Barcos sagrats atenienses
Els barcos sagrats atenienses eren barcos de l'Antiga Atenes, freqüentment trirremes, que complien funcions religioses especials tals com participar en processons sagrades (theoria) o en embaixades o carreres marítimes durant els festivals religiosos.[1] Els dos barcos més famosos d'este tipo varen ser el Para-ho i el Salaminia, que també varen actuar com a transport de mensages del govern ateniense en els sigles V i IV a. C.[2] Entre atres barcos de possible notorietat s'inclou un tal volta nomenat Delias, un triacóntero (galera de trenta rems) que es creu va ser el que Teseo va utilisar per a navegar fins a Creta, i que hauria participat de vàries theria tradicionals a Delos; el navío era somés a reparacions constants que consistien en la tongada de les taules de fusta individuals per a que conservara la seua capacitat de navegació al mateix temps que mantenia la seua identitat distintiva.[3] (Para més informació sobre la qüestió filosòfica de l'identitat del barco, vore el Barco de Teseo). Després de les reformes establides per Clístenes, es va nomenar un barco per cada una de les dèu tribus que varen engendrar un líder polític; és possible que estos barcos també anaren sagrats.[4]
El Para-ho i el Salaminia, i possiblement atres barcos sagrats, actuaven dins de l'armada de guerra ateniense. Per tractar-se de navío especialment llaugers, estos dos eren utilisats per a missions de reconeiximent i enviament de mensages, pero també estaven inclosos dins de la llínea de combat.[5] Mentres, en temps de pau, tant el Para-ho com el Salaminia portaven a terme vàries tasques encomanades pel govern d'Atenes. Aparentment, el Para-ho hauria realisat gran part de les missions diplomàtiques,[6] i el Salaminia transportava mensages oficials;[7] entre els més famosos, es troba el seu despaig per a arrestar a Alcibíades quan el strategos es trobava al mando de l'Expedició a Sicília.[8] Abdós trirremes contaven ademés en tesorers consagrats, o tamiai.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jordan, Athenian Navy, pág. 154-157.
- ↑ Jordan, Athenian Navy, pág. 153.
- ↑ Jordan, Athenian Navy, pág. 160-161.
- ↑ Jordan, Athenian Navy, pág. 179; no obstant, vore Lewis, Athenian Navy, pág. 71, sobre la reserva per part del món acadèmic d'aumentar en demasía el número de barcos sagrats.
- ↑ Jordan, Athenian Navy, pág. 158-159 i 167.
- ↑ Jordan, Athenian Navy, pág. 173.
- ↑ Jordan, Athenian Navy, pág. 166.
- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso 6.53.
- ↑ L'existència de tesorers designats per al Para-ho i un atre barco sagrat, el Ammonias, és relatada per Aristóteles en el seu Constitució dels atenienses, 61; aixina mateix, la majoria dels acadèmics moderns consideren que el Ammonias hi hauria remplazado al Salaminia, per lo que també assignen un tesorer al Salaminia (vore Lewis, Athenian Navy, pág. 71), pese a que Jordan (Athenian Navy, pág. 167 i 177) no està d'acort i únicament assigna un tesorer al Ammonias.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barcos sagrados atenienses» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.