Basament
El basament[1] és un cos que es posa baix de la canya de la columna i que comprén la basa i el pedestal.[2] Generalment presenta un aspecte massiç i compacte.
Característiques
La base típica del basamento dels temples grecs té el nom de sòcul (genèric) o crepidoma (en grades) en el qual el pla sobre el que recolzen les columnes es diu estilóbato mentres el més alt i dominant dels temples romans es diu podi.
El terme basamento també pot indicar la part inferior d'un edifici que està constituït també per més plans, en forma arquitectònica distinta de les superiors. Per últim, pot tractar-se d'un element autònom que té la funció de soport d'una estàtua o una decoració o a qualsevol atre objecte de grans o menudes dimensions. En un pedestal pot ser també sinònim de sòcul.
Referències
Bibliografia
- De Vecchi, Pierluigi; Cerchiari, Elda (1999). I tempi dell'arte (en italiano), Milán: Bompiani. ISBN 978-88-451-7107-9.
- Bertelli, Carlo; Briganti, Giuliano; Giuliano, Antonio (1990). Storia dell'arte italiana (en italiano), Milán: Electa-Bruno Mondadori. ISBN 884244684X.