Anar al contingut

Bartsia trixago

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bartsia trixago

Bartsia trixago (sinònim: Bellardia trixago) és una planta anual comuna en camins i cunetes (rara en cultius) originària d'Europa circum-mediterrànea i Nort d'Àfrica.

Erro al crear miniatura:
Detall de les flors

Descripció

Es tracta d'una planta hemiparásita -de raïls i sense hoste específic-, en pasturages i herbars de seca. Lo més cridaner del seu inflorescència és la corola bilabiada, que pot ser discolora, i les seues grans bràctees. Les seues flors poden variar de tons blancs a rosats, pero és habitual trobar eixemplars en flors completament grogues, podent confondre's en Parentucellia viscosa, d'aspecte molt similar.

Aplega fins a 70 cm d'altura, pero normalment no passa dels 40-50 cm. Els brots són erectos, simples o poc ramificats. Les fulles (14)20–60(73) per (2)4–9(12) mm, opostes, amplexicaules, erecto–palesos, rectes o incurvas, lineares o linear–lanceoladas, remotament serrades, estrigosas. L'inflorescència medix 2–16 cm, en arracada espiciforme, dens i les bràctees fins a 25 per 8(12) mm, en indumento molt dens, les inferiors foliàcees, les superiors sanceres, ovadas, cordadas. Les flors són zigomorfes, hermafrodites, pentámeres, subsésiles en un càliç 4–10 mm, ventricoso, dividit en 2 llavis laterals bilobados i una de corola 10–20 mm, bilabiada, puberulento–glandulosa, blanca en tons rosats o groga, en llavi superior galeado i tubo de 8–10 mm, més llarc que el càliç. El frut és una càpsula de 6–12 per 4–6 mm, ovoidea, pelosa en llavors de 0,6–0,7 per 0,4–0,5 mm, alguna cosa reniformes, pardo–clares, casi rosades. El número de cromosomes és de 2n = 24.[1][2]

Distribució i hàbitat

Esta espècie d'orige circummediterráneo ha segut introduïda en Amèrica, Austràlia i Suràfrica. També ha aplegat a colonisar les Illes Canàries i Madeira, provablement com a espècie exòtica invasora.

Té gran indiferència edàfica, puix està lligada a la presència de plantes que parasita, que serà l'únic requisit per al seu establiment. Pero mostra certa predilecció per sols bàsics, zones calcàrees i yesíferas. La podem trobar en herbars i pasturages efímers, cunetes i clars de xara, a voltes en cert comportament ruderal.

Creix des del nivell de la mar fins als 1300 metros, ocupant els pisos termo i mesomediterráneo. Ombroclima sec.

Referències