Basílica de la Mercé (Buenos Aires)
La Basílica de La nostra Senyora de la Mercé (coneguda com a Iglésia de la Mercé) és un dels temples catòlics més antics de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires. Es troba junt al Convent de Sant Ramón Nonato i està ubicada a pocs metros de la Plaça de Maig, en el barri de Sant Nicolás, en la Comuna 1 de la capital argentina.
Història
.jpg){kind=link}
L'història del solar es remonta a la fundació de Buenos Aires per Don Juan de Garay en 1580. En el repartiment original de terres, el conquistador va cedir a l'orde dels dominicos les terres compreses entre els actuals carrers reconquista, Perón, Sarmiento i l'Avinguda Alem (en eixa época la costa del Riu de la Plata).
En 1589 varen aplegar al país els pares mercedarios, fent-se càrrec d'estes terres i construint en 1603 una chicoteta iglésia d'atobó en sostres de fusta i palla, que va ser dedicada a la Verge de les Mercés, i un convent contigu.
La precarietat del temple va fer que en 1721 es decidira la construcció d'un edifici definitiu d'escala adequada, per ad açò es va contar en l'arribada a Buenos Aires dels arquitectes jesuïtes i italians Giovanni Andrea Bianchi i Giovanni Battista Prímoli, els qui varen treballar intensivamente en l'actual Argentina, dissenyant vàries iglésies en Buenos Aires, i les estàncies jesuíticas en l'actual província de Còrdova.
En 1733 es varen inaugurar la nau, la cúpula, el presbiteri i la travessia, pero les obres varen continuar llentament durant les següents décades, fins que el temple va poder donar-se per terminat recent cap a 1779.
Des del seu atri, en 1806 Santiago de Liniers va dirigir l'atac a la Plaça Major, durant la reconquista de Buenos Aires en la primera invasió anglesa. El 12 de setembre de 1812, es va beneir en l'Iglésia de la Mercé el casament de María dels Remeis d'Escalada en el llavors tinent coronel José de Sant Martín.[1] En 1809 es va beneir en l'Iglésia de la Mercé el casament de Bernardino Rivadavia, futur president, en Juana del Pi.
L'orde dels mercedaris es va anar del país, junt a unes atres, per la llei de Reforma Eclesiàstica iniciada pel governador Martín Rodríguez i el seu ministre Bernardino Rivadavia en 1823.
En 1829 va ser declarada Parròquia de Catedral al Nort, i en 1834 va escomençar a funcionar una escola d'òrfenes en l'edifici del convent.
En 1859, en la seua torre funcionava un observatori astronòmic a on els mestres relojeros i astrònoms, Adolfo Jaeggli i Isidoro Diavet, feyen les seues medicions i després en el seu taller de rellongeria, en el carrer Perú 3, donaven l'hora oficial.
En 1894, va escomençar una remodelació total de l'edifici, la frontera del qual va ser modificada per l'arquitecte Juan Antonio Buschiazzo. Els interiors també varen ser treballats per diversos artistes, que varen realisar pintures murals i estuc que varen donar més fastuositat als sobris interiors de l'época colonial. L'inauguració de les obres es va realisar el 24 d'abril de 1900.
En 1917 el Papa Benedicto XV li va conferir la jerarquia de Basílica Menor sent declarada Monument Històric per decret de maig de 1942. En 1954, l'arquitecte Andrés Millé va encapçalar la restauració del nàrtex, despullant-ho dels ornaments agregats per la reforma de 1894. La major part dels seus altars, relíquies, restaurades. La Basílica de La nostra Senyora de la Mercé Pero la seua gran remodelació, incloent la seua monumental frontera, té com a any clau a 1894. La tasca va estar a càrrec de Juan Antonio Buschiazzo, un arquitecte naixcut en 1846 en Itàlia. El treball de remodelació de la Basílica de la Mercé va dur sis anys i es va inaugurar en abril de 1900, la proposta per Buschiazzo va ser un frontis en un grup escultòric que aludix a un fet històric i clau en la lluita per la lliberació de l'imperi espanyol. En eixe treball es veu Manuel Belgrano ofrendando a la Verge de la Mercé el bastó de mando de l'eixèrcit del Nort (que ell comandaba) i dos banderes capturades als realistes durant la guerra d'Independència.[1]
El temple va ser restaurat per la Secretaria d'Obres Públiques de la Nació entre 2001 i 2007 en un equip de la Direcció Nacional d'Arquitectura, que va vore el seu treball afectat per la crisis de 2001 que va colpejar fortament l'economia i a tot el sistema institucional argentí. L'empresa contractista va ser Interobras SRL.[2]
Llocs relacionats: Convent de Sant Ramon
El Convent Gran de Sant Ramón Nonato, en reconquista i Perón, ho va fundar en 1603 fra Pedro López Valero. Algunes fonts indiquen que l'actual construcció va ser d'Arquitecte Andrea Bianchi, en la provable colaboració de Juan Bautista Prímoli.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Basílica de la Merced (Buenos Aires)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.