguir per tots els monarques i caps d'Estat en governar si volen ser diligents. Jacobo va reunir estes direccions a raïl de la seua experiència pròpia i l'educació que havia rebut, i li la va oferir al seu fill en el Basilikon Doron en l'esperança de que fora un bon governant i, potser, de que ho transmetera a generacions futures.

Bibliografia

  • Craigie, James, ed. (1950), El Basilikon Doron de King James VI, Londres & d'Edimburc: William Blackwood & fills.
  • Doelman, James (1994), "‘Un rei de thine cor propi': la Recepció anglesa de King James VI i és Basilikon Doron", Desseté Sigle 9 (1): 1@–9.
  • James VAIG VORE/yo (1996), Fischlin, Daniel; Fortier, Mark, eds., La Llei Certa de Monarquies Lliures i Basilikon Doron, Toronto: Centre per a Reformation i Estudis de Renaixença.
  • Sommerville, John (1994), "Basilikon Doron", Escritures Polítiques, Cambridge Prensa Universitària, pp. 1@–61