L'añil baste[1] (Baptisia tinctoria) és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família Fabaceae que són natives d'Amèrica del Nort[2] especialment en Canadà (Quebec i Ontario) i en EE. UU. en l'estat de Virgínia, creix en els boscs i ales de terrenys secs de terrenys aluvials[3]

añil baste (Baptisia tinctoria)
Ilustració de Baptisia tinctoria en el Curtis's botanical magazine de 1808.

Característiques

És una planta herbàcea perenne que presenta brots erectes d'entre 60 i 90 cm d'altura. La raïl posseïx un característic color púrpura intens i ramifica en gran cantitat de raïls secundàries. El brot presenta numeroses ramificacions que porten fulles trifoliades en foliols de fins a 2 cm de llongitut i un curt peciol que tornen a color negre quan moren. Presenta flors de color groc brilante de fins a 1,3 cm que s'agrupen en arracades. Estes flors quallen en una llegum d'1 cm de llongitut i 0,6 cm de gruixa que contenen entre 1 i 4 llavors.

Propietats

La raïl de Baptisia tinctoria és utilisada en l'etnobotánica dels pobles natius de Norteamérica com antisèptic, diaforético, laxant i purgativa en el tractaments d'úlceres cutànees i de gola, tifus i escarlatina.

Principis actius

En extractes d'esta planta s'han identificat els alcaloides esparteína, citisina, n-metilcitisina i anagirina. També els fenols baptisina, baptisol i escopoletina, els flavonoides genisteína, biocanina A, la fitoalexina maackianina i formononetina. Entre els polisacàrits presents en activitat es coneix la presència de proteïnes arabidogalactanas.

Toxicitat

En les parts aérees de Baptisia tinctoria de la mateixa manera que ocorre en atres espècies del seu gènero la presència dels alcaloide citisina, N-metilcitisina i anagirina, composts tòxics per al ser humà, fa que el seu consum com a aliment o com a part de complements alimenticis no siga recomanable.[4]

El seu us com a planta medicinal està contraindicat en embarassades i lactants. La sobredosis dels seus principis actius poden causar emesis i catarsis que s'associa en miàlgia, hipersalivació i inflamació gastrointestinal. En casos de sobredosis extrema pot causar fallos respiratoris per afecció del sistema nerviós que pot dur a la mort.

Taxonomia

Baptisia tinctoria va ser descrita originalment per Carles Linneo com Sophora tinctoria i reubicada en el seu gènero actual per Étienne Pierre Ventenat en Decas Generum Novorum 9. en 1808.[5]

Sinonímia

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ Canby, William. "Notes on Baptisia." Botanical Gazette 4 (1879): 129-132.
  3. ↑ "Baptisia tinctoria". Missouri Botanical Garden. http://www.mobot.org/gardeninghelp/plantfinder/plant.asp?Code=J500 (accessed May 24, 2007).
  4. ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5): 2663.doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Sophora tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de giner de 2013.
  6. ↑ 'Sophora tinctoria' en PlantList

Enllaços externs