Anar al contingut

Bani Surmah

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bani Surmah (en persa: بنی سورمه‎) és una necròpolis del periodo sumerio tardà, situada en un replanell del Pusht-i Kuh, en el cor dels Zagros centrals, en Iran. Va ser estudiat per primera volta en 1967 per una expedició belga per encàrrec dels Museus Reals d'Art i Història de Brusseles i l'Universitat de Gante. Les seues excavacions varen traure a la llum mobiliari funerari de bronze en un moment en que este domini estava encara en culers.

Context històric de Lorestán

Durant l'Antiguetat, la major part del Putsht-I Kush estava habitada per nómades o seminómadas, encara que també existien chicotets llogarets. Els cementeris desenterrados per les excavacions, provablement situats no llunt dels seus campaments temporals, daten del V mileni al III. En l'época en que es va construir Bani Surmah, els pobles de la regió eren els gutis, els lullubis i els elamitas, provablement els creadors d'estes voltes familiars, encara que l'absència de texts escrits fa difícil validar esta hipòtesis.[1]

Descripció del jaciment

Despuix de dos campanyes dedicades a la necròpolis de War-Kabud, la missió arqueològica belga dirigida per Louis Vanden Berghe va proseguir els seus esforços del 15 d'octubre al 12 de decembre de 1967 en la necròpolis de Bani Surmah, prop del poble de Chavar, en el districte d'Ilam i la província de Pusht-i Kuh. Les trentasset criptes funeràries, repartides en tres zones corresponents a les depressió del replanell, medixen, en la seua major part, de 8 a 16,2 metros de llongitut, d'1,7 a 3 metros d'esgambi i d'1,5 a 2,1 metros de profunditat. Tancades per imponents lloses de pedra, el tamany dels enterrament indica un us familiar o colectiu.[2] La comparació en atres jaciments demostra que les tombes de Bani Surmah es varen construir entre el 2600 i el 2500 a. C. Per falta de temps, Louis Van donen Berghe no va documentar completament les excavacions, per lo que falten algunes senyes relatives a fragments de ceràmica, per eixemple.[3]

Referències

Bibliografia

53-63..
  • (2008).Li profane et li divin : arts de l'Antiquité de l'Europe au Sud-Est Asiatique : fleurons du Musée Barbier-Mueller.Hazan.
146-153.