L'algaravía apegalosa (Parentucellia viscosa) és una planta herbàcea de la família Orobanchaceae.

algaravía apegalosa (Parentucellia viscosa)

Descripció

Planta semiparásita, herbàcea, anual, de glàndules apegaloses, vert clar, recta, normalment no ramificada, de 10-50 cm d'alt, en brot quadrangular. Fulles opostes, oblongues, de fins a 12 mm de llarc i 5 mm d'ample, més o menys esmolades, profundament dentades sobretot les superiors. Inflorescències terminals, laxas, en mechons, en fulls. Càliç de 10-16 mm de llarc, tubular, els 4 sépals tan llarcs com el tubo. Corola groga, rarament blanca, bilabiada, caediza. Tubo corolino de fins a 25 mm de llarc, tancat. Llavi superior en forma de caixco, l'inferior més llarc, trilobat. 4 estams, 2 més llarcs i 2 més curts. Ovari súpero. Càpsula vellosa, a penes d'1 cm de llarc. Llavors menudes.[1]

Hàbitat

Praderies seques, vores de rieres.

Distribució

Mediterràneu, en l'est fins a Pèrsia, en l'oest fins a Escòcia.

Taxonomia

Parentucellia viscosa va ser descrita per (L.) Caruel i publicat en Flora italiana, ossia descrizione delle piante ... 6: 482. 1885.[2]

Sinonímia
  • Bartsia viscosa L.
  • Bellardia viscosa (L.) Fisch. & C.A.Mey.
  • Eufragia viscosa (L.) Benth.
  • Lasiopera viscosa (L.) Hoffmanns. & Link
  • Rhinanthus viscosus (L.) Lam.
  • Trixago viscosa (L.) Rchb.[3]

Noms comuns

  • Castellà: algarabía, algarabía apegalosa.

Referències

  1. ↑ Bayer, Ehrentraud (1989). Plantes del Mediterràneu, Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  2. ↑ «Parentucellia viscosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de maig de 2014.
  3. ↑ Parentucellia viscosa en PlantList

Bibliografia

  1. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  6. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calif. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  • Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  1. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.