Anar al contingut

Bandera d'Estònia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Referencias


La bandera d'Estònia (sinimustvalge, de l'estonio: "blau-negre-blanc") presenta tres bandes horisontals d'igual tamany: la banda blava està dalt, davall s'ubica la negra i finalment la blanca.


L'interpretació dels colors és:


  • blau, pel cel, els llac i la mar d'Estònia i la llealtat a les idees nacionalistes;
  • negre, pel color del sol nacional;
  • blanc, que simbolisa l'alegria de la gent.


El tamany normal d'esta bandera és de 105 × 165 cm.


Història

Governació d'Estònia

Tricolor usada per l'Associació d'Estudiants Universitaris Estonios.

Va aparéixer en els anys 1880 com la bandera de l'Associació d'Estudiants Universitaris Estonios de l'Universitat de Tartu (fundada en 1632) i va ser consagrada el 4 de juny de 1884. Posteriorment, la bandera es va vincular en el nacionalisme estonio i va ser utilisada com bandera nacional (riigilipp) quan Estònia es va declarar independent el 24 de febrer de 1918: la bandera va ser adoptada formalment el 21 de novembre de 1918.


Despuix de l'ocupació per part de l'Unió Soviètica en juny de 1940 es va prohibir l'ús de la bandera. Va ser arriada dels llocs més simbòlics, com la torre de Pikk Hermann en Tallin (el 21 de juny de 1940) quan Estònia encara era, formalment, independent. Al sendemà va tornar a ser issada junt en la bandera roja. la tricolor va desaparéixer completament de la torre el 27 de juliol de 1940 i va ser reemplaçada per una nova bandera creada per a la recentment fundada República Socialista Soviètica d'Estònia.


La nova bandera era roja en la hoz i el martell en el cantó i dalt duya l'inscripció ENSV, abdós en color ore. ENSV (Eesti Nõukogude Sotsialistlik Vabariik) era l'equivalent estonio per a la sigla RSSE del nom oficial de l'Estat.


Durant l'ocupació d'Estònia per l'Alemània Nazi (1941-1944), la tricolor va ser acceptada com la bandera de l'ètnia estonia, pero no com a bandera nacional, i la bandera roja va ser prohibida. Despuix de la retirada alemana, la bandera tricolor va ser issada una volta més. El 22 de setembre, la bandera roja va reaparéixer i poc temps despuix la tricolor va ser retirada.


En 1953, en la normalisació vexilológica de totes les banderes de les repúbliques soviètiques, es va aprovar un nou disseny, el qual consistia en un fondo roig en ones blaves i en el cantó la hoz i el martell i l'estrela roja. En 1980 es va reglamentar que la hoz i el martell i l'estrela roja de les banderes soviètiques no devien aparéixer en el revers de les banderes.


La bandera tricolor va estar prohibida fins als dies de la perestroika, a finals de la década dels anys 1980, quan el 24 de febrer de 1989, la bandera blava-negra-blanca va onejar novament en la Torre Pikk Hermann en Tallin. Va ser novament declarada com la bandera nacional el 7 d'agost de 1990, poc més d'un any en acabant de que Estònia se separara de l'URSS.

Banderes històriques

Construcció

Colors oficials
Denominació: Blau Negre Blanco
Pantone: Gràfic: 285c - -

Propostes alternatives

Erro al crear miniatura:
Ristilipud, bandera propuesta de tendencia escandinava

En acabant de que Estònia recuperara la seua independència en 1991, va haver un debat públic per a triar la bandera nacional. Molts estonios consideraven que Estònia era un país nòrdic i per això preferien deixar de costat el tricolor estonio que tenia una reminiscència dels països bàltics de l'Europa oriental. Es varen presentar un gran número de propostes que defenien l'incorporació de la creu nòrdica en els tres colors nacionals. La més popular va ser una creu nòrdica blanca, en orles negres en un camp blau similar a la bandera d'Islàndia, que va ser denominada ristilipud. No obstant, el canvi de bandera no va conseguir la suficient popularitat.